Les famílies catalanes progressistes són les que més "desisteixen" en la educació dels seus fills, ja que la deleguen en l'escola, les cangurs i altres familiars. Aquest és la conclusió de l'estudi Models educatius familiars a Catalunya que la Fundació Jaume Bofill ha presentat aquest divendres sobre les pràctiques educatives de les famílies catalanes.

L'estudi conclou que s'ha de reforçar el comportament correcte dels nens amb afecte però també exigint-los el compliment de normes. En el cas de les famílies progressistes, els pares prioritzen la seva promoció personal a l'educació dels fills i els donen poc afecte, fins i tot menys que el que reben els fills de les famílies considerades conflictives.

Tot i així, el coordinador de l'estudi, el catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto Javier Elzo, ha puntuat amb un notable de mitjana l'educació dels fills a Catalunya. Ha assegurat que la conducta social dels fills depèn sobretot del bon ambient a les llars més que no pas del model familiar –monoparental, mare treballadora...–, al qual és un "gravíssim error" culpar de les actituds antisocials.

Aquestes actituds antisocials, segons mostra la investigació, són resultat de la manca de supervisió dels pares als fills, de les discussions familiars i l'estil educatiu. Les actituds prosocials, en canvi, són fruit de la cohesió familiar, la possibilitat d'expressar sentiments i opinions, el reforç dels comportaments correctes i el compliment de les normes.  

Família progressista, tradicional o harmònica
Un 23% de les famílies catalanes respon a la tipologia progressista, un 30,5% són considerades tradicionals, el 15,2% serien conflictives i un 31% harmòniques.

Els pares progressistes tenen un nivell econòmic i formatiu alt i reconeixen la importància d'educar els nens, però no en tenen gaire cura i són els que passen menys temps amb ells. D'altra banda, rebutgen el càstig corporal però tampoc apliquen un model educatiu positiu, és a dir, basat en mostres d'afecte i en explicar als fills per què un comportament és incorrecte quan els castiguen.

Els nens amb comportaments més prosocials són els de les famílies tradicionals, aquelles de valors tradicionals i respecte a les normes i a l'autoritat. D'altra banda, les famílies que tenen un més bon clima familiar i millors relacions amb el centre docent són les anomenades harmòniques, aquelles que utilitzen el càstig correctiu i són més religioses i altruistes, segons l'estudi presentat.

Elzo ha destacat de Catalunya la importància de la integració dels immigrants, que segons l'estudi representen el 20% de les famílies harmòniques, tot i que també un 15% de les famílies conflictives.

L'estudi Models educatius familiars a Catalunya s'ha realitzat entre els anys 2006 i 2007 mitjançant una enquesta a 1.050 famílies amb nens escolaritzats entre els 6 i els 12 anys i a 1.189 mestres.