A l'escola de Domeny de Girona hi ha motius d'alegria. Després de cinc anys fent classes en mòduls prefabricats, aquest curs han pogut estrenar el nou edifici. “Ha costat, però ara tenim una escola molt maca, amb espai i llum. Hem estat de sort, ja que és un projecte fet en època de bonança que finalment és una realitat”, va manifestar a aquest diari la directora del centre, Carme Casacuberta.

La satisfacció també es podia percebre en els alumnes. Alguns, que començaven primer de primària, destacaven que estaven doblement satisfets pel fet de començar el nou curs i pel fet d'estrenar escola.

“Voleu saber com és l'escola? Us agradaria saber quina fila fa un menjador d'obra? No us creieu que dins d'una escola pugui haver-hi un gimnàs? Necessiteu comprovar que no ens han amagat cap barracó vell dins la nova escola?” Amb aquest text, a la plana web es va convocar els pares a una jornada de portes obertes perquè coneguessin el nou centre, i la satisfacció és generalitzada.

A l'escola de Domeny hi ha aquest curs uns 350 alumnes.

Prop de cinc-centes persones, entre pares i alumnes, es van concentrar ahir a les vuit del matí davant les portes de l'IES Vescomtat de Cabrera d'Hostalric, en un acte de protesta per la negativa del Departament d'Ensenyament a permetre'ls aplicar l'horari intensiu. L'associació de pares i mares d'alumnes (AMPA) va decidir divendres en una assemblea que els alumnes no iniciarien el curs fins que no es resolgués la seva demanda. La petició de l'horari intensiu l'argumenten assegurant que ha aportat millores substancials en el comportament i els hàbits dels alumnes durant els dos anys que s'ha aplicat. D'altra banda, consideren que la llunyania del domicili de molts alumnes procedents de Riells, Sant Feliu de Buixalleu, Fogars o Massanes els obliga, en alguns casos, a estar gairebé una hora dins l'autocar.

La situació d'Hostalric es va repetir al centre de primària Sant Jordi de Bonmatí i Sant Julià de Llor, tot i que el motiu de la protesta era molt diferent. Durant aquesta setmana, i tal com van fer ahir, pares i alumnes es concentraran davant l'escola per demanar un centre nou. Els representants dels pares asseguren que l'actual edifici té aluminosi, hi ha esquerdes, té la caldera en mal estat i no compleix les mesures de seguretat necessàries. Asseguren que han pres aquesta mesura perquè la Generalitat els ha donat allargues sobre la materialització del projecte de la nova escola, que està enllestit des del mes de maig passat.

A Castell-Platja d'Aro, centenars d'alumnes i pares de l'IES Ridaura es van manifestar gairebé una hora per reivindicar el nou edifici, pendent des de fa 10 anys. Acabada la manifestació, van deixar penjades les pancartes, i els alumnes van tornar a casa seva. Fonts de l'Ajuntament van informar que es preveu començar les obres aquest octubre, tot i que ja estava tot previst per iniciar-les el 25 del maig passat, sense saber-ne el motiu de l'aturada.

Pel que fa a Roses, més de 150 persones es van manifestar als terrenys on s'ha de construir la nova escola Montserrat Vayreda, que ara està distribuïda en barracons. Famílies, mestres i alumnes es van concentrar per reclamar que comencin les obres d'una vegada; ja fa sis anys que l'escola funciona amb mòduls provisionals. A la protesta també hi van assistir regidors de l'equip de govern i de l'oposició de Roses. La mainada ha fet classe a partir de les deu del matí. Un altre centre on es va fer ahir una protesta va ser a l'institut de Cassà de la Selva; en aquest cas l'acte reivindicatiu es va dur a terme abans de començar les classes i durant un quart d'hora, i va ser motivat, segons van dir, per “la retallada de dos professors notificada al juliol”.

La nova escola d'hostaleria que s'ha construït entre els barris del Poble Nou i l'Olivar Gran de Figueres s'inaugurarà el mes vinent –segurament l'1 d'octubre–, segons es va anunciar en l'últim ple municipal. La construcció d'aquest centre ha estat impulsada per la Fundació privada Miquel, però també hi han participat econòmicament diferents institucions –com ara la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç–. Això ha provocat recels en alguns sectors polítics en considerar que la participació pública contradiu els objectius inicials que van exposar els seus promotors a l'hora de sol·licitar uns terrenys municipals per fer l'edifici. Algunes d'aquestes crítiques es basen en els informes del secretari i l'interventor municipal respecte al conveni que van signar fa uns mesos l'Ajuntament i la Fundació Miquel, que modificava alguns aspectes del primer conveni, signat en el mandat passat, com ara la titularitat dels terrenys cedits.

L'escola d'hostaleria, que substituirà la que hi ha al polígon de Vilamalla, serà el primer equipament formatiu que entrarà en servei dels tres que s'estan construint a Figueres. Els altres dos són: l'edifici del CEIP del parc de les Aigües, que ha d'estar acabat al febrer i que ha de substituir en el proper curs els barracons que s'han situat al costat de l'antic convent dels Caputxins, i l'altre és el centre de formació integrat, que s'ha començat a construir al recinte firal. En aquest edifici, un cop estigui acabat l'any vinent, està previst que hi hagi diferents serveis formatius com ara l'escola oficial d'idiomes, que ocupa, des del seu inici, un espai del tot obsolet a la Fundació Clerch i Nicolau.

Un total de 450 alumnes s'han matriculat a les proves d'accés a la universitat (PAU) d'aquest setembre, la segona convocatòria que es fa seguint el nou model que es va estrenar al juny. D'aquests, 395 s'han apuntat per fer les dues fases –la comuna i l'específica– mentre que 55 només es presenten a l'específica per intentar pujar nota. El fet que s'hagi triplicat el nombre d'estudiants que ahir van començar les PAU (l'any passat hi havia 145 alumnes matriculats) ha obligat els organitzadors a habilitar dos tribunals: un, a la Facultat de Dret, i l'altre, a l'aulari comú de la Politècnica. El coordinador de les proves, Jaume Portella, va explicar que l'increment d'examinands es deu, d'una banda, al canvi de model de les PAU, que atrau molts alumnes que intenten millorar nota, i de l'altra, al fet que la segona convocatòria de les assignatures de batxillerat es va resoldre, per primera vegada, a final de juny en lloc d'aquest setembre. Altres anys, la coincidència de dates impedia a molts alumnes presentar-se a les PAU del setembre.

Una altra novetat de les proves d'aquest setembre és que els 13 alumnes que s'examinen d'arts estaran els tres dies a Girona en lloc d'haver-se de desplaçar a Barcelona.

Pel que fa a les llengües estrangeres, 383 alumnes es van presentar a anglès; onze, a francès, i una única persona, a alemany.