Adel A., algerià, 18 anys, va escollir el pitjor lloc per apunyalar mortalment un compatriota seu, també de 18 anys, fa dues setmanes. La trama formada pel carrer Hospital amb els seus afluents Egipcíaques, Roig i Robador –que desemboca a la rambla del Raval– és un dels punts negres de Ciutat Vella que tenen encaboriats permanentment els Mossos d’Esquadra. És una àrea que la policia defineix com un “sector d’atenció especial”, en paraules del caporal Miquel Ruiz, cap de l’oficina de relacions amb la comunitat de la comissaria de Ciutat Vella. “Hi fem molts escorcolls, moltes detencions, hi ha força gent fora de la llei o fent-hi activitats no legals”, concreta el caporal.

Aquesta pressió policial intensa explicaria, segons Ruiz, la reacció virulenta d’un grup d’usuaris nocturns d’aquests carrers la nit del 13 d’agost. Una vintena de persones, seguides per un centenar més, van liderar l’escridassada, que acusava els Mossos de “racistes” pel retard de l’ambulància que havia d’intentar salvar la vida del jove apunyalat. “Nosaltres vam trucar als serveis mèdics immediatament i l’ambulància va venir ràpid. Potser no va arribar en un temps òptim, però això sempre pot passar per culpa del trànsit. I al que espera se li fa etern”, argumenta el caporal. I se li posa la pell de gallina de pensar què hauria passat si l’agressor no hagués estat algerià com la víctima o si, encara pitjor, hagués estat autòcton. “Aleshores sí que s’hauria complicat l’afer amb enfrontaments racials”, admet.

Per Ruiz, l’important és que aquesta reacció –el grup va encerclar el dispositiu policial i els antiavalots van estar a punt de fer una càrrega, un fet inèdit en l’escenari d’un crim– “no és representativa”. “M’hauria preocupat si les entitats que sí que representen el col·lectiu s’haguessin queixat, però això no ha estat així”, puntualitza

"La culpa no és de la policia"
I té raó. Les entitats d’immigrants no tenen cap queixa de la policia. “Tenim una bona relació amb els Mossos. Els truquem quan tenim un problema i ens escolten i ens ajuden”, confirma Javed Ilyas, president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos, amb seu al carrer d’en Robador. Però el que és bo per a un líder comunitari no necessàriament ho és per a altres nouvinguts. “La policia fa la seva feina. I és normal que, després, persones que senten la pressió policial s’hi enfrontin i en parlin malament. Un sense papers sempre et parlarà malament de la policia”. Per Ilyas, l’arrel del conflicte és la política d’estrangeria, incapaç de controlar l'entrada d'immigrants però que els eternitza després com a il·legals. “La culpa és dels polítics, no de la policia”.

Una frase que, curiosament, se sent també repetidament en boca de l’altra bàndol: el dels autòctons, que veuen “màfies” i “bandes” repartides per sectors en aquesta àrea de Ciutat Vella. Les entitats d’uns i altres no estan enfrontades obertament, però els recels són persistents. “Són molt tancats. La nostra entitat està registrada legalment des de 1999 i tot just ara m’han convidat per primera vegada a un sopar de l’associació de veïns”, assenyala Ilyas sense perdre el somriure que utilitza com a arma juntament amb la seva tenacitat per parlar català: “quan et senten parlar en català, la meitat de la cara d’immigrant se t’esborra".

La màfia de les llaunes
S’ho pren amb filosofia, però no deixa de tenir clars els problemes de convivència. “Hi ha tres rumors sense cap fonament sobre els pakistanesos. Que paguem pocs impostos, que fem servir el sistema de llits calents i, sobretot, que darrere dels venedors de llaunes de cervesa hi ha una màfia. La venda il•legal de llaunes és pura supervivència per als sense papers, i potser s’ajuden entre ells, però no són cap banda!”, exclama.

Efectivament. La “màfia de les llaunes” forma part de la llista que tenen al cap veïns i comerciants agrupats des de la primavera a la plataforma Raval per Viure. A l'organització dels pakistanesos, hi afegeixen la prostitució romanesa, l’haixix dels magribins i les drogues dures dels subsaharians: realitats evidents i visibles, d’altra banda.

Cent pancartes més 25
Raval per Viure està folrant els balcons del Raval amb pancartes que mostren el lema Volem un barri digne. L’impulsor de la campanya, Lluís Nicolau Palou –de Calçats Palou, fill de sabaters, nét de sabaters, tres generacions al carrer Hospital- té un rètol a la porta de la seva botiga –“Veí, encarrega la teva pancarta per 12,50 €- i un objectiu: “Fer caure el govern municipal”. Assegura que ja hi ha cent pancartes penjades, moltes de les quals al mateix carrer Hospital, i que aquesta setmana, quan la impremta ha tornat a obrir després de vacances, n’ha encarregat 25 més.

Les prostitutes no són les d'abans
“El que està passant ara, no havia passat mai, quant a baralles, droga i robatoris. Fins i tot les prostitutes, quan els baixa la feina, roben. No tenen res a veure amb les prostitutes d’abans”, assegura. A una travessia de distància, la Paqui de l’estanc i la Paqui del bar diuen el mateix. “A tu, les prostitutes t’havien donat mai problemes? Oi que no? Ha canviat molt tot”, apunta la del bar. “És que ara van tots i totes drogades, des que hi ha Àmbit Prevenció aquí a prop”, intervé la de l’estanc. Però la del bar insisteix que “els ionquis d’abans no eren com els d’ara”.

Tots coincideixen en una cosa. La policia fa la seva feina, però “les lleis posen molts límits als Mossos”. Com Javed Ilyas –tot i que en un altre sentit- assenyalen amb el dit la classe política: Joan Saura i Jordi Hereu, tot i que es refereixen al Codi Penal, que es decideix a les Corts espanyoles, on el conseller i l’alcalde hi tenen poc a dir. “Doncs que facin més pressió. Aquest Ajuntament s’ha entestat en les polítiques socials i no vol reconèixer que no donen resultat. Per tant, l’hem de fer canviar. Jo no penso marxar d’aquí”, sentencia l’amo de Calçats Palou.