“Segons l'Institut d'Estudis Catalans, la cultura són aquell conjunt dels símbols, valors, normes, models d'organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d'una societat o d'un poble”.
Durant molts anys i encara avui en dia, s'està lluitant per recuperar aquestes tradicions (algunes de les quals i per desgràcia ens van ser prohibides durant molts anys), tothom se n'enorgulleix, escrivim llibres i en parlem amb la boca plena de la recuperació dels balls de bastons, dels balls de gitanes, del balls parlats, etcètera. Ara bé, aquesta definició de cultura canvia radicalment quan la focalitzem a les Terres de l'Ebre. Ho podríem definir com aquell conjunt de símbols... que són prohibits a una societat, a un poble. Sí, al poble de les Terres de l'Ebre! Què passa? Que els bous i les jotes no formen part de la riquesa cultural catalana? Que som menys catalans perquè no fem castells i no ballem sardanes? On comencen i acaben els nostres drets per la recuperació i la preservació de la nostra cultura?
Els polítics pensen que el millor per a la recuperació i preservació d'una part de la cultura de les Terres de l'Ebre és crear una llei; així que, per “salvar” la tradició dels espectacles taurins, se'n crearà una que ens beneficiarà a tots i que farà que no tinguem problemes per reivindicar el que és nostre. És una il·lusió òptica? Tots els colors s'estan unint per “defensar” els bous a les Terres de l'Ebre? Des de la Generalitat tenen en compte la nostra cultura? A partir d'ara ja ens inclouran en els anuncis de la cultura catalana? Doncs, no! Tot continua igual i la cultura catalana “només” són castellers, sardanes, balls de bastons... Doncs, no! Els bous i les jotes també són part de la cultura catalana!
S'aprova la llei i es regularitzen els espectacles taurins: objectiu complert! Amb aquest simple fet i molt bones paraules, s'aconsegueix acontentar i tranquil·litzar molta gent. Però ara ve el que ens importa a tots els aficionats taurins: quan arribi el moment, es complirà el que s'ha dit?
La primera prova de foc és a Camarles, on es demana fer bous a principis de desembre, uns dies després de les eleccions. Els aficionats estem tranquils, les coses ara han canviat, tot és favorable per poder fer bous als pobles on n'hi ha tradició, però la sorpresa no tarda a arribar: denegació del permís! Com? Què ha passat? Que no havien aprovat una llei per assegurar/salvar la tradició dels bous? Que no deien que no tindríem problemes per fer-ne? Tots quedem sorpresos i indignats amb la decisió. S'al·lega que no n'hi ha tradició? Com que no n'hi ha tradició a Camarles? Què entenem per tradició? Més d'un s'hauria de repassar la definició del concepte, ja que no està molt clara. Amb veu baixa i per intentar buscar una resposta coherent als fets, es comenta que això és culpa dels resultats de les eleccions de fa uns dies a la Generalitat i que ho han pagat els bous, però tranquils: ara amb el nou delegat les coses seran diferents, ell també està del nostre costat.
Comença el 2011, arriba Sant Antoni i des de Paüls, poble amb tradició taurina, demanem fer bous el cap de setmana passat. Moltes reunions, molts papers, molts actes preparats, moltes hores dedicades, moltes il·lusions dipositades perquè tot vagi bé..., i per a què? Doncs pera què des de la Generalitat diguen que fa falta documentació i que per això es denega el permís per fer bous. Què fa falta? L'expedient presentat és incomplet? Si amb el cas de Camarles vam quedar sorpresos i indignats, aquest cop hem quedat SORPRESOS i INDIGNATS!, però en majúscules. Canvien els colors: groc, roig, verd, blau..., però la resposta segueix sent la mateixa: denegació!
Ara ens diuen que la solució és fer un nou calendari taurí. Serà aquesta la solució? Per què ens hem de creure que aquest cop serà la definitiva? Com a bons ciutadans que som, farem la vista grossa, intentarem oblidar el passat, pensarem que potser aquest cop sí i que al final tot s'arreglarà, però...
Des que vam poder llegir la llei (llei 34/2010, d'1 d'octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous), els de la Penya Taurina de Paüls hem estat un pèl reticents a creure tot el que se'ns va prometre. El perquè és molt fàcil d'entendre: una llei feta amb presses i amb molta gent per “acontentar” no pot ser una bona llei. I així ha estat: tenim una llei carregada d'obligacions i d'ambigüitats. Resultat: 2 de 2.
En l'actualitat i amb la forta recessió econòmica que estem patint, hi ha problemes més importants per regular que no pas aquests. Per tant, deixem d'aprovar lleis que no són més que cortines de fum (tema bous, tema tabac, etcètera), que només serveixen per desviar l'atenció de la ciutadania i distreure'ls amb temes populistes, molt fàcils per guanyar vots, però molt mediocres en una societat democràtica, i dediquem-nos a dirigir aquests afanys reguladors a solucionar aquesta crisi econòmica que ens està ofegant a tots!
