Els científics de la NASA han trobat en un llac de Califòrnia bacteris que viuen a l'arsènic, un descobriment que repercutirà en la recerca de formes de vida extraterrestre, segons informa aquest dijous la revista Science.

La troballa provocarà canvis en l'activitat de la NASA, que fins ara només ha buscat vida en planetes que contenien els elements que creia podien acollir-la.

Les formes de vida fins ara conegudes es componen principalment de sis elements: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor.

Tot i que aquests sis elements conformen els àcids nucleics, les proteïnes i lípids i per tant, la majoria de la matèria viva, és possible, teòricament, que “alguns altres elements de la taula periòdica puguin complir les mateixes funcions”, indica l'estudi dirigit per Felisa Wolfe Simon del Institut d'Astrobiologia de la NASA.

Els investigadors han trobat a les aigües tòxiques i salobres del Llac Mono, a Califòrnia, un bacteri de la família Halomonadaceae que pot substituir completament el fòsfor amb arsènic fins al punt d'incorporar aquest element al seu ADN.

Els científics de la NASA expliquen que això obre la possibilitat que existeixin formes de vida en altres planetes que no tenen fòsfor a l'atmosfera.

L'arsènic és summament tòxic per als organismes vius, almenys els coneguts fins ara, perquè trastorna els processos metabòlics encara que, des del punt de vista químic, es comporta de manera similar al fosfat.

Els investigadors de l'agència espacial van cultivar el bacteri, que creix i es multiplica còmodament, en un medi tòxic, en què es va reemplaçar gradualment la sal de fosfat per arsènic.

El procés va continuar fins que els bacteris van créixer sense necessitat de fosfat, un element essencial en la construcció de diverses macromolècules presents en totes les cèl·lules.

“La manera com l'arsènic s'introdueix en l'estructura de les biomolècules no està clara, i no coneixem els mecanismes pels quals operen com molècules”, van assenyalar els investigadors.

“El bescanvi d'un dels elements biològics pot tenir”, conclouen, “un significat evolutiu i geoquímic profund”.