Per un costat la sentència respecta tot el que té a veure amb les competències sobre els mitjans materials i de personal, que encara no tenim i des del meu punt de vista és essencial i prioritari, i aquest és un traspàs que necessitem. Ho considero una prioritat i hi posarem tota la voluntat política. L'altre vessant és el del Consell Català de la Justícia...

No ben bé. La sentència diu que el Consell no s'ha de regular amb una norma estatutària sinó a través de la reforma de la llei orgànica del poder judicial, i diu que es pot crear un òrgan descentralitzat sense trencar la unitat del poder judicial. Al ministre Caamaño ja li he sentit dir dues vegades que està preparant un text per oferir una proposta sobre aquests consells autonòmics que estan previstos en diversos estatuts d'autonomia, no només en el nostre.

Ara el poder judicial té més sensibilitat autonòmica per la composició dels seus membres, i a més la reforma de la llei orgànica la decideix el Congrés.

En aquest tema crec que és molt important la sensibilització del ciutadà i dels advocats que posen en marxa els procediments. L'administració ha de posar eines per facilitar l'ús del català, però el ciutadà ha d'insistir a defensar el seu dret.

L'advocat i el ciutadà han de ser valents i si volen el procediment en català l'han de demanar perquè la llei els reconeix aquest dret de manera indiscutible. El que no rebi la justícia en la llengua que vol s'ha de queixar.

El projecte de trasllat de les seccions de l'Audiència és l'última fase de la reforma del Palau de Justícia. La rehabilitació del Palau sí que l'acabarem perquè està molt avançada, i a més els antics jutjats de Lluís Companys han d'anar a terra. Però l'última fase, la del trasllat de l'Audiència, s'ha de revisar. El que puc dir és que estem en un moment econòmic complicat. Hem de parar, sobreviure amb els equipaments que tenim i on els tenim i esperar. Jo no parlo d'aturar res, sinó de flexibilitzar, és un terme que m'agrada més.

Vol dir que està feta?

Està molt avançada però no acabada del tot i esperarem un pressupost per concretar coses. S'han posat a licitació i construït presons sense tenir en compte tots els equipaments que després s'han d'afegir; cuines, bugaderies i altres serveis no estan acabats ni començats.

Una mica sí. Però ho intentarem arreglar i com més aviat millor. Ara no puc donar una data d'inauguració.

M'agradaria acabar la nova presó de la Zona Franca aquesta legislatura. L'obra està adjudicada i en cas d'aturar el projecte potser hi hauria una conseqüència negativa en forma de penalització. Ho estem estudiant però en principi és un dels projectes que no s'aturaria.

Tàrrega té un calendari d'execució que en principi es respectarà. En canvi el projecte del Catllar té altres problemes que encara hem d'estudiar.

En principi això sembla. El que hem de fer, però, és anar pel camí de reduir la població reclusa, i no pas construir noves presons. Hem de treballar molt en les mesures penals alternatives.

Hi ha moltes mesures que són una mica invasives, com la que obliga els pares d'un nen adoptat a explicar-li el seu origen quan arriba als 12 anys. No es pot ser tan quadriculat amb el dret privat i la meva formació en aquest àmbit és de deixar fer. Ara hem de regular el llibre sisè d'obligacions i contractes i s'ha de legislar, però les parts han de poder tenir marge. L'administració ja controla moltes coses, cal regular deixant aire.

Cal regular el tema de les fundacions d'una manera més concreta. L'anterior govern va fer un projecte de llei sobre el protectorat molt exigent i amb un règim disciplinari molt dur. La transparència és bona però la desconfiança perjudica aquelles fundacions que funcionen sense problemes. Tot això comporta un risc, que és que les fundacions no vulguin estar sota el protectorat de la conselleria de Justícia de Catalunya.

I tant, amb una simple modificació en l'objecte de les fundacions es pot acabar inscrivint la fundació al protectorat de l'administració de l'Estat.

De les consultes que hem tingut es desprèn aquesta preocupació. Estic parlant de fundacions emblemàtiques de Catalunya que ens han fet arribar la seva preocupació. Toca prendre decisions en aquest tema i fer canvis per flexibilitzar aquesta situació que els angoixa.

És angoixa per la llei vigent, que és del 2009 i és un marc legal que genera preocupació. Hem de tranquil·litzar la situació de les fundacions sense perjudici que hi hagi un control seriós. Hem de vigilar les fundacions però sense generar-los angoixa.

No. Em sembla que amb això he batut un rècord.

Molt. Algú va dir que potser no m'entendria amb el conseller Puig i està passant tot el contrari. Hem congeniat bé i ja ens hem reunit per coordinar-nos.

Aquest és un tema del qual jo no m'ocupo perquè és competència del Departament de Governació. És un acord del govern i té el seu aval i la justificació jurídica.