Jordi Montull té, com es diu vulgarment, molta barra. L’any 2008, quan la seva activitat depredadora al Palau de la Música al costat de Fèlix Millet es trobava al seu punt àlgid, va escriure un llibre sobre les obres de remodelació del Palau, ridículament titulat 30 anys d’il·lusions, que va acabar amb la frase següent: “Només Déu sap si continuarem fent més coses per al i pel Palau”. Aleshores, Montull i Millet ja eren investigats per Hisenda i la Fiscalia, investigació que va permetre –per exemple– saber que l’exdirector administratiu del Palau havia facturat a la institució 19.026,80 euros pel llibret de les obres, quantitat que ara també se li reclama.

Haver aparegut als ulls de l’opinió pública com el penques número u del país no sembla, però, haver afectat gaire l’ànim del personatge. Lluny de recloure’s a la seva luxosa residència de Teià, disfrutant de la piscina i les vistes al Mediterrani, Montull ha mantingut una mínima activitat social, com la seva ja famosa partida de tenis en un club de Barcelona el 23 de novembre passat, poc abans que l’Audiència confirmés la seva situació de llibertat provisional. Montull va ser fotografiat i filmat perseguint la pilota, amb la raqueta a la mà, circumstància que encara va encendre més els ànims de tots aquells que creuen que ja hauria de ser a la presó.

Ahir Montull va oferir un nou exemple de la seva obstinada voluntat de viure al marge de les normes que afecten el comú dels mortals, que a més a més les respecten. Com cada dia 1 de cada mes, Montull tenia cita al jutjat d’instrucció número 30 per estampar la seva firma damunt el registre que certifica que de moment no ha fugit de l’acció de la justícia. S’hi va presentar tot sol, sense cap advocat que l’acompanyés, i sense voler respondre a cap pregunta sobre la nova auditoria, que afegeix 12 milions –fins a arribar als 35– al forat generat al Palau. En sortir del recinte judicial, el seu caminar lent i desendreçat el va portar fins a un Smart vermell aparcat en una de les places reservades per a persones amb disminució. Va obrir el cotxe, va retirar la targeta que havia deixat a la guantera i va marxar.

No consta la minusvalidesa
Montull no és minusvàlid, no consta cap referència a cap problema en aquest sentit al sumari ja voluminós del cas, i sobretot no consta com a discapacitat en el registre que té la conselleria d’Acció Social, administració a la qual competeix fixar el grau de minusvalidesa d’una persona. Amb aquesta declaració, la persona afectada va després al seu ajuntament per negociar l’obtenció d’una targeta que li permet el benefici de l’aparcament reservat. A l’Ajuntament de Teià no els consta que Montull hagi fet cap gestió en aquest sentit.

A la targeta dipositada al cotxe s’hi llegia la llegenda Titular no conductor. Montull tampoc portava ningú d’acompanyant al cotxe que pogués justificar-ne l’ús. Les normes de circulació i les ordenances municipals sancionen l’ús fraudulent d’aquestes targetes com el que va fer ahir Montull.