El català Marc González ha dissenyat un sistema per primer cop a l'Estat espanyol –ja
existia als Estats Units– perquè puguem deixar escrites coses essencials com el
repartiment del nostre llegat sentimental o les nostres contrasenyes personals, des de la
de la caixa forta fins a la del compte de correu.

Qualsevol subscriptor del seu lloc web pot deixar escrites les seves últimes voluntats sobre qualsevol tema i aquestes arribaran en forma de correu electrònic a les persones que ell havia decidit després que dos marmessors (persones encarregades de fer complir les últimes voluntats del mort) cibernètics presentin el seu certificat de defunció.

Els cibermarmessors han de presentar el document que acedita la defunció per activar tot el procés. Llavors, els correus i d'altres documents que el mort havia preparat s'envien a les persones que hi ha determinades. El compte que qualsevol es pot obrir, que ofereix molts serveis per només deu euros a l'any, permet fins i tot escriure la pròpia biografia o preparar un e-mail genèric de comiat que s'enviarà a tantes adreces de correu com l'usuari hagi establert abans de morir.

És obvi, però, que aquests tipus de propostes són també experiments. Internet no és
encara completament segur i, tot i que González diu que la seva web és “segura com la
d'un banc”, seria molt desagradable que aquesta informació es divulgués abans d'hora. Per això, un sistema de seguretat encripta la informació i funciona com “una caixa forta electrònica”, segons l'empresa.

“Avenços com la firma electrònica” creu el cap de la companyia que podran col·laborar a
donar fiabilitat a sistemes com el seu. Malgrat tot, entén que no té cap sentit boicotejar webs com la seva, perquè la informació que ells emmagatzemen “no té cap valor
de mercat, a diferència que la d'un banc”, ja que de les dades que hi ha allí sí que en
pots treure profit. En canvi, diu, “amb nosaltres no pots treure cap benefici de rebentar-ho”.

No serveix per a les herències
El creador del web reconeix que només serveix “per llegar el patrimoni sentimental” i per
“quedar-se tranquil”. González recorda que no vol “substituir els notaris” ni “prendre'ls
la feina”.

De fet, l'advocada civil i de família Verònica Tallón afirma que ara per ara expressar les últimes voluntats a través de la xarxa “no té cap validesa legal”. Per tant, en cas de no testar davant de notari i deixar escrit en aquesta web “el repartiment dels béns materials”, això “no tindria cap pes en un procediment judicial” i s'obriria un procés d'abintestat que se serviria del Codi Civil català de successions per fer la distribució de les possessions del mort. És a dir, es faria exactament el mateix que si no hi hagués cap testament fet.

Així, les aportacions que puguin fer-se per internet no són vinculants en cap cas.
Recorda Tallón que “l'únic testament vàlid és l'últim que s'ha presentat al notari” i que
s'ha incorporat “al registre d'últimes voluntats”. Aquesta competència, que és catalana,
marca que “ni un paper escrit pel difunt” ni res que no hagi estat expressat davant de
notari pot servir per modificar el procediment que implica el nostre codi de successions.

Els marmessors que es poden designar a través de la web tenen les seves competències restringides només a la xarxa. Poden actuar exclusivament en els encàrrecs que, en el context de la pàgina, els hagi fet la persona que ha mort. Tant és així que en el cas de contradir la feina d'uns marmessors ordenats en un testament oficial i dels tradicionals, els d'internet “tampoc tindrien res a fer a nivell legal”, segons Tallon. És a dir, no tenen res a dir “respecte al nostre patrimoni llegat als hereus”.

Idea de futur
Marc González creu que la seva idea “està en fase embrionària”. Llocs web com aquest ja han tingut cert èxit en altres països com els Estats Units. Concretament, de les que hi ha allí, algunes ja voregen “el milió d'usuaris”. De moment, desconeix si hi ha competència a l'Estat espanyol. Tot i això, afirma que no vol ser l'únic, però que com
que és molt aviat és lògic que ara no s'hi dediqui cap altra web, però diu que no es “podia guardar la idea 40 anys”.

Ell destaca que la seva empresa “vol ser útil a efectes pràctics” i que el seu objectiu
és permetre a la gent que “prepari el seu comiat”. Recorda que “la mort mai saps quan et vindrà a veure” i que amb el servei que ells ofereixen “pots anar actualitzant” els teus
textos segons les coses que et van passant i la gent que vas coneixent.

González apunta que la seva empresa “vol democratitzar la mort digna”. Creu que no tothom la pot tenir, perquè anar al notari “són 60 euros cada cop”. Ells permeten, gratuïtament, coses tan íntimes com planificar el propi sepel·li. Amb sistemes com el seu, ens estalviem aquests diners, però no tenim la mateixa seguretat jurídica que per la via tradicional. Tot i això, reconeix que, “encara que falta moltíssim”, poden anar adquirint pes en l'àmbit legal.