Columnes d’atac mòbil a tot el territori, nous additius en les escumes d’aigua o sistemes tecnològics de vigilància. Aquestes són algunes de les millores incorporades enguany a la campanya d’extinció d’incendis forestals però que no han pogut evitar un gran incendi forestal (GIF) com el que des de dilluns crema al massís dels ports de Beseit.“Malgrat la gran inversió en tecnologia i mitjans d’extinció, la capacitat de propagació dels GIF segueix superant la capacitat dels sistemes d’extinció”, explica Eduard Plana, responsable del grup d’incendis forestals i territori del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

Per això, Plana i altres experts consultats consideren clau la gestió forestal com a mesura de prevenció dels GIF. “No es tracta d’escollir entre extinció o prevenció. Ja tenim un dispositiu d’extinció que és un referent internacional. Però, com a societat, hem de decidir si volem invertir o no en paisatges menys vulnerables a la propagació de les flames”, raona Plana.

David Saurí, catedràtic de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera que la gestió forestal és “l’assignatura pendent” de Catalunya, un país de boscos “que han anat guanyant terreny de manera incontrolada” per l’abandonament massiu de l’activitat agrícola i ramadera.

Tot i això, Ignasi Castelló, enginyer forestal i cap de l’oficina tècnica de prevenció municipal d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, considera que Catalunya, i especialment la demarcació de Barcelona, és una de les zones del Mediterrani on es desenvolupen més polítiques preventives. Reconeix, però, que un dels problemes més greus és la gestió forestal: “La propietat està molt atomitzada i per això la Diputació promou que els propietaris s’associïn i així puguin mantenir els terrenys en perfectes condicions”.

Línies elèctriques
Plana també considera que s’està avançant en la política preventiva, especialment en els factors identificats com a potencials causants d’incendi forestal, com les línies elèctriques o els abocadors. En canvi, el problema és el risc de propagació que pot convertir un element de pertorbació natural de l’ecosistema mediterrani, com és el foc, en una catàstrofe, un GIF. Per evitar-ho, Castelló té clar que s’ha de completar la cadena que comença per una bona gestió forestal, bona planificació d’equipaments passius (punts d’aigua, camins forestals...) i un bon servei d’extinció.

Si els dos últims requisits ja es compleixen, i en alguns casos amb escreix, com es pot impulsar la gestió forestal? Plana reitera que és necessari obrir un debat social que determini si es volen evitar els GIF: “És una qüestió econòmica, la societat catalana ha de decidir si li sembla lògic gastar només 9 milions d’euros en promoure la gestió forestal entre els propietaris privats”.

El cap del grup d’incendis forestals i territori del CTFC afegeix que abans el cost d’aquesta gestió l’assumia l’economia de mercat. Saurí destaca que no es pot pensar en el bosc únicament en termes productius, ja que ofereix “molts serveis ambientals que no tenen reflex monetari”, com la regulació del cicle de l’aigua. Plana creu que la despesa de gestió forestal “seria molt menor que el cost d’extingir un incendi com el dels Ports”. Una mesura preventiva que, tal com subratlla Saurí, “no evitarà els incendis però sí que es facin grans”.