La llei del foment de la pau ha permès la creació de tota mena d'institucions que treballen per l'eradicació de conflictes i la prevenció de la violència de la guerra
El 1971, Pau Casals recollia a la seu de l'ONU la Medalla per la Pau. En el mític discurs d'acceptació, el violoncel·lista universal recordava: “Fou al meu país, on hi hagué les primeres nacions unides [...] per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven contra la guerra”.
La Generalitat va fer, ja al segle XXI, un pas més per reafirmar aquest compromís català contra la guerra i la injustícia, en aprovar la llei del foment de la pau, l'any 2003. El text, en el preàmbul, recorda que “la pau només adquireix plenitud quan és universal”. Així, la mesura ha servit, en els seus anys de vigència, per aixoplugar les actuacions de cooperació catalana i crear diverses institucions oficials que promoguin la cultura de la pau al nostre país.
Un dels òrgans nascuts arran de la norma és l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (OPPDH), un instrument de la Generalitat per impulsar polítiques de foment de la pau. Entre altres projectes, l'OPPDH ha impulsat iniciatives com ara la creació del Premi de Recerca de Drets Humans. Amb el guardó es vol analitzar l'ús d'aquesta norma universal, però també donar-la a conèixer entre el públic.
Formar la ciutadania
A més, la institució va iniciar, l'any passat, un programa de protecció de defensors de drets humans amenaçats o perseguits, que són acollits a Catalunya durant sis mesos. L'oficina és també responsable d'atorgar subvencions a organitzacions sense ànim de lucre i de crear programes d'educació per la pau.
El Consell Català de Foment de la Pau és un altre organisme que vol posar en contacte l'administració, els ens locals i aquells altres grups que treballin per la pau a Catalunya. El consell ofereix formació i assessorament als treballadors pels drets humans i els especialistes en la resolució de conflictes. A més, és un observatori per a la prevenció de guerres i l'eradicació de violència entre pobles i persones. Per exemple, l'organisme català va condemnar l'atac a la Flotilla per la Llibertat dut a terme per l'exèrcit d'Israel, el maig passat, i va qualificar l'acció d'“il·legal, desproporcionada i innecessària”.
La Generalitat també va crear el 2007 l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Aquest altre centre s'ocupa de la formació de la ciutadania i la recerca en l'àmbit de la pau. Així, l'ICIP organitza, col·laborant amb persones i grups d'arreu del món, xerrades, exposicions i seminaris de diversos temes. A més, publica i produeix, de manera periòdica, diversos materials relacionats amb aquest àmbit, com ara documentals, llibres especialitzats i la revista electrònica Per la Pau/Peace in Progress.
Properament hi ha prevista l'annexió de l'Escola de Cultura de Pau a l'ICIP. Situada a la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest centre, format el 1998, ofereix una diplomatura sobre cultura de la pau, pensada per formar aquelles persones interessades en la resolució de conflictes. Així, la docència està dissenyada per ensenyar a afrontar situacions tant en l'àmbit local com en l'internacional, com poden ser enfrontaments militars.
A més, l'entitat realitza informes periòdics sobre diverses àrees conflictives del món i publicacions lligades amb els processos de pau, desarmament, defensa dels drets humans i altres temes.
En definitiva, els catalans tenen al seu abast un ampli ventall d'institucions dedicades no només a la col·laboració amb diversos organismes humanitaris, sinó també a la conscienciació i el foment de la no-violència.
Tots demostren que, el segle XXI, el compromís i la defensa de la pau continua ben present tant en l'administració com en la societat catalana.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.