Caixeres que arrufen el nas quan se’ls pregunta per un detall del compte, cambrers que serveixen un cafè amb llet quan se’ls ha demanat un cafè amb gel, teleoperadores que demanen que se’ls parli en castellà... Els últims anys la topada lingüística quotidiana entre catalanoparlants i nouvinguts ha generat cada dia infinitat de petits conflictes que han contribuït a donar ales a aquells que defensen la teoria que el català ha entrat fa temps en la via que porta a l’estació de les llengües mortes. Una enquesta de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya que ha posat números a aquest fenomen desdramatitza la situació i dóna elements per a l’esperança respecte a la supervivència de la llengua.

La dada principal del treball diu que el 94,6 de la població de Catalunya entenia el català l’any 2008, dos punts menys que el 2003. En aquest mateix període de temps, en canvi, el nombre d’estrangers arribats a Catalunya s’ha multiplicat per dos i ha passat de 600.000 a més d’un milió. “Aquesta davallada de dos punts és una dada magnífica, perquè indica que Catalunya té una molt bona capacitat d’absorció lingüística”, va dir ahir el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, en valorar l’enquesta.

Entre els elements per a l’optimisme que recull l’enquesta hi ha, segons Joan, el fet que més de 720.000 persones nouvingudes manifesten el seu interès per aprendre el català o que ara hi ha més persones que declaren saber-lo escriure que no fa cinc anys. També destaca la circumstància que hi ha més persones que identifiquen el català com la seva llengua que no persones que la tenen com a llengua materna, fet que indica que s’hi han incorporat al llarg de la seva trajectòria vital. Entre els missatges d’optimisme que ahir va subratllar Joan hi ha una notable millora en la capacitat de transmissió de la llengua en l’àmbit familiar. Així, hi ha molta més gent que assegura que parla en català amb els seus fills que no amb els seus pares, amb una diferència de quasi deu punts.

Llengua menys habitual
Tot i que el 37% dels enquestats asseguren que la seva llengua d’identificació és el català, quan se’ls pregunta per la llengua en què parlen habitualment els que ho fan en català baixen fins al 35%. Aquesta dada és negativa i així ho va reconèixer ahir Bernat Joan, que va alertar del fet que aquest escenari queda molt lluny del que la sociolingüística considera necessari per assegurar la pervivència d’una llengua.

El secretari de Política Lingüística va alertar que “la pressió a què està sotmès el català és molt gran” i va assegurar que l’única forma de fer-hi front és posant en marxa molts mitjans”. En aquest sentit, Bernat Joan va demanar que el debat sobre el finançament no s’oblidi de la promoció de la llengua.