No és estrany veure dues mestres treballant en una mateixa aula de l'escola Folch i Torres d'Esplugues de Llobregat. Tampoc no sobta que hi hagi alumnes que estudiïn amb un material elaborat exclusivament per a ells. Són trets característics de l'anomenada escola inclusiva, és a dir, aquella escola en què alumnes amb discapacitat són un més del grup classe, això sí, amb la màxima atenció a les seves necessitats educatives especials.
Actualment, gairebé el 60% dels nens i nenes que tenen algun tipus de discapacitat es matriculen en un centre ordinari. El Departament d'Ensenyament s'ha fixat l'objectiu que el 2015 l'escolarització d'aquests alumnes augmenti fins al 70%, i que només en els casos més greus continuïn en escoles d'educació especial.
Segons la directora en funcions d'Atenció a la Comunitat Educativa, Isabel Darder, el futur és que el cent per cent dels alumnes amb necessitats educatives especials es matriculi en centres ordinaris. Per aconseguir-ho, cal superar les barreres que té l'escola pel que fa a la comunicació i la participació d'aquest alumnat. “Si és senzill substituir les escales per rampes, això mateix passa amb els aprenentatges”, destaca Darder. El professorat que participa en l'escola inclusiva no és tan optimista, i considera que sempre hi haurà casos que no es podran atendre en els centres ordinaris.
Pel que fa a la situació actual, molts docents destaquen l'èxit de la inclusió, especialment en el cas dels alumnes que comencen de ben petits. Fins i tot en casos de discapacitat greu i inclusions en la secundària, el fracàs és mínim.
Tot menys normalitat
Efrèn Carbonell, director del centre d'educació especial (CEE) Aspasim, situa el fracàs per sota de l'1%. Aquest curs, Aspasim té 71 alumnes amb afectacions greus escolaritzats en 37 centres ordinaris. “El 90 per cent dels nostres nens haurien d'estar en l'escola especia”, explica Carbonell, un clar defensor de l'escola inclusiva perquè “al centre d'educació especial ho pots donar tot menys normalitat”.
Altres veus no són tan optimistes. Artur Fernández, professor del CEE Mare de Déu de Montserrat de Barcelona, afirma que la majoria dels seus alumnes “vénen de l'escola ordinària amb trastorns emocionals i dificultats d'aprenentatge”. Diu que defensa la inclusió, però “ la realitat és que els centres ordinaris estan desbordats”.
El director general del grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya), Xavier Masllorens, explica que hi ha famílies i professionals “molt militants de l'escola inclusiva”, i d'altres que es mouen entre “la incredulitat i l'escepticisme”. Tot i que el futur és la inclusió, Masllorens destaca que en la pràctica hi ha moltes llacunes, ja que hi ha casos en què se segrega a la mateixa escola ordinària.
Des del sindicat CCOO, Esperança Pallàs critica que la resposta del departament és uniforme, quan “cada escola hauria de tenir els recursos adients en funció del projecte d'inclusió”. Actualment, centres escolars, sindicats i famílies denuncien una retallada de recursos que Darder no admet: “Si es rebaixen les hores de suport és perquè s'ajusten a les necessitats de l'alumne”.
No obstant això, Carbonell i l'equip directiu de l'escola Folch i Torres subratllen que no és un problema de recursos, sinó del pensament que hi ha darrere: “Els mestres s'han de sentir seus tots els nens”. En un projecte inclusiu és clau “l'organització, la flexibilitat i la detecció i resolució de problemes abans que apareguin”, afirmen des de l'escola. Per això, sí que reclamen més espais de coordinació.
Pallàs també detecta una falta de formació dels docents respecte al que significa ser una escola inclusiva, cosa que provoca que “no tots els centres tinguin els recursos per implicar tots els alumnes igual”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.