Una hora sol davant una de les portes de la Tarraco Arena Plaça: el vilafranquí Josep Pedrol es va voler assegurar ahir una bona posició en els seients que no estaven numerats i, ja a les set del matí, es va situar com a número u de la que més tard es va convertir en una inacabable cua de públic amb ànsies de presenciar el XXIII Concurs de Castells. Tot i pecar de previsor, el fet d'haver abandonat un pèl massa aviat el llit va venir motivat per les especulacions de les darreres setmanes sobre una possible falta d'aforament. Al final, però, la polèmica per l'espai es va diluir i, fins i tot, entre el bullici sobresortien algunes de les acolorides cadires sense ocupant. A més, caçar algun dels trucs aïllats de la gent que pretenia anar cap a dins sense entrada es va convertir en la fixació dels vigilants. Sobre aquesta anecdòtica picaresca, un dels membres del personal de seguretat reconeixia que havia enxampat diverses persones amb entrades falsificades, si bé es va resistir a desvetllar quantes. L'única disculpa de l'organització va anar dirigida a la Colla Vella de Valls, que, per un error de coordinació, no va ser a temps de recollir el guardó quan tocava, en ser avisats abans d'hora.

També la comentada notícia que, el dia en què es van posar a la venda, les entrades es van exhaurir en menys d'una hora va fer que fossin comptats els ciutadans que es van acostar a la plaça amb la fe d'aconseguir-ne una el mateix dia. Entre els que esperaven aquest difícil toc de sort, hi havia el veí de Berga Òscar Fernàndez, qui, després de veure la situació, es va desinflar i repetia amb ironia que ja es veia “passant el dia a la platja”. Com ell, en els moments àlgids de la competició, sota la pantalla gegant de l'exterior es van agrupar 200 aficionats. Àngel Barrio va ser un dels que, emparat del sol amb una gorra, van aguantar més estona. En el seu cas, va preferir deixar-li la samarreta d'una colla que duia a un familiar d'Osca, perquè fos ell qui visqués aquest “bestial espectacle”, que també va atraure setanta mitjans de comunicació.

Els que no es van deixar perdre l'oportunitat van ser els polítics. Va encetar la ronda de micròfons el president d'ERC, Joan Puigcercós, qui va avançar que el seu grup proposarà, en la propera legislatura, que el fet casteller tingui caràcter de llei. Després, el seu homòleg a CiU, Artur Mas, es va confessar repetidor al concurs, i el president del Parlament, Ernest Benach, esperava, igual que la resta, que els castells siguin declarats al novembre patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Tots ells, amb el president Montilla, també es van fotografiar amb la samarreta a favor del reconeixement. Una notícia que seria excel·lent per a la cultura catalana, que tindria una tradició més sense fronteres, i que faria universal un fet local.