L’alliberament d’Albert Vilalta i Roque Pascual, els dos voluntaris catalans que continuen segrestats per Al-Qaida, està en mans dels mediadors del govern de Burkina Faso. La posada en llibertat d’Alícia Gámez ha evidenciat que Mali ha perdut pes en la negociació amb la cèl·lula d’Al-Qaida que reté els voluntaris. N’és un senyal inequívoc el fet que, a diferència de l’ostatge francès, Pierre Camatte, que va volar a París des de Mali, Gámez es va enlairar des de Burkina Faso.

Algunes fonts apunten, precisament, a l’alliberament de Camatte com la raó perquè Mali s’hagi retirat de la negociació. L’excarceració de quatre islamistes per aconseguir la llibertat del francès va posar el govern malià en el punt de mira dels Estats veïns, que s’oposen a negociar amb terroristes. Aquesta crisi diplomàtica hauria impedit l’alliberament, ja acordat, dels tres voluntaris catalans a finals de febrer. Altres fonts acusen els mediadors de Mali, encapçalats pel líder tuareg Iyad Ag Ghali, de facilitar informacions errònies al govern espanyol.

L’opció de Burkina Faso estava disponible des de mitjans de desembre, quan Al-Qaida va segrestar una parella d’italians. La dona, Filomena Kaboree –que va desestimar ser alliberada amb Gámez per continuar al costat del seu marit– és nascuda a Burkina Faso.

D’altra banda, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va reiterar ahir que no s’ha pagat rescat per l’alliberament de Gámez. Tot i això, experts africans denuncien que els segrestos d’Al-Qaida s’han convertit en un negoci per als que s’han erigit en negociadors. Governs com l’algerià són molt crítics amb el de Mali, al qual acusen de “finançar” els terroristes, ja que “gairebé tots els segrestos que negocien acaben amb el pagament d’un rescat”.

Mentrestant, els companys de Gámez a Barcelona Acció Solidària es van prendre el dia amb tranquil·litat: “És un dia per refer-nos de moltes emocions”, deia Josep Ramon Giménez, portaveu de l’entitat. Cap d’ells va parlar amb Alícia, perquè tenen molt clar que és ella la que ha de marcar el ritme de la seva incorporació a la normalitat. Giménez va recordar que és una dona “sense ganes de protagonisme” i va reiterar la petició que es respecti la seva intimitat. Fàcil de dir, però no tant de complir. Tot ahir va haver-hi càmeres fent guàrdia al davant de casa seva, a l’Hospitalet de Llobregat.