Tres dels quatre projectes que van obtenir el segell Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) en la primera convocatòria del 2009 eren coliderats per dues universitats. Només la UAB va ser distingida malgrat concórrer-hi en solitari. Això sí, amb un pla que integrava el sincrotró Alba i establia convenis d'adhesió amb més de cent entitats de l'entorn.

En l'edició del 2010, el nivell de col·laboració entre universitats ha augmentat. “S'ha superat la debilitat de l'any passat i s'han produït agregacions entre universitats amb una mateixa vocació en el mateix projecte”, destaca el secretari general d'Universitats del ministeri d'Educació, Màrius Rubiralta. És així com darrere de la vintena de campus que opten a la distinció, s'hi engloben una vuitantena d'universitats i una trentena de parcs tecnològics, entre d'altres.

Des del mateix ministeri, s'han animat les universitats a participar en propostes amb interessos comuns. És el cas de Girona (UdG), que va ser convidada a adherir-se en el pla finalista de la Universitat de les Illes Balears.

En projectes com el de la Universitat de Barcelona (UB), que va en solitari, hi participen, no obstant, altres tipus d'organitzacions com ara “hospitals i empreses privades”, explica el gerent, Víctor Gómez.

A banda de la col·laboració, el segell CEI també vol distingir la innovació i l'especialització. Per això s'afavoreixen les sinergies territorials amb distincions específiques com el CEI regional i es reconeix la trajectòria de les universitats en determinats àmbits docents o de recerca.

Davant d'això, els grans centres temen que una marca de prestigi com el CEI es generalitzi i perdi potencial. “El segell CEI no s'hauria de multiplicar perquè es perdria el fet diferencial de l'excel·lència”, argumenta el vicerector de política universitària de la Politècnica (UPC), Josep Casanovas. Des de la UB, Gómez opina que “totes les universitats no poden ser excel·lents”.

Per la seva banda, Rubiralta afirma que l'objectiu no és generalitzar l'entrada al quadre d'honor, sinó afavorir la col·laboració –fins i tot a nivell internacional– i posar fi a l'atomització, l'aïllament i la falta d'especialització.