Sis modalitats de comunicació diferents van utilitzar els comandaments i les dotacions destinades a l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan, en què van morir cinc bombers dels GRAF de Lleida. Això va generar situacions com trucades d’emergència sense resposta –en què els sol·licitants van acabar patint una atrapada greu i ferides per cremades– i que el Centre de Comandament Avançat (CCA) confongués l’evacuació de les unitats del ministeri de Medi Ambient (les BRIF) amb les del GRAF. A més, la transcripció de les comunicacions que estan en mans de la jutge de Gandesa no incorporen la totalitat de converses que es van establir aquell dia.

La raó és que el dispositiu de comunicacions dels Bombers de la Generalitat només grava les converses que es realitzen en els anomenats canals de grup i exploradors. Però la xarxa Rescat no registra les comunicacions en mode directe ni les trucades individuals entre emissores portàtils o bases. A més, aquell dia també es van realitzar moltes comunicacions a través de telèfons mòbils. Concretament, després de conèixer l’atrapada dels GRAF de Lleida s’opta per les comunicacions tancades per “no desmoralitzar els companys”, consta a l’informe de Bombers.

Una altra modalitat de comunicació important en un foc en què intervenen aeronaus és la banda aèria. Així, els pilots reben ordres i es comuniquen entre ells per aquesta via. Només el coordinador (Hotel 0) contacta amb la resta de comandaments a través de la xarxa Rescat.

Precisament, la petició d’evacuació de les BRIF es va fer per banda aèria i no queda recollida en l’informe entregat a la jutge. La utilització d’aquest canal de comunicació va crear confusió entre les dotacions pròximes –que van activar els botons d’emergència (alarmes que tampoc queden registrades)– davant la falta d’informació del que estava passant.

A més de la confusió entre BRIF i GRAF, durant diversos minuts, el comandament dels GRAF a Bellaterra va treballar amb la informació equivocada que eren mitjans aeris de les mateixes BRIF els que havien fet l’evacuació, i no dels Bombers de la Generalitat.

Pel que fa a la petició de socors de l’únic supervivent, es va realitzar, exclusivament, a través del seu mòbil. El rescat es va activar a partir de la trucada d’alerta que va fer al control central Lleida i el va culminar el cap del GRAF de Barcelona parlant directament amb ell.

Les comunicacions més dures, fetes a través d’una emissora amb problemes de recepció, les va efectuar una de les víctimes, l’última a ser localitzada.