Semblava un miracle, però després de vuitanta hores sepultada sota un habitatge, una haitiana va ser rescatada amb vida i en bon estat de salut per part d'una brigada de peruans i nicaragüencs.

L'atzar va fer que membres d'aquest grup, aturats en un embús de trànsit, escoltessin un home que demanava auxili i s'assabentessin que en un edifici proper s'escoltaven veus.

La brigada va rescatar primer una persona de 58 anys d'un bloc de cinc pisos. Ella va donar l'alerta: hi havia allà com a mínim una altra dona i tres noies. A la sepultada encara se la podia escoltar. Llavors va començar una recerca frenètica de Lidovia Pierresainte, de 33 anys, cuinera d'una casa on vivien les tres adolescents que, si es jutjava pel seu silenci i per l'olor que arribava de les seves habitacions, duien ja tres dies mortes.

Lidovia, dos ulls negres enmig d'una cara blanca per la pols de guix, es trobava atrapada de cintura cap avall per una porta d'acer que amb la seva estructura havia esmorteït la caiguda parcial del sostre, però aparentment estava bé, movia les mans i s'expressava amb claredat.

El rescat aviat es va convertir en una tasca llatinoamericana, atès que va acabar involucrant bombers colombians i guàrdies civils espanyols, que van treballar amb els membres de la Defensa Civil nicaragüenca i els peruans, tots ells voluntaris.

Primer van intentar aixecar la porta d'acer amb gats hidràulics capaços d'elevar fins a deu tones, però més tard van decidir tallar el marc extern de la porta mentre Lidovia rebia una pluja d'espurnes i les parets tremolaven com el dia del sisme, com va relatar el peruà Javier Cañote.

A l'interior del minso espai on es trobava la dona, els rescatadores van treballar nou hores i mitja, en torns de mitja hora, ja que la pudor que desprenien els cossos morts de les noies a l'habitació del costat feia irrespirable l'aire, explica el nicaragüenc Bernardino Bermúdez.

L'experiència la posaven peruans i nicaragüencs; els colombians deixaven el generador necessari per a fer funcionar la mola que va tallar la porta i disposar de llum en les hores nocturnes, mentre que els espanyols portaven la llitera i un vehicle per traslladar a la dona. Finalment, el cos de Lidovia va ser tret de sota la porta d'acer i, amb molta cura, de les runes, enmig dels aplaudiments dels membres de la brigada i dels periodistes.

Eren les dues de la matinada i la brigada treballava des de les deu del matí del divendres. Lidovia va sortir conscient. Va dir sentir-se bé, i sense res trencat. No sabia on eren els seus quatre fills, tampoc que havia passat més de tres dies sepultada ni que la seva ciutat ha estat devastada. En el seu mateix carrer hi ha un mínim de 19 persones enterrades, segons els veïns.