Els joves catalans presenten dèficits educatius superiors als que els correspondrien pel nivell de benestar econòmic de la comunitat. L’Informe de la inclusió social 2009 de Caixa Catalunya atribueix l’alt abandonament escolar a tres factors: un mercat laboral que facilitava als joves trobar feina sense necessitat de tenir estudis –sectors com el turisme, l’hostaleria i la construcció–, l’alta taxa de famílies monoparentals i també de població immigrada, dos col·lectius que es troben entre els més vulnerables i amb més risc d’exclusió.

El nivell de riquesa de Catalunya està a l’altura del País Basc i Navarra, però grinyola que l’abandonament escolar sigui el doble. El 31 per cent dels joves catalans entre 18 i 24 anys no han acabat els estudis secundaris postobligatoris (batxillerat i formació professional), aquesta mitjana és similar a la de tot l’Estat, i a més està molt per sobre del País Basc (15%) i Navarra (16%) i Madrid (25%).

“No podem deixar l’escola sola. L’èxit de l’educació no depèn només de la programació de l’escola o que hi hagi més professors, sinó que és bàsic el suport extraescolar que poden trobar els alumnes tant amb classes de reforç com en espais de lleure”, va indicar ahir el coordinador de l’informe, Pau Marí-Klose. El sociòleg i investigador de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) va recordar que aquest mateix estudi va fer evident l’any passat l’alta vulnerabilitat i la desprotecció de la infància a Catalunya: el 10% dels menors de 16 anys viuen en famílies amb ingressos per sota dels 352 euros mensuals, una situació que es considera pobresa alta.

“Hem de ser decidits i valents per prendre mesures de suport a les famílies”, va insistir Marí-Klose, tot i que va advertir que els resultats de millora de l’educació no seran immediats. Mesures que haurien d’anar des de suport econòmic a les llars amb menors fins a una racionalització d’horaris que permetés als pares i mares poder dedicar-se a l’educació dels seus fills.

La crisi com a oportunitat
El director de l’àrea d’inclusió social de Caixa Catalunya, Àngel Font, per la seva banda, va apuntar que la crisi està fent que molts joves tornin a estudiar i s’estan veient més inscripcions als cicles formatius i fins i tot a la universitat: “La crisi és una gran oportunitat per valorar l’educació i allargar els períodes formatius”.

Si Font va buscar la cara positiva del mal moment econòmic, Marí-Klose va advertir de la necessitat de millorar les polítiques de suport a les famílies, també en temps de crisi, perquè, segons ell, “la fractura educativa es pot convertir en una fractura social”.