La cultura no entén ni de lleis ni de polítics: és la història, el llegat generacional dels nostres avantpassats qui dicta el camí a seguir!
Comentaris
Benvolgut Sr. Adell:
No es tracta de posar en dubte si les curses de braus són una tradició arrelada a Catalunya. El que es tracta és de si volem ser un país bàrbar que gaudeix del patiment, tortura i execució pública d'un animal o si hem evolucionat suficientment com per adonar-nos que aquesta pràctica és salvatge i inhumana.
Com digué Gandhi: "El grau de desenvolupament d'una societat es medeix per la manera com tracta els seus animals".
http://almeuentendre.wordpress.com
Benvolgut Sr. Tàpia,
Tot i que penso que la meva opinió queda plou clara amb el text li contestaré el seu comentari d'una forma esquemàtica per no fer-me pesat.
1r: Dir-li que no considero que visca en un país bàrbar i si en algun moment ho penses, la meva afició pels bous no seria la causa, sinó la violència de gènere, el poc respecte i la mala educació, etc.
2n: A l'article no faig referència a la prohibició de les curses de braus, sinó que parlo dels bous que es fan pels carrers, els coneguts a la Catalunya Central com “Correbous”. Aquest espectacles taurins es celebrem a molts de llocs, les Terres de l'Ebre en som un exemple, i no es mata a cap animal.
span lang="c
3r. El tema prohibició el relaciono amb dictadura i governs poc democràtics. En l'actualitat, per desgràcia, aquest concepte s'esta utilitzant massa sovint. Ens hauríem de plantejar algunes coses bàsiques.
4rt. Amb el tema dels bous hi han molts d'interessos polítics pel mig. Hi han temes identitaris que han influint molt en com s'estant produint els esdeveniments. El problema no rau en que si els bous pateixen, en si es maten, en si es torturen, etc. El principal problema és que aquest tipus d'espectacle s'associa directament a Espanya!!! Si els bous només es celebressin a Catalunya la cosa canviaria el 100%.
5è: Que ningú s'ha plantejat mai si els canaris volen viure tancats dins una gàbia de 0,5 metres quadrats? Ningú s'ha plantejat mai si es feliç un gos tancat dins d'u
5è: Que ningú s'ha plantejat mai si els canaris volen viure tancats dins una gàbia de 0,5 metres quadrats? Ningú s'ha plantejat mai si es feliç un gos tancat dins d'un pis i només tret per fer els seves necessitats lligat amb una cadena? I tota la resta d'animals que viuen tancats i que només son exhibits com un trofeu pels seus amos en algun moment del dia?
6è: Gandhi: "El grau de desenvolupament d'una societat es medeix per la manera com tracta els seus animals".
Els temps estan canviant, només pateixen els bous? Com es mesura això? Els bous al camp viuen molt be, se'ls cuida perfectament i tenen molt però que molt d'espai per moure's lliurement. Els altres animals creu que volen estar tancats a un pis o una gàbia tota la seva vida? Creu que són feliços així?
7è: Em sap mal que amb el tema dels bous sempre s'opte pels comentaris simplistes de maltractament del animal i no es veigue el veritable rere fons. En el seu blog, he aprofitat l'enllaç que ha deixat per pegar-li un cop d'ull, al article “massa tasses per a tan poc cafè” vostè diu: “La motivació de fons, emperò, és ben diferent: el nacionalisme espanyol mai va acabar de pair el sistema autonòmic, una mena de mig camí entre l’estat centralista i un de federal que ells perceben com una amenaça a la sacrosanta unitat de la seva pàtria”.
Amb els bous la motivació de fons no és el patiment del animal, sinó el tema identitari i separatista d'Espanya.
8è: A banda del tema identitari, que penso que és el més important, els bous també són un bon mitjà per distraure als ciutadans: Bous, bous, bous, bous, bous i bous, bous, bous... i d'aquesta manera no es veu ni es pensa en la incapacitat d'alguns per traure'ns de la crisi. Cortines de fum molt ben orquestrades amb temes populistes que com he dit, només serveixen per desviar l'atenció de la ciutadania dels problemes reals del país i de la poca capacitat de l'actual classe política per traure'ns d'ells.
9è: Ja que veig que els temes polítics, econòmics, etc. li agraden, aprofito per a recomanar-li un enllaç on apareix una entrevista molt interessant: http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110121/54103612286/esto-no-es-una- c
10è: Tenim dos punts de vista diferents i casi diria que irreconciliable s, però el més important és opinar i respectar als demés.
Tant catalans som els de les terres de l'Ebre com els de Barcelona, com els de Girona, com... Les nostres tradicions es tenen que entendre i cuidar igual que les demés.
Ni nosaltres som bàrbars ni vostès són sants, per tant respectem-nos tots i entenem que la cultura són aquell conjunt dels símbols, valors, normes, models d'organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d'una societat o d'un poble.
El poble català és molt més que la Catalunya Central!!!
I per acabar, no f
I per acabar, al final s'ha fet llarga la cosa, no féssem als de casa (terres de l'Ebre) el que tant ens molesta que ens facin els de “fora”.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.