A Valls (Alt Camp), fa cosa d'uns dos-cents anys, dos col·lectius de gent –discrepants socialment i políticament: pagesos i menestrals, carlins i liberals...– van decidir dirimir les seves diferències d'una manera lúdica i es van inventar un joc: els castells. Ras i curt, la cosa anava per aquí.
Naixia d'aquesta manera una activitat, en essència competitiva, que fins al primer quart del segle XX va quedar reduïda a l'àmbit de les colles de Valls, que van viure una època especialment rellevant a partir de la segona meitat del segle amb l'assoliment dels grans castells, com ara el cinc de nou, el pilar de vuit o el quatre de nou net.
Els començaments del segle passat van coincidir amb una crisi castellera, fins que a partir de la segona meitat dels anys vint, amb l'aparició de noves colles, els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell, va començar una etapa millor, amb la colla vendrellenca competint amb les colles vallenques. Una pugna que va durar fins a finals dels anys setanta, uns anys en què, coincidint amb la fi de la dictadura de Franco i la transició democràtica, el reconeixement social dels castells es va elevar –una mica– en el context de la simbologia folklòrica.
El ‘boom' dels anys noranta
El salt qualitatiu i quantitatiu del món casteller no es va produir, però, fins a finals dels anys vuitanta i, sobretot, a partir dels noranta, amb les colles de Valls (Vella i Joves) i altres formacions com ara els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la mateixa Jove Xiquets de Tarragona o, més recentment, els Capgrossos de Mataró, en disposició de fer grans castells.
Grans fites, i gènere
En aquest sentit, la consecució del primer castell de nou pisos, el quatre de nou descarregat per la Colla Vella el 1981, i l'era dels gamma extra, inaugurada el 1993 pels Minyons en carregar el primer dos de nou, han representat un abans i un després en la història dels castells, igual com les consecucions dels primers quatre de nou nets i tres de deu, o la descarregada recent de la torre de vuit neta per part de Vilafranca.
Paral·lelament, la vida social de les colles castelleres també ha evolucionat molt. La colla com a grup tancat i cent per cent masculí, dels setanta, va esdevenir progressivament un col·lectiu ric quant a relacions entre persones de totes les edats, gairebé amb el mateix nombre d'homes que de dones. I és que nens, joves, adults i ancians, tothom és ben rebut en una colla castellera.
D'altra banda, la proliferació de colles arreu del país no es pot entendre sense tenir en compte el paper clau dels mitjans en la difusió dels castells. Això explica, en gran mesura, que en poc més de deu anys es passés d'un món casteller d'una vintena de colles a la seixantena de finals dels noranta. Una xifra que, actualment, s'ha estabilitzat en unes cinquanta.
Comentaris
Aquest article és una vergonya, aquest periodista hauria d'estudiar un poc més informat. Perquè a Algemesí (València) se'n fan des del segle XV, molt abans dels catalans, i era un ball que s'anomena Muixeranga.
Sinó mireu que diu la Viquipèdia
"Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-s e del ball.[1] Al segle X
Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.
L'avui hauria de rectificar aquesta notícia.
Gràcies
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.