La polèmica per la construcció de macroprostíbuls a Mataró i a la Jonquera ha evidenciat les mancances legislatives existents. Malgrat que Catalunya regula des de l’any 2002 els locals en què s’exerceix la prostitució, a la pràctica aquesta normativa és insuficient quan un ajuntament, com el de la Jonquera, pretén evitar la instal·lació de bordells al municipi.

El departament d’Interior preveu una modificació de la normativa en el marc de la futura aprovació del reglament que desenvolupa la llei d’espectacles i activitats recreatives. La polèmica de les últimes setmanes ha originat que en el pròxim esborrany del reglament “quedi més clar que mai” que la competència per autoritzar els prostíbuls és municipal, segons fonts de la negociació.

El poder local ja veu amb bons ulls assumir aquesta competència, que, amb la llei a la mà, ja ostenten. Reclamen, però, més seguretat jurídica perquè els tribunals no tombin les ordenances municipals. La raó és que molts empresaris s’emparen en la directiva europea de lliure prestació de serveis per evitar la denegació de les llicències.

“Les traves que es posen per a la instal·lació d’un negoci han d’estar molt ben justificades”, expliquen des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Per fer front a la directiva europea, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) considera necessari que les ordenances municipals tinguin l’aixopluc d’una normativa catalana.

Davant d’una problemàtica comuna, l’ACM i la FMC han decidit sumar esforços i, en el marc de la Comissió Municipalista de Catalunya, van acordar ahir una resolució en què insten la Generalitat a regular “reglamentàriament” els requisits i les condicions que han de complir els prostíbuls perquè els ajuntaments disposin “d’un marc jurídic clar” que els permeti limitar la proliferació d’aquests establiments, així com la seva dimensió i ubicació.

L’actual decret en vigor estableix que s’han de fixar distàncies mínimes entre prostíbuls i també respecte a centres docents i altres locals amb afluència de menors. No obstant, no les fixa. També especifica que són els consistoris els que “han d’establir les condicions d’emplaçament”.

Derrotes als tribunals
En previsió que no tots els ajuntaments elaborarien una normativa pròpia, la Generalitat va aprovar una ordenança tipus el 2003. Però, la FMC explica que hi ha consistoris que l’apliquen i que han perdut davant dels tribunals, perquè “s’ha considerat que el precepte invalidat s’hauria d’haver recollit en el decret”. En aquest sentit, la FMC critica que el decret estableix poques condicions per obtenir la llicència i “si l’ordenança estableix criteris més restrictius”, la tomben els tribunals.

El reglament en preparació inclou les distàncies mínimes i, a més dels centres docents, estén la protecció a equipaments sanitaris i assistencials i seus d’institucions públiques. També empara els solars destinats a aquests usos per l’ordenament urbanístic.

Més difícil serà que, com recull l’ordenança municipal de la Jonquera, es pugui prohibir totalment la instal·lació de prostíbuls.