Amb una llarga i emotiva abraçada, els tres germans Roca es van felicitar mútuament dimecres al vespre instants després de sentir el nom del seu restaurant com a guanyador de la preuada tercera estrella Michelin. Aquest any sí.
A continuació va arribar la segona celebració: l’esclat de petons i brindis amb els convidats reunits al mercat de San Miguel de Madrid. El moment de rebre les mostres d’afecte. “De veritat. Això és el que més destaco. La unanimitat que hi ha a favor nostre, com tothom està d’acord amb el premi i com la gent i els col·legues ens estimen”, deia ahir Joan Roca després d’haver dormit un parell d’horetes i encara acabant de digerir que l’esperat premi (el món de la gastronomia el reclamava) ja era una realitat. I arribava pocs mesos després de ser triats els cinquens del món per la revista britànica Restaurant. “Tots dos guardons són molt importants per a nosaltres”.
La tercera celebració de l’estrella va ser entre amics (no hi faltava Martín Berasategui) ja de matinada al restaurant madrileny de Sergi Arola. La quarta, ahir al matí, en arribar al Celler de Can Roca, entre la seva gent, que ja els esperaven per deixar anar crits d’alegria i obrir ampolles de cava.
N’hi haurà més “perquè a la cuina hi ha gent molt jove i tenen ganes de gresca”, diu el cuiner. I a casa, també. “La meva filla té sis anys i no acaba d’entendre què és això de l’estrella, així que n’haurem de comprar una!”.
Els Roca gaudeixen molt a la catalana el premi. Amb contenció i sense deixar de treballar. La mare, Montserrat Fontané –autèntica inspiradora de les bases de la seva cuina–, sentia la felicitat de qui veu els fills fer realitat el seu somni.
Els Roca no han oblidat mai els seus inicis, de fet, en són deutors. En Joan va començar en l’ofici ajudant la mare i l’àvia als 11 anys a la cuina del restaurant de menjars que avui encara sobreviu (malgrat que els germans s’hagin traslladat a una torre pròxima, Can Sunyer). En Josep, sommelier en cap, també té tan presents aquelles aromes d’infància que en la seva magnífica bodega actual ha dedicat un racó al xerès, un “homenatge a aquells treballadors andalusos del barri que dinaven a casa”.
Un dia frenètic
En Jordi, el pastisser i el més jove dels tres, és el més rebel. Es va iniciar tard en la gastronomia perquè tot el que l’envoltava ho era, fins que va descobrir el món de les postres i s’hi va capbussar fins a aconseguir alts nivells tècnics i propostes tan originals com els plats que reconstrueixen les aromes de perfums de marques punteres.
Avui en dia els germans asseguren que han trobat un equilibri perfecte entre els tres per elaborar la cuina creativa que els identifica. En Joan és el més savi, en Jordi el més innovador i en Josep hi aporta l’experiència aromàtica. I entre els tres van respondre ahir al telèfon, que no va deixar de sonar per felicitar el Celler. Més d’un centenar de trucades. Joan Roca també va haver d’atendre els mitjans i va anar a la inauguració del barceloní Hotel Mandarin. Tot això tornant de Madrid i d’un congrés gastronòmic a Sant Sebastià.
Una setmana boja. “No importa, tant de bo totes fossin així de bones”, deia el sempre pacient i amable cap de cuina. És la seva setmana? És més. És el seu any. L’any del Celler.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.