El desgavell legislatiu que hi ha al voltant de la regulació dels locals on s’exerceix la prostitució fa que alguns ajuntaments hagin optat en els darrers anys per elaborar ordenances molt diferents, malgrat que siguin fronterers. És el cas de l’Alt Empordà, que concentra força locals, perquè a França no estan permesos. La Jonquera compta amb un prostíbul, de només una dotzena d’habitacions, situat a prop del casc urbà, que va obrir fa més de 30 anys. “Mai ha donat cap problema, precisament perquè és un local petit”, explica el seu alcalde, Jordi Cabezas. Fa uns cinc anys, però, el consistori es va assabentar que l’establiment que s’estava fent al polígon industrial Mas Morató que inicialment havia de ser un hotel s’obriria com a prostíbul i amb una capacitat per a més de 600 persones.

Per evitar-ho, l’ajuntament va iniciar els tràmits de l’ordenança que es va aprovar 2006, que augmentava de 150 metres a tres quilòmetres la distància obligada entre prostíbuls. La normativa, però, no ha servit per impedir la posada en funcionament del local, perquè el promotor va presentar la sol·licitud d’obertura abans que l’ordenança entrés en vigor i una sentència del TSJC ha obligat l’ajuntament a donar-li tots els permisos. “Ara sí que estem blindats enfront d’altres locals, però aquest establiment ja ens l’hem d’empassar”, lamenta Cabezas. “Tal com va proposar al seu moment Montserrat Tura quan era consellera d’Interior, el que hauria de regular la Generalitat, per facilitar la feina dels ajuntaments, és la mida dels prostíbuls”, afegeix l’alcalde de la localitat.

El que no preveu la Jonquera, perquè no ho troba ètic, però sí l’ajuntament del municipi veí de Capmany és el cobrament d’un impost anual per habitació. La població va elaborar la seva ordenança arran de l’obertura del prostíbul que hi ha situat al peu de la Nacional II l’any 2004, a uns tres quilòmetres del centre del poble. El consistori es va basar en el decret de la Generalitat del 2002 però hi va afegir uns quants punts, com la prohibició de construir establiments d’aquestes característiques en el nucli urbà i la creació de l’impost. “Cobrem anualment uns 600 euros per habitació i en total en té prop de cinquanta. Són uns ingressos extres que van bé a un ajuntament petit”, admet l’alcalde de Capmany, Jesús Figa.

Llers, Siurana i Pont de Molins són poblacions que també compten amb una ordenança que regula l’exercici de la prostitució en locals de concurrència pública. Pont de Molins la va aprovar, per prevenció, el 2008 i, a part de determinar aspectes com els horaris i els sistemes de seguretat, també impedeix l’obertura de nous locals al casc urbà, en sòl rústic i no urbanitzable i a dos-cents metres de centres docents, hospitals, escoles, llars d’infants i locals de lleure de menors.

Entre els municipis que han optat per no moure fitxa i seguir el decret del govern hi ha Fontcoberta. Té un prostíbul a tocar de diverses cases i la seva obertura va provocar una forta oposició veïnal.

Regularitzar la carretera
Un altre cavall de batalla dels ajuntaments és aconseguir que es regularitzi la prostitució a peu de carretera després que en els darrers anys s’ha disparat la presència de noies al territori i de proxenetes. La comissió creada el 2008 pel consell comarcal per aconseguir-ho s’ha reunit aquesta setmana per primer cop amb el conseller d’Interior, Joan Saura, que s’ha compromès a impulsar un diàleg amb els portaveus dels grups polítics amb representació al Congrés de Diputats, que és l’administració que té la competència per solucionar el tema. “El consell també parlarà amb tots els portaveus i intensificarà la coordinació entre els alcaldes i els Mossos per fer un seguiment de la situació al territori”, especifica la presidenta, Consol Cantenys.