“No posarem publicitat de les campanyes de l’Ajuntament a l’AVUI perquè és un diari que no ens interessa. I no ens interessa perquè sempre ens va a la contra”. Aquesta és la resposta que dóna obertament Enric Casas, el responsable de la publicitat i les publicacions de l’Ajuntament, quan les agències de publicitat negocien amb ell el repartiment de la propaganda institucional. La negativa a inserir publicitat s’ha tornat a repetir aquest mes amb motiu de dues campanyes institucionals que l’Ajuntament ha publicat als diaris de la ciutat. En aquesta ocasió també s’ha tornat a excloure l’AVUI.

L’última mesura adoptada fins ara contra aquest diari, però, ha estat eliminar-lo de la selecció de les publicacions a les quals tenen dret els regidors de l’equip de govern. Els regidors reben uns tiquets perquè puguin anar a buscar els diaris al quiosc que més els convingui i reben abonaments per a El País, La Vanguardia, El Periódico i El Punt, però no per a l’AVUI. (Els tiquets per recollir els diaris són com els de la fotografia.) El criteri no obeeix a xifres d’OJD o d’EGM, sinó a una decisió expressa. El cap de premsa de l’Ajuntament va desmentir ahir a la nit que es discrimini l’AVUI i va assegurar que són els regidors els que trien els diaris que volen llegir, i que en funció de la seva elecció se’ls faciliten els tiquets per anar-los a buscar als quioscos.

La discriminació de l’AVUI per l’Ajuntament de Barcelona és endèmica, però en els últims temps les accions s’han tornat més explícites i els seus actors no s’han pres la molèstia de dissimular. La discriminació també es posa de manifest en les subscripcions a diaris per als centres públics que depenen de l’Ajuntament, on sovint no hi ha l’AVUI o la seva representació és mínima. Un exemple és el que va passar al districte de Sarrià-Sant Gervasi quan hi va haver canvi electoral. El president del districte era un regidor de Convergència que va ser substituït per Carles Martí (PSC). Una de les primeres mesures de Martí en prendre possessió del càrrec va ser donar de baixa la subscripció a l’AVUI que tenia el districte. L’anècdota l’expliquen les funcionàries.