Cecs i discapacitats visuals d'arreu del món ha iniciat una campanya per aconseguir la circulació de textos adaptats a nivell internacional que ampliï les seves possibilitats d'accés al coneixement i a la formació. La Unió Mundial de Cecs ha presentat la seva proposta a Ginebra davant el Comitè permanent sobre Copyright i drets relacionats de l'Organització Mundial sobre la Propietat Intel·lectual (WIPO en anglès) d'un tractat per aplicar excepcions i limitacions als drets de propietat intel·lectual en benefici de persones amb dificultats de lectura.

"Europa només vol una declaració genèrica, no veu la necessitat d'un tractat internacional que tingui efectes vinculants", afirma Pablo Lecuona, argentí, president i cofundador de Tiflolibros, una biblioteca en línia per a cecs que parlen espanyol i persones impossibilitades de lectura. Lecuona ha passat per l'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), a Barcelona, després de participar a Ginebra en les negociacions amb el Comitè permanent sobre Copyright del 14 al 18 de desembre. Segons ell, els països desenvolupats "tenen por" de revisar la qüestió de la propietat intel·lectual a nivell internacional.

La generalització del codi Braille i dels llibres parlats, entre d'altres, ha estat una contribució decisiva per normalitzar la introducció del col·lectiu de cecs i de discapacitats visuals en la cultura i la formació superior. Això no obstant, l'edició i la producció de materials accessibles és molt restringida, fins i tot en les societats molt avançades, a causa del seu elevat cost de producció. "Hi ha necessitat de llibres per a cecs", recorda Lecuona, i cal que cada cop hi hagi més països on aquests llibres quedin exempts de copyright. "De 184 Estats, només en uns seixanta hi ha exempcions, però aquest benefici només és de fronteres endins".

Una relació de tres mil a vint
"En els països desenvolupats, on hi ha polítiques públiques de suport al col·lectiu de cecs i discapacitats visuals, només un cinc per cent dels treballs publicats són accessibles", quantifica Lecuona, per afegir que aquesta proporció es redueix a menys d'un 1 per cent en els països en desenvolupament. Com a exemple, mentre que a l'Estat espanyol es poden produir uns 3.000 títols a l'any, a Nicaragua només se'n fan 20 "i a sobre no se n'hi poden portar" pels problemes amb el copyright. La generalització de les tecnologies de la informació faria més fàcil i barata la producció d'aquests materials, però les restriccions de copyright ho fan inviable.

Pablo Lecuona indica que aquest problema no és percebut en els països del món occidental desenvolupat perquè hi ha diverses organitzacions i polítiques estatals orientades a facilitar aquesta tasca. A l'Estat espanyol ja hi ha una oferta de llibres editats en Braille, de veu o en altres sistemes. Però constata que això no passa als països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, com a bona part de Sud-amèrica i Centre-amèrica, i encara menys a l'Àfrica, on sovint no tenen una atenció desenvolupada sobre el col·lectiu i tampoc se'ls pot enviar material perquè no està reconegut el dret de propietat intel·lectual copyright. "És un problema de drets humans –afirma l'argentí–, d'alfabetització i d'accés a la formació".

Biblioteca online per a invidents
Tiflolibros, promoguda per Pablo Lecuona, és una organització ubicada a l'Argentina que va néixer el 1999. Va començar, diuen els seus promotors, com una activitat d'un grup d'amics i avui té una dimensió internacional gràcies al suport digital i internet. Actualment, Tiflolibros es presenta com la primera biblioteca digital per a cecs i deficients visuals en llengua espanyola. Té en catàleg uns 40.000 treballs accessibles, però d'aquests amb prou feines uns 6.000 poden circular legalment fora de l'Argentina a causa dels drets de propietat intel·lectual. De forma similar, l'Estat espanyol té un important fons de treballs editats en sistemes accessibles que no poden ser utilitzats als països llatinoamericans per la mateixa raó.

La proposta de la Unió Mundial de Cecs va ser presentada a Ginebra el maig de 2009 per les representacions de Brasil, Equador i Paraguai i amb el suport d'altres països. A l'altra banda, però, hi ha els Estats Units i diversos Estats europeus que estarien disposats a impulsar una declaració a nivell internacional, que "no serviria per a res més que per manifestar bones intencions".