Ahir es van acabar tres dies d'activitats festives i lúdiques a Begur. Un any més, i ja són set, la Fira d'Indians va recordar el passat indià de Begur, quan veïns del poble i nouvinguts van fer les Amèriques. Alguns van fer fortuna, i d'altres no, però gairebé tots van deixar un tros d'ànima al Carib, i van tornar plens d'aventures per explicar, i arquitectura, teixits i gastronomia nova. A Begur, aquests dies, els carrers s'engalanen. Fulles de palmera i motius mariners decoren les finestres i les cantonades, els voltants de l'església s'omplen de parades que ofereixen productes de tota mena amb un marcat regust caribeny. Des de bijuteria (braçalets, collarets, arracades...), passant per artesania decorativa d'inspiració marinera, productes alimentaris, herbes remeieres, artesania diversa (cistellers, vidriers...). Però, principalment, s'hi poden tastar menjars típics del Carib (arròs congri, nachos, plàtan fregit...) i begudes, especialment mojitos i caipirinhas.

Unes quaranta mil persones (moltes vestides amb teixits blancs) han passat per la fira aquest any. El reclam han estat les prop de 30 activitats que s'han organitzat. Conferències, tallers, degustacions, o altres activitats més festives, com les actuacions musicals diverses, tant pel que fa als estils com a les edats. El dissabte a la nit, més de 4.000 persones es van reunir al parc de l'arbreda per ballar els ritmes més caribenys. D'altra banda, espectacles musicals com les havaneres del grup Bergantí, l'actuació d'Els cremats, i els boleros de la Competencia Musical Cuba-Catalunya, van comptar amb l'assistència de molt públic. També han tingut molt d'èxit les visites guiades pel patrimoni indià de Begur, que recorren la casa del senyor Puig, la casa Térmens, el casino cultural, la casa can Pallí i fins a vint punts d'interès de Begur.

Al migdia, quan l'afluència de gent disminueix (tot i que hi ha qui dina en llargues taules instal·lades enmig dels carrers, o espera torn per provar els productes de la gastronomia caribenya), pot ser un bon moment per pujar fins al castell. Des de dalt, mirant les teulades que envolten l'església, es veuen els carrers engalanats i la gent que volta d'una banda a l'altra. Però, sobretot, si el vent no ens traeix, se sent la música caribenya que sona als escenaris i bars de les places de la Vila, d'Esteva i Cruañas o dels voltants. És com una sonsònia tèbia, amorosa, que fa reviure els somnis i les esperances d'aquells que un dia van marxar a fer les Amèriques i que, quan van tornar, van explicar (de vegades exagerant, les seves aventures) una manera de viure, d'entendre la vida, que no era la que la gent d'aquí coneixia. Set anys fa que se'ls recorda. I anant-hi una vegada, de veritat que vénen ganes de tornar-hi a anar.