Préssecs, gambes i fruits secs són els aliments que més al·lèrgies causen entre els adults. En canvi, la llet, els ous i, també, els fruits secs, són els responsables de la majoria d'al·lèrgies alimentàries entre els nens.

Aquest rebuig al menjar ha crescut molt en els últims anys: el 1992 un 3,5% de les les al·lèrgies ateses eren causades per aliments. El 2005 ja eren el 8%. I més de 200.000 catalans n'estan afectats. Ho han explicat Antonio Valero, president de la societat catalana d'al·lèrgia, i Ramon Lleonart, al·lergòleg de Bellvitge. Ambdós han impulsat un registre en el que col·laboren 11 hospitals per observar l'evolució d'aquest problema que, lamenten, no és ben atès pel sistema de salut català

"Hi ha tòpics com que la xocolata fa molta al·lèrgia, o també els additius, els aliments amb molts colors, el xoriço o el peix blau. Però normalment els elements que fan al·lèrgia del menjar són les proteïnes, les coses molt naturals. En el cas dels adults, els primers causant d'al·lèrgia són els aliments d'origen vegetal", ha indicat Lleonart.

El metge ha afegit que només hi ha "hipòtesis" sobre les causes d'aquest creixement, però ha aventurat que "l'estil de vida occidental" és la principal causa. L'augment de la higiene, del consum d'antibiòtics, i el fet de viure lluny de les granges fa que els nens d'avui creixin menys exposat als bacteris. "Ara tenim menys infeccions però més al·lèrgies", ha conclòs Lleonart.

També ha indicat que el pol·len dels arbres en ciutats, estressats, podria causar més problemes que el pol·len d'arbres del camp. I molts cops, aquesta al·lèrgia al pol·len és preludi d'una al·lèrgia alimentària: el registre revela que un 20% dels pacients que rebutgen la pols dels arbres acaben tenint problemes amb algun aliment.

Les conseqüències d'aquest tipus d'al·lèrgia poden arribar a ser greus i, en casos extrems, mortals, han alertat els doctors. Dels pacients analitzats en el registre, un 55,4% sofria urticària i un 31,7% problemes a la boca. Un 32,4% patia problemes generalitzats, coneguts pels especialistes com a anafilaxi.

Manca d'atenció al sistema català de la salut
Malgrat la gravetat del problema, el president de la societat catalana d'al·lèrgia ha lamentat que Catalunya està a la cua de l'Estat en l'atenció als afectats. "Néixer aquí i ser al·lèrgic suposa tenir més problemes que a la major part de les autonomies", ha lamentat, i ha assegurat que a Madrid hi ha un al·lergòleg per cada 50.000 habitants, mentre que a Catalunya només n'hi ha un per cada 150.000. De fet, a Bellvitge tot just s'acaba de contractar al tercer especialista. A Girona només n'hi ha dos, i Palència és la única demarcació que està per darrera, ha lamentat Valero.