Un total de 4 de cada 10 parelles d'origen castellanoparlant parlen en català amb tanta o més intensitat que en castellà amb els seus fills, segons l'estudi Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana, presentat aquest dimarts. L'estudi diu que el 47,3% dels joves només parlen en català als seus fills, el 28% ho fa només en castellà i l'11,3% ho fa igual en ambdues llengües.

Aquesta xifra reflecteix un canvi generacional, ja que els pares dels enquestats només utilitzaven el català per dirigir-se a ells en un cas de cada deu. La investigació afirma que aquesta tendència compensarà el desequilibri entre catalanoparlants i castellanoparlants d'origen.

Tot i aquesta dada positiva, la meitat dels joves d'entre 15 i 34 anys (51,8%) parlen només o sobretot castellà, enfront el 34,8% que només o sobretot ho fan en català.

L'estudi s'ha elaborat prenent com a base l'enquesta d'usos lingüístics de 2003 i la de la joventut de Catalunya de 2002 i 2007, així com 25 entrevistes en profunditat i 15 debats de grup amb 102 participants d'entre 16 i 35 anys.

L'adopció del català
La principal conclusió de la investigació és que el tret característic dels usos lingüístics de la joventut és la hibridació, que va d'una situació de partida on el castellà té un major pes –especialment entre els col·lectius de menys edat– cap a una adopció del català quan el jove entra en contacte amb el sistema educatiu i el món laboral. Aquesta hibridació però és desigual, ja que els catalanoparlants fan usos puntuals del castellà i no desplacen l'ús preferent de la seva llengua, cosa que sí que passa entre un sector dels castellanoparlants, que fins i tot arriben a invertir la llengua d'origen. Si es té en compte el sexe, les dones tenen una major predisposició a la hibridació lingüística.

Entre els amics, el castellà continua tenint un major pes ja que aquells que adopten el català ho fan menys en aquest context que en d'altres. A més, la xarxa d'amics també hi té molta influència i si un castellanoparlant manté els seus amics no canviarà al català encara que ho hagi fet en l'àmbit laboral.

A més formació i estatus laboral, més ús del català
El català adquireix un cert estatus de formalitat, ja que en els àmbits més íntims i informals aquest té una presencia inferior a la del castellà. Per aquesta raó, les institucions educatives són l'espai on els joves acostumen a utilitzar socialment una llengua diferent de la seva d'origen, i en aquest context la situació és favorable al català. Segons l'estudi, a més nivell d'estudis i més estatus laboral, més ús del català.

Aquesta situació explicaria que hi ha ¾ parts de la joventut catalana que té empatia envers el català, mentre que un de cada quatre sent indiferència o, fins i tot, "hostilitat", segons ha dit el secretari de Política lingüística. Ha afegit que aquest darrer col·lectiu està relacionat amb un menor contacte amb el sistema educatiu i menys oportunitats d'inserció laboral i que en general hi ha consens en la necessitat de parles ambdues llengües.

La universitat és per als catalanoparlants un lloc de trobada amb el castellà en la docència entre els professors i els alumnes, però també es dóna el cas contrari, ja que els castellanoparlants entren en contacte amb joves que parlen català habitualment i no només en el context acadèmic.

El secretari de Política lingüística ha afirmat que el català és percep "clarament com una font d'oportunitats", tot i que ha afegit que també hi ha una part de "voluntat civil". Segons la mateixa enquesta de 2003, el 27,8% dels joves només utilitzen el català a la feina, el 24,8% només empra el castellà i el 21,7% utilitza ambdues llengües.

D'altra banda, l'ús majoritari del castellà en els mitjans de comunicació és conseqüència, segons l'informe, de que hi hagi una major oferta en castellà que en català. Bernat Joan ha destacat però que hi ha una part de casatellanoparlants que fa "consums significatius" en català a través de la televisió i que entren en contacte amb aquesta llengua a través d'aquest mitjà.