La nova llei de l’avortament que acaba d’aprovar el Congrés de Diputats garanteix l’accessibilitat de totes les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs dins d’uns terminis i requisits fixats. La llei estableix que els avortaments s’hauran de practicar en centres sanitaris de la xarxa pública i, en cas que no fos possible, en centres acreditats amb el compromís de la sanitat pública d’assumir el cost de la intervenció. A partir d’aquí, cada comunitat autònoma haurà de decidir com fa efectiva la llei. De moment, però, la consellera de Salut, Marina Geli, no veu viable que el sistema sanitari públic hagi d’assumir el cost que suposen els més de 25.000 avortaments que l’any passat es van practicar a Catalunya.

“Personalment, crec que no hem de pagar el 100% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs”, assegura la consellera. De fet, encara està pendent elaborar la memòria econòmica que ofereixi informació concreta sobre el cost que aquesta prestació suposaria per als sistemes sanitaris públics de les comunitats autònomes. Geli recorda que, actualment, la majoria de dones s’adrecen al sector privat sense passar pel públic “no pas per motius econòmics, sinó per raons d’intimitat”.

La consellera creu que aquesta tendència també es mantindrà amb la nova llei. “Hi haurà centres autoritzats per a la interrupció voluntària de l’embaràs i anirem ampliant el nombre d’intervencions que financem, però discrepo de parlar de gratuïtat total”, afirma contundent.

L’any passat es van practicar a Catalunya 26.799 interrupcions voluntàries de l’embaràs (619 corresponien a dones residents a la resta de l’Estat i 1.053 a l’estranger), de les quals al voltant del 3% es van fer en hospitals públics, la majoria per casos de greus malformacions. La resta d’intervencions es van fer en centres privats autoritzats.

“El que fem ara és finançar un 20% del cost a dones amb problemes econòmics”, explica Marina Geli. Dins de l’Estat espanyol, la situació és molt diversa: des de comunitats autònomes que no dediquen ni un euro als avortaments, com Navarra, a d’altres, com Andalusia, que concerta les intervencions a la xarxa de centres privats autoritzats.

Geli admet que alguns centres públics hauran de fer més avortaments, però, en general, veu impossible canviar el model català d’avui per demà. A més, considera que “no respon a la necessitat de Catalunya”. En temps de crisi, la consellera tampoc creu oportú començar a finançar anticonceptius de forma universal. “Haurem de veure si fem com Holanda, on els financen per a la gent jove”, afirma. Segons Geli, la tendència a partir d’ara serà anar ampliant el finançament de l’anticoncepció i dels avortaments segons nivell de renda.