El que era el conseller delegat d'Egunkaria en el moment del tancament el 2003, Iñaki Uria, ha negat "rotundament" aquest dimarts qualsevol intervenció d'ETA en el diari basc, en el marc del judici contra els cinc imputats del rotatiu per delicte d'integració en organització terrorista.

En la seva compareixença a l'Audiència Nacional, Uria ha dit que no sap res dels papers intervinguts a ETA entre el 1990 i el 1993, en els quals, segons l'acusació de Dignidad y Justicia, apareixen proves de la vinculació econòmica i financera amb la banda. "Intenten lligar-nos amb ETA, cosa que no era, per fer-nos mal", ha apuntat l'acusat, i ha recordat que quan altres mitjans es van fer ressò d'aquests papers, el consell d'administració d'Egunkaria va publicar que era "fals" i que ningú de l'exterior havia intervingut en l'elecció dels directius del diari.

Les acusacions populars, exercides conjuntament per les associacions Dignidad y Justicia i Víctimes del Terrorisme (AVT), demanen per  Uria entre 12 i 15 anys. Responent només a les preguntes dels advocats defensors, l'exconseller del diari ha assenyalat que Egunkaria no va tenir mai una línia editorial "forta" perquè era una publicació molt petita, tot i que ha puntualitzat que tampoc el descriuria com a "neutre".

L'acusat ha explicat al tribunal, presidit pel jutge Javier Gómez Bermúdez, que Egunkaria tenia relació "amb tots els partits polítics i institucions", als quals havia d'informar del projecte per aconseguir subvencions, que van rebre del govern basc, la diputació de Guipúscoa i el govern de Navarra. També ha reconegut que el diari tenia relació amb el món de l'esquerra abertzale, però que era de caràcter "professional" i que van publicar diversos comunicats d'ETA a partir del 1996 "per l'interès informatiu que tenien".

Per la seva banda, un altre dels processats, Javier Oleaga, que es va incorporar al diari basc després de ser director del diari Egin, ha negat que el 1993 li proposessin ser el cap d'Egunkaria "per garantir els postulats d'ETA al diari", com suposadament mostren els documents confiscats a l'organització terrorista.

La fiscalia no acusa els imputats perquè entén que no hi ha indicis que tinguessin relació amb ETA. El judici continuava aquest dimarts a la tarda amb l'interrogatori d'Oleaga i la resta dels acusats, que han rebut el suport de càrrec públics, militants i simpatitzants del PNB, ERC i altres organitzacions polítiques i sindicals, així com de periodistes i representants dels mitjans de comunicació bascos, que denuncien que aquest judici és "un atemptat contra la llibertat d'expressió".