El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va avançar ahir que el seu departament està preparant l'aplicació d'una avaluació general per a tots els alumnes al final de la primària (11-12 anys), referida a l'assoliment de competències bàsiques i amb l'objectiu de disposar d'una informació més àmplia de les condicions amb què accedeix cadascun dels escolars a la secundària obligatòria, sense que els resultats, però, en condicionin la promoció.

El conseller no va especificar quan es començarà a posar en marxa aquesta avaluació ni tampoc va entrar en el detall dels continguts que s'avaluaran. En la conferència de Tribuna Barcelona L'autogovern de l'educació, on va fer aquest anunci, es va limitar a dir que serà una avaluació "reduïda i limitada a molt poques qüestions" però "molt útil per disposar de la mesura real que ens ofereix aquesta etapa bàsica", que "condiciona decisivament les posteriors".

Des del curs 2000-01 ja s'estan fent proves de competències bàsiques als alumnes de primària, si bé estan fixades als 10 anys i, igual que les que es realitzen als 14 anys (final del primer cicle d'ESO), tenen un caràcter mostral, és a dir, que no les fan tots els alumnes.

Catalunya, pionera
Catalunya va ser pionera en l'aplicació d'aquestes proves, impulsades des del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, i que han permès avaluar un ampli ventall de competències dels àmbits lingüístic, matemàtic i de coneixement del medi natural i social, entre d'altres. Posteriorment, el ministeri d'Educació va incloure'n l'obligatorietat a la llei orgànica d'educació.

Al final de la conferència, Maragall va apuntar també que proposarà al ministeri que estengui la prova d'expressió oral que preveu la nova selectivitat a l'examen d'anglès a la resta de llengües, és a dir, que s'avaluï també la competència oral dels alumnes en català i castellà. La voluntat de la conselleria és que aquestes proves orals no es vinculin a les àrees de llengua, sinó que permetin avaluar el domini oral de les llengües a partir d'altres matèries.

Pel que fa a la llei d'educació de Catalunya, que va ser l'eix central de la segona part de la conferència, el conseller va apuntar que el desplegament de la norma requerirà uns recursos addicionals d'uns mil milions d'euros anuals. "Això, amb el permís del conseller Castells -va indicar-, ho farem amb vuit o deu anys". Maragall va insistir que la llei, que es preveu aprovar en l'últim consell executiu del juliol, neix amb la intenció que pugui ser governada per "qualsevol partit", i es va mostrar confiat que tirarà endavant amb un ampli suport al Parlament.