L’arquitecte responsable de les dues reformes i ampliacions del Palau de la Música, Òscar Tusquets, va assegurar ahir a l’AVUI que les obres de la segona reforma van costar 12 milions d’euros i no 24 com fins ara havia dit el Palau de la Música en boca del seu expresident Fèlix Millet.

“Firmat per nosaltres hi ha documents i certificats d’obres per valor de 12 milions d’euros i ja ens els han demanat; no sé d’on surten els altres 12 milions que diu Millet que li va costar la reforma”. Així de contundent es mostrava Tusquets ahir respecte als diners que Fèlix Millet havia dit que li havia costat la reforma, 24 milions d’euros. “Els que pagaven, ja fos el ministeri de Cultura o Caja Madrid, vigilaven amb lupa cada certificació”, afegeix.

El cert és que l’afirmació no és d’estranyar en tractar-se d’un home, Millet, expert malabarista amb els números. Aquesta segona reforma, iniciada el 1989, havia estat projectada inicialment per 9 milions d’euros, però la factura va anar creixent i creixent fins a arribar als 24 que es van fer públics de forma oficial l’any 2004.

Els milions s’acumulen
Si la xifra “no justificada” ja és escandalosa –¿aquests 12 milions s’han de sumar als 12 que les auditories diuen que de moment han trobat a faltar?– encara ho és més el fet que els pagadors d’aquest 24 milions van ser les quatre administracions públiques en tant que Consorci. Això posa un nou element sobre la taula, ja que fins ara els diners investigats només afectaven els comptes de l’Orfeó Català i de la fundació. Val a dir que el Consorci està presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, i compta com a vicepresidents amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i la subsecretària del ministeri de Cultura Dolores Carrión Martín.

I és que el Consorci, lluny de reproduir la llarga llista de patrons, vocals i mecenes que ostenta la Fundació, només està formada pels màxims responsables de les administracions públiques. En aquests sentit, no està de més recordar que les Corts van aprovar una partida extra de 3 milions durant el govern Aznar.

Aquesta segona reforma, portada a terme entre els any 1989 i 2000 és la que va incloure, principalment, la compra i posterior enderrocament de l’església gràcies a una permuta amb l’Ajuntament de Barcelona, la construcció d’un nou edifici d’oficines i restaurant, la construcció soterrada del Petit Palau i l’obertura de la nova plaça. Amb tot, no inclou obres posteriors com la neteja de façana, la reforma de l’interior i les dues campanyes populars per recollir fons per restaurar l’orgue i substituir les cadires, gràcies a les quals van recaptar uns dos milions d’euros que van aportar els ciutadans.