La sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha decidit que hi ha "causa d'impossibilitat legal" per executar la sentència del Tribunal Suprem (TS) de l'any 2000 per la qual s'ordenava revertir el seu estat original les obres de restauració del Teatre Romà de Sagunt pels arquitectes Grassi i Portaceli.

La sentència admet que la rehabilitació de Grassi i Portaceli "no complia mínimament amb el criteri" de la Llei de Patrimoni Espanyol del 1985 però fa notar que la norma autonòmica "té un punt de vista totalment diferent" que ressalta "la postura restauradora on dominen les pretensions estilístiques". Per això, recalca que ni el TSJCV en la seva sentència del 1993 ni el TS en la del 2000 "van qüestionar el monument des del punt de vista arquitectònic, entre altres coses perquè no correspon als jutges pronunciar-se sobre estils arquitectònics ni sobre models de rehabilitació o reconstrucció, sinó si el projecte de rehabilitació s'ajustava a la llei vigent en el moment de dictar la sentència".

El TSJV argumenta que el projecte de restauració aprovat per al Teatre Romà el 1988 "no seria contrari a dret amb la normativa actual". "Això significa que el monument en execució podria ser demolit en les parts que se citen i a l'endemà aixecar-se exactament igual i seria legal", per aquest motiu l'article 105.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciós Administrativa "per evitar absurds d'aquesta magnitud hagi previst la impossibilitat legal", afegeix.

La sala coincideix amb l'autor del recurs contra les obres de restauració en el monument -ara hi ha un mur davant l'escenari d'1,20 metres i unes plaques de marbre sobre la pedra-, Juan Marco Molines, que les sentències han d'executar-se en els seus propis termes però matisa que "el fet que no s'executi sempre la fallada literalment no vulnera l'article 118 de la Constitució".