Prohibit prohibir. Aquest lema del Maig del 68 té vigència absoluta entre els experts d’internet i de la protecció de dades que defensen que limitar l’accés dels menors a la xarxa no és la solució perquè els infants naveguin amb seguretat. “Se’ls ha de facilitar la informació i la formació perquè siguin ells mateixos els que gestionin els riscos d’internet”, defensa la directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (Apdcat), Esther Mitjans.

De la mateixa opinió és Iban Garcia, responsable de les activitats del Cibernàrium, l’espai de l’Ajuntament de Barcelona destinat a l’ensenyament de les noves tecnologies: “S’ha de fer pedagogia per contextualitzar els riscos”. Per això, cal que els adults adquireixin uns mínims coneixements a través de xerrades com les que ofereix el Cibernàrium o els Mossos d’Esquadra. En aquesta línia s’emmarca el conveni de col·laboració subscrit per l’Apdcat i el departament d’Educació, que, a més d’incorporar la protecció de dades al currículum escolar, pretén reduir “l’escletxa digital” existent entre joves i educadors.

En canvi, tal com destaca Garcia, entre els infants no és tan important l’educació en la tecnologia –ja que són nadius digitals–, com en l’ús que en fan: “Se’ls ha d’ajudar a desenvolupar un criteri, un sentit crític perquè més enllà de l’aspecte lúdic d’internet s’adonin que pot ser una eina de recerca d’informació efectiva”.

Aquest missatge també ha d’arribar a pares i docents. “Tot i que potenciem molt els aspectes positius d’internet, els pares es queden més amb els negatius”, explica l’agent Domènec Colomé, de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos a Nou Barris. Segons el responsable d’activitats del Cibernàrium, “fixar-se més en aspectes negatius i actituds porugues està en relació directa amb el grau de coneixement i d’ús d’internet”.

Per això, en les xerrades del Cibernàrium es destaca que “el xat és una eina de socialització”, així com les possibilitats que té internet com a “eina d’estudi”, explica Albert Raventós, tècnic de la Fundació Pere Tarrés que condueix algunes de les activitats del Cibernàrium. Des de l’Apdcat, Mitjans també rebutja la visió negativa de la xarxa: “Internet ofereix unes possibilitats increïbles d’informació i pot ser una eina de socialització per a infants amb dificultats”. Però també és una porta a l’exterior i, per tant, “igual que ensenyes a un nen a creuar el carrer, l’has d’ensenyar a moure’s per la xarxa”.

Segons Mitjans, cal que aquests adults “analògics” aportin criteri i maduresa a uns “nadius digitals” que no són conscients “d’estar en un aparador” i que corren el risc de veure’s atrapats “en l’omnipresència i l’exhibicionisme” que fomenten certs usos d’internet com el Messenger o les xarxes socials. “Això els pot enganxar i agafar-los molt de temps que podrien dedicar a fer alguna altra activitat”, destaca. No obstant, la directora de l’Apdcat reconeix que no és fàcil fer arribar aquest missatge als menors, especialment als adolescents.

Pares al Facebook
“Hi ha pares que estan entrant al Facebook o al Messenger amb resultats desiguals. Als petits els fa gràcia, però quan es fan grans ho veuen com una interferència”, destaca Mitjans. Per superar aquests problemes de comunicació, o els derivats de les moltes hores que els nens passen sols, s’aposta per implantar la figura del “germà gran”, tant a casa com a l’escola. “Els infants acceptaran millor consells d’aquests adolescents més grans que no de pares o professors”, assegura Mitjans. Una fórmula en què es basa la nova campanya del Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya (Cesicat), en què també col·laboren l’Apdcat, el departament d’Educació i els Mossos.

Aquest conjunt d’iniciatives, en definitiva, promouen que menors i adults aprofundeixin en un ús més segur i més crític de la xarxa, i en la cultura de la protecció de dades.