Els colors terrosos del paisatge de secà semblen apuntar la duresa d'una vida lligada als capricis de la natura, quan les economies familiars depenien del fet que hagués plogut quan tocava o que no hagués gelat fora de temps. A més de fileres d'oliveres, garrofers i ametllers, a les parts baixes del terme de Paüls també és fàcil veure-hi cirerers, un cultiu que es va introduir als anys setanta amb encert, ja que les cireres d'allà són molt valorades per la seva qualitat. A l'època de floració, ametllers i cirerers endolceixen el paisatge.

Tot passejant, arriba un punt que aquests espais d'arbres arrenglerats es fonen amb els boscos que s'enfilen muntanya amunt. I és que Paüls està situat al parc natural dels Ports, un sistema muntanyenc que destaca pel relleu escarpat, amb cingleres imponents, barrancs, gorgs... i també per la seva flora (amb més de 1.000 espècies) i fauna (hàbitat de cabres salvatges). Sense marxar gaire lluny del poble, a l'ermita de Sant Roc, es pot gaudir d'aquesta natura espectacular, ja que està situada en una zona amb pins, xiprers, àlbers i aurons centenaris. A l'indret hi ha una font amb molts sortidors i s'hi pot veure construccions de pedra en sec. El poble, coronat per l'església de Santa Maria i les restes del castell, es va construir coster avall, amb cases que són autèntics miradors.