Societat

Compravida «al detall»

OBRADOR DE GEOGRAFIES

Els punts de compravenda de queviures al detall i de productes més o menys elaborats defineixen prou bé els països que els acullen.

Poc acostuma a saber sobre «llotges» el turista a l'ús. Les seues són rutes planificades per agència de viatges. En tot cas (i gràcies) passarà per on el guia de torn vulga dur-lo. Acompanyat d'altres turistes. D'esperit independent i curiositat inflexible, no m'hi sé avenir. Viatjar oberta al món m'és un plaer. M'agrada intuir l'altre, comprendre'l, respectar-lo. Donar-me també a conéixer. I el mercat m'hi sembla un lloc idoni.

El «continent» hi marca ja una primera diferència. És el cas dels supermercats, superfícies de grandària considerable que ho «enforfollen» tot per departaments. Malgrat la seua impersonalització, un discerniment esmolat n'hi «palpa» les diferències. Així, l'assortiment de viandes «ecològiques» per a gent culta, benestant i liberal de Nova Anglaterra n'és una mostra. Com ho és la mantega de cacauet i la xulla de porc per als seguidors del «Tea Party». És per això recomanable visitar-ne algun. Pot ser inspirador…

Com inspiradors són alguns mercats de ciutat. Mireu, si no, el Mercat Central de València, exemple de modernisme local reeixit. O el de la Boqueria de Barcelona, invocador solemne dels sentits. Fins a l'esclat imparable de l'actual crisi econòmica, eren temples de les delicatessen més sorprenents. També de les excel·lències i preus més variats. Assumibles per totes les butxaques, tant indígenes com foranes.

Alguns mercats de barri o de vila han guanyat merescuda fama pels seus trets definitoris i singulars, humans i «humanitzadors». No n'importa ciutat, contrada, país o continent. Inesborrables són per a mi alguns mercats de la Provença o la Toscana. Com també ho és el mercat comarcal de Xaló, que s'obre generós cada dissabte als nostres sentits assedegats. Món prodigiós on antiguitats, embotits i misteles malden per prendre'ns cos i esperit. Tastar-ne les saboroses «bombes», germanes de l'embotit empordanès, és pecat indultable. Untar un pa cruixent de molla generosa amb suculenta marina, bessona de la sobrassada illenca, s'hi fa indefugible. Assaborir-hi la mistela teuladina és seguir exemple de prelats: és la que encomana el Vaticà per a les misses papals. Cal res més per definir-ne el paradís? Hi ha testimoniatge més fefaent de les nostres arrels culturals?

La Mediterrània va ser llotja principal; en resten documents. De cristians i de musulmans. Què, si no, són els souqs? Bombolles d'obrador avesat i d'aromes colpidors tot xiuxiuejant-nos secrets inconfessables pels carrerons de les nostres dèries. Encara no n'he trobat dos d'iguals.

També s'hi exercita el continent americà per via sensual de perfecció. Enmig dels «emporis en cadena» brollen ací i allà «fires» de ceràmica, teixits, dolços, mobles, sabates… Han decidit que imaginar és irrenunciable. Com somiar. Com viure.

La fira setmanal de Chichicastenango, a Guatemala, és una benedicció dels déus maies. Un miracle de civilització cavalcant segles. Entre teles esbombant color, xocolata granellosa arrelant-se al paladar i cafè amarg pintant de caoba els sentits, els frijoles color granat s'incrusten —joia generosa— al cim de la gola. O les màscares confessant secrets d'ultratomba i participant històries d'amor.

Els meus millors desdejunis han estat als mercats de les viles laosianes. A les sis del matí, compradors i venedors arribant amb bicicleta o ciclomotor, monjos budistes vestits de color safrà en processó de silenciosa dignitat —cuques de llum a l'alba—. Un cafè negre barrejat amb xocolata, els millors rotllos de primavera, una finíssima pasta oriental, el brou millor condimentat i els somriures com a idioma universal… Poques coses em calen ja de la vida. Poques senderes millors per a combatre la intolerància.

Benvinguts siguen tots els supermercats, totes les llotges, tots els mercats, totes les fires que s'obren al món, que emanen del món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.