Els ajuntaments catalans, en funció de les necessitats religioses i la disponibilitat de sòl dels seus municipis quan facin els plans d’ordenació urbanística, hauran de preveure terrenys que, qualificats d’equipament comunitari, admetin els usos de caràcter religiós per construir, si cal, centres de culte. Aquest és el principal punt del projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos que va entrar ahir al Parlament i que iniciarà el seu tràmit parlamentari en el pròxim ple del dia 15 de juliol.
Aquest primer punt del projecte de llei ha estat modificat del text inicial que havia presentat el govern, que primer volia que tots els ajuntaments (els 915 que hi ha a Catalunya) reservessin sòl per a centres de culte de manera obligatòria, sense tenir en compte ni les necessitats pròpies de cada poble ni la disponibilitat o no de terreny.
El projecte de llei manté que l’obertura de locals de culte és un “dret pel qual han de vetllar les administracions” i que cal regular-los “en termes de neutralitat i des la laïcitat” amb l’única finalitat de “facilitar l’exercici del culte i de preservar la seguretat i la salubritat dels locals i els drets fonamentals de tots els ciutadans relatius a l’ordre públic”.
També diu clarament que els ajuntaments, quan hagin de valorar les necessitats específiques de la seva localitat, “no poden emparar-se en cap cas en criteris que puguin comportar algun tipus de discriminació per motius religiosos o de convicció” i estableix que a l’hora d’assignar terrenys per a ús religiós les diferents confessions “tenen dret a participar en el procés de formulació del plantejament urbanístic”.
Una part molt important del text que ara debatrà la cambra és la que fa referència a la concessió de les llicències. A banda d’establir com i quan s’han de demanar i què s’ha d’acreditar, s’especifica que només poden obtenir-ne les Esglésies, confessions i comunitats implantades a Catalunya i que estiguin inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. En l’actualitat són tretze.
Condicions per llei
El grup parlamentari de CiU –segons va explicar ahir la diputada Glòria Renom, una de les membres de la ponència que ha treballat el text– reclama que a l’apartat d’atorgament de llicències d’obertura s’especifiqui per llei els requisits que han de tenir els centres “en l’aspecte urbanístic, de seguretat, de salubritat, d’orde públic, d’acústica i de tot” i que aquest apartat “no es deixi en blanc, tal com està ara, que vol dir que s’haurà de desenvolupar a partir d’un reglament del govern posterior”. “Volem que es deixi lligat per llei”, va mantenir.
CiU valora positivament que el text presentat hagi modificat l’obligatorietat “de tot poble a reservar terrenys per fer centres de culte per a totes les religions reconegudes”, explica Glòria Renom, però vol més canvis. Entre aquests, que la llei –que exclou de la norma els temples inclosos en l’inventari del patrimoni cultural– no tingui efectes retroactius. “Volem que es fixi una data o que només afecti els centres a partir de l’aprovació de la llei” manté Renom.
Societat
La llei suavitza la reserva de sòl obligatòria per a espais de culte
Els ajuntaments només hauran de reservar espai per a centres d’oració si hi ha necessitats religioses i terrenys disponibles
Notícies relacionades
Notícies de ...
































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.