L’última rectificació del govern de l’avantprojecte de la futura Àrea Metropolitana eleva fins a 25 els consellers metropolitans que Barcelona tindrà en aquest organisme que preveu l’Estatut i que s’hauria d’aprovar aquesta legislatura. Dels mes de setanta membres que formaran part del principal òrgan de govern de l’AMB, l’esborrany anterior n’atorgava a la Ciutat Comtal només 15, una xifra que suposava una pèrdua de poder de la capital respecte a la resta de municipis membres.

Aquest, però, no és l’únic punt del futur projecte de llei que genera crítiques entre CiU i ERC perquè perjudica Barcelona. Encara queda per resoldre l’elecció del president de l’Àrea Metropolitana. Segons el document actual, el màxim representant de l’entitat no haurà de ser necessàriament l’alcalde barceloní, sinó que s’escollirà entre els 36 alcaldes. L’única limitació que posa és que “la pèrdua de la condició d’alcalde fa perdre també la de president”.

El president del grup municipal d’ERC a Barcelona, Jordi Portabella, és un dels més crítics amb el projecte que redacta el conseller de governació, el republicà Jordi Ausàs, i així ho ha traslladat al conseller en diferents reunions. A parer de Portabella, “és un avenç que la representació de Barcelona com a capital de la metròpoli hagi augmentat, però encara queda per resoldre qui serà el president”. Portabella considera que el càrrec hauria de ser per a l’alcalde de Barcelona perquè és aquesta ciutat “la que dóna sentit a la creació de l’Àrea Metropolitana”, i confia en la tramitació parlamentària com a últim recurs per modificar aquest aspecte de la llei i evitar que l’AMB esdevingui un nou contrapoder socialista en cas que el PSC perdi Barcelona a les eleccions de l’any que ve, com vaticinen les enquestes.

El fet que l’aprovació de l’Àrea Metropolitana estigui estretament vinculada a l’aprovació de la futura llei de les vegueries –molt més polèmica per la divisió interna al PSC– també projecta ombres sobre la intenció que totes dues siguin una realitat abans que es dissolgui el tripartit i es convoquin eleccions.

El govern hauria d’aprovar tots dos textos com a molt tard el 26 d’aquest mes perquè el projecte comenci a tramitar-se al Parlament per la via ordinària. En cas de retards i a l’espera que es resolguin els conflictes territorials generats per les vegueries, la futura àrea metropolitana es podria aprovar per tramitació d’urgència o bé per decret. El que sí que és clar que és que sense les vegueries no hi haurà àrea metropolitana.