L’escàndol del Palau de la Música ha posat de manifest els dèficits evidents de l’administració per controlar l’ús que fan les fundacions privades del diner públic que reben en forma de subvenció, ni més ni menys que el 48 per cent del pressupost global. Evitar nous casos com el de la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català –veritable forat negre per on Fèlix Millet i Jordi Montull haurien fet evaporar 35 milions d’euros– és l’objectiu de la nova llei del Protectorat de Fundacions que està enllestint el departament de Justícia. La llei també permetrà fer front a casos com el d’Intervida o als recels generats en el seu dia pel trànsit dinerari entre la FECAC i la fundació del mateix nom.

L’avantprojecte de llei ja ha superat el tràmit d’exposició pública i al·legacions i es preveu que arribi a la taula del Consell Tècnic del govern –pas previ a l’aprovació de l’executiu– a l’abril. Més transparència de les fundacions, la responsabilitat dels seus patrons i, per primer cop, la introducció d’un règim sancionador són les principals novetats de la norma.

Amb la nova llei les fundacions estaran obligades a presentar els seus comptes al Protectorat cada any; actualment el fet de no presentar-los durant dos exercicis pot ser motiu d’inspecció. També s’estableix l’obligació d’informar l’administració sobre l’acumulació de càrrecs en una persona, circumstància que evoca la figura de Fèlix Millet, que feia i desfeia tant a la Fundació del Palau com al Consorci i a l’Orfeó.

Una altra de les mesures introduïdes que també recorda el cas Palau és la que faculta el Protectorat a inspeccionar les fundacions que destinin recursos a despeses no vinculades amb l’objecte fundacional o desproporcionades respecte al seu volum d’ingressos.

La norma obligarà les fundacions a la transparència no només amb l’administració, sinó també amb els ciutadans. D’aquesta manera, s’introdueix la figura no obligatòria del balanç social com a eina d’avaluació, instrument que algunes fundacions ja han posat en marxa en els últims anys. Les fundacions també hauran d’activar mecanismes d’autocontrol.

La part polèmica és la que regula, per primera vegada, “un règim sancionador amb l’objectiu de garantir la voluntat fundacional i el funcionament adient de l’entitat”. El Protectorat també podrà instar la intervenció judicial.