El comissari Joan Carles Molinero és un gat vell al capdavant d'àrees de responsabilitat en els Mossos d'Esquadra. Quan fa poc més de dos mesos que comanda la seguretat de Barcelona ja ha hagut de superar una primera prova de foc: un doble homicidi i un tiroteig al mateix barri amb pocs dies de diferència. La seva experiència en àmbits policials tan delicats com el d'informació fa que surti airós de les preguntes més incòmodes.

El doble crim del Bar Joan i el tiroteig que va ferir dos mossos ha disparat la percepció d'inseguretat.
No podem negar que aquests dos fets creen una percepció subjectiva que és lluny de correspondre's amb la realitat. Les dades de què disposem els Mossos a la zona de l'Eixample on es produeixen aquests dos fets ens ho corroboren. A la zona del doble homicidi, pràcticament en quatre mesos tenim dues denúncies presentades.

I al conjunt de Barcelona?
L'efecte mimètic fa que una situació molt focalitzada sembli que hagi passat a tota la ciutat i que estigui passant cada dia, quan no és així. El doble homicidi i el tiroteig són dos fets absolutament excepcionals.

Però, ¿hi ha més fets delictius i són més violents?
No sempre és així. Aquest estiu va haver-hi un augment considerable dels furts, que no són delictes violents. És veritat que hi ha un repunt d'alguns delictes, però també altres que baixen, com les estrebades. Això és una balança d'equilibris i l'important és que no es dispari cap dels tipus delictius.

I quins són els que pugen?
[Somriu.] Barcelona segueix la tendència de la major part del territori. Quan l'estiu passat es va produir un repunt important de robatoris a l'interior de vehicles, també es va produir a tot el territori. Amb els furts va passar pràcticament igual. Nosaltres som especialment curosos amb aquells delictes que afecten les persones, com el robatori amb intimidació, l'estrebada...

¿Els delictes que augmenten es poden atribuir a la crisi econòmica?
Si agaféssim tots els detinguts durant el mes de febrer i miréssim si estan en situació d'atur, possiblement el resultat seria negatiu. Per tant, no associem la precarietat laboral amb un increment de delictes.

Però se'n donen casos?
Sí, recordo un robatori amb intimidació en què al cap de dos o tres dies la persona que va atracar va tornar a l'establiment a demanar disculpes. Necessitava diners per acabar de passar el mes.

Tot i que vostè insisteix que la situació és de normalitat, l'Ajuntament reclama més mossos...
Cap comandament policial direm mai que amb els efectius que tenim n'hi ha prou, perquè com més recursos, no només humans, millor. Però tan important com que vinguin més agents a Barcelona és que els mossos que ja hi treballem deixem de fer algunes funcions que no són estrictament policials. Així augmentaríem les patrulles al carrer.

Però no tot s'arregla posant un policia a cada cantonada...
Un excés de presència policial pot arribar a crear percepció d'inseguretat. Per tant, cal buscar l'equilibri. Sí que és cert que com més patrulles tens al carrer, més dificultats li poses al delinqüent i més capacitat de resposta tens davant un delicte. Per exemple, hem incrementat el patrullatge nocturn prop d'un 10% i les detencions in fraganti han augmentat més d'un 15%.

¿I com s'eviten fets tan tràgics com el doble crim al Bar Joan?
Fins i tot les ciutats més segures del món registren delictes greus. En una societat tan diversa i tan gran com la nostra tens persones que actuen sense escrúpols. En el cas del tiroteig, el 99% dels delinqüents no s'enfronten a trets a la policia. Per tant, únicament amb patrulles no es solucionen els delictes, les unitats d'anàlisi són importants. També les investigacions s'han de fer amb la calma necessària perquè les proves siguin irrefutables. I així treballem, no només en aquests dos casos sinó en tots.

Una assignatura pendent és la multireincidència...
Aquí hi té molt a dir la judicatura, amb la qual treballem colze a colze perquè els atestats policials reflecteixin al màxim l'historial dels delinqüents multireincidents. La fiscal especial de Ciutat Vella ens ha reconegut la feina que estem fent per facilitar l'acció de la justícia.