L'elevada mobilitat de mestres i professors als centres de la xarxa pública revela xifres preocupants. Gairebé 27.000 docents, el 43% d'un col·lectiu integrat per 62.975 ensenyants, són nous aquest setembre al seu centre.

Una bossa que inclou els funcionaris que han canviat de destinació, els funcionaris en oposició que concorren per obtenir una plaça definitiva, els docents en comissió de serveis que deixen temporalment la plaça per anar a l'administració o a un altre centre, i els nous opositors que s'estrenen com a professors a la xarxa pública. A aquests s'hi afegeixen encara els interins nomenats per dos anys i els interins nomenats des del 28 d'agost fins al 14 de setembre per cobrir substitucions de llarga durada.

És una percepció compartida dins del sector que aquesta inestabilitat "dificulta la consolidació dels equips" i "la possibilitat de tirar endavant projectes propis" que permetin a cada centre, d'acord amb la realitat del seu entorn, dissenyar estratègies per aconseguir millores en la qualitat de l'educació, resumeix la secretària general de la conselleria d'Educació, Dolors Rius.

Dos fenòmens expliquen bàsicament aquest elevat moviment: d'una banda, els concursos de trasllats, una convocatòria d'àmbit estatal que surt cada dos anys i a la qual es poden acollir els funcionaris que acreditin almenys dos anys d'antiguitat en un centre i que vulguin canviar de destinació. Aquest 2009 hi ha hagut una d'aquestes convocatòries i s'hi han acollit 23.266 professors, dels quals 14.858 han obtingut un canvi de plaça.

Arguments per al canvi
Els funcionaris que demanen canviar de destinació de manera voluntària ho fan generalment per incorporar-se a un centre més proper al seu domicili o bé perquè fa molt de temps que desenvolupen la tasca docent en centres situats en "entorns complexos", afirma Rius.

L'elevada mobilitat és també el resultat de la massiva convocatòria d'oposicions dels últims cinc anys, en què el departament ha tret a concurs 22.000 places. Si bé aquestes convocatòries han permès reduir el percentatge d'interins d'un 24% a un 11% de la plantilla dels centres públics, també ha multiplicat el nombre de noves incorporacions, explica Rius, perquè els opositors s'incorporen el primer any als centres en pràctiques i "estan en una situació inestable fins que no obtenen la plaça definitiva".

Finalment, al col·lectiu d'ensenyants que canvien de plaça cal sumar-hi el dels funcionaris en comissió de serveis i el dels interins nomenats per 2 anys en un centre. Totes aquestes categories han sumat un total de 21.226 nomenaments, prop de 4.000 dels quals s'han traduït en un canvi de plaça.

Aquesta era la radiografia de la mobilitat docent el 30 de juliol. A partir del 28 d'agost i fins que va començar el curs, es van fer els nomenaments d'interins per cobrir substitucions o completar mitges jornades, terços o quarts de jornada, amb un total de 8.000 mestres més que són nous al seu centre.