“Aquí teniu, veïns de Sant Andreu, una veu nova i pròpia del barri”. Així de premonitori va ser l'encapçalament de l'editorial de presentació del primer butlletí de Sant Andreu de Cap a Peus. La revista, impulsada i lligada sempre a l'associació de veïns, va aparèixer als quioscos l'11 d'octubre del 1980. D'aleshores encà, tot i que amb periodicitats diferents –ja que va néixer com a suplement quinzenal i actualment és mensual–, no s'ha deixat de publicar mai. Enguany, Cap a Peus, com se la coneix al barri, celebra el trentè aniversari. Ho fa amb l'orgull d'haver esdevingut “la publicació local més antiga editada ininterrompudament a la ciutat de Barcelona”, com destaca el coordinador, David Royo. Per celebrar-ho, en l'associació de veïns, amb l'ajut econòmic de l'Ajuntament i la Generalitat, han editat un número especial dedicat als 30 anys i han organitzat un concert i una exposició, al centre cívic, amb 30 portades destacades –una per cada any– i es podrà visitar fins a final d'any a la seu de l'associació. Segons Royo, si fem una ullada tranquil·la a la mostra, aquesta ofereix, “la cronologia històrica del barri”.

En la fundació de la revista, mossèn Josep Camps i Aleu hi va tenir un paper destacat. Es tracta d'un capellà molt compromès amb la lluita obrera que es va acabar casant i que va ser expulsat de l'Església. Francesc Porret, el primer president veïnal de Sant Andreu, encara recorda les reunions a la parròquia. “La idea del nom va ser seva”, assegura. Amb 81 anys, Porret encara col·labora a la revista. Ho fa desinteressadament, com tothom, i té molt clar que aquest butlletí veïnal ha estat una eina de transformació important per al barri. “Va ser l'altaveu de les primeres reivindicacions, com la recuperació dels terrenys de la Pegaso, la Rambla o Can Guardiola”, recorda.

Royo va assumir la coordinació de la revista fa dos anys i mig. Hi va donar un impuls nou, un altre format, un disseny més visual i més continguts, com un monogràfic mensual de vuit pàgines. “Veia que faltaven més temes de barri i he volgut tornar a l'origen de la revista, amb un contingut més reivindicatiu, més de portaveu dels veïns”, explica. Els temes, que redacten diversos col·laboradors, es decideixen d'acord amb la junta de l'associació de veïns. “A part d'informar, l'objectiu també és que la gent s'impliqui en les activitats de l'associació”.

Actualment, Cap a Peus acaba d'editar el número 555. Té un tiratge de 2.500 exemplars, dels quals 1.000 són per als socis de l'associació de veïns. “El repte és atreure gent jove”. Ja estan al Facebook i al Twitter i Royo ja estudia fórmules per impulsar-ne la versió digital, i la possibilitat de fer petits vídeos sobre el monogràfic del mes. “Això sí, sense que desaparegui la versió en paper”, puntualitza.

I tot plegat, de manera altruista, perquè una raó que explica que Cap a Peus hagi sobreviscut trenta anys és, segons Royo, “la voluntat d'un grup de gent que estimen el barri i que tenen la il·lusió de fer coses per als veïns”. A més, lògicament, dels comerços, perquè la revista sobreviu gràcies a la publicitat i sense cap tipus de subvenció.