Un milió d’alumnes tindran una setmana de vacances el febrer del 2011 i cada família s’haurà de plantejar com s’ho fa per assumir-ho. Tot i que pares, empreses i docents tenen clara la necessitat d’activitats extraescolars per evitar que les criatures quedin desateses, per ara ningú es fa responsable d’organitzar-les ni de pagar-les.
És com un joc de tirar pilotes fora: el departament d’Educació assegura que hi haurà ajudes per a famílies i centres perquè muntin activitats, però no ho concreta; les associacions de pares saben que cada cop és més difícil finançar les activitats extraescolars; els sindicats diuen que les empreses s’hi han d’implicar facilitant als pares la conciliació de la vida familiar i laboral, i les empreses tenen clar que les vacances s’han de fer coincidir amb els períodes de menys activitat. “Reconeixem que per qüestions pedagògiques és aconsellable trencar els períodes lectius i que la racionalització del calendari escolar és bona, però això no vol dir que les escoles hagin de tancar”, resumia ahir la directora de Formació i Ocupació de la patronal Pimec, Lourdes Esteban.

El president de Cecot, Antoni Abad, defensa que el calendari laboral es construeix segons la lògica del negoci i que “no ha de ser l’empresa qui solucioni els canvis al calendari escolar”.

Des de la UGT, Neus Munté, secretària de política institucional, en canvi, adverteix que és “un joc a tres bandes”: “No només l’escola i els pares, l’empresa ha de posar alguna cosa en aquesta modificació d’horaris, que és bona per millorar l’aprenentatge”. El gran problema que hi veu Munté és que “el debat de racionalització de calendari que s’ha fet a l’escola gairebé ni s’ha iniciat al món laboral”.