Pilar Fernández Bozal va tenir un aterratge forçós al govern. No havia pres possessió del càrrec i ja li demanaven la dimissió pels seus arguments jurídics en el referèndum independentista d'Arenys de Munt. Després de prendre mides de la conselleria dimecres vinent exposarà al Parlament les seves prioritats i primeres mesures. En aquesta entrevista en repassa algunes.
El programa electoral de CiU parla d'aconseguir una “autèntica justícia catalana”, però la sentència del TC sobre l'Estatut no ho posa fàcil...
Per un costat la sentència respecta tot el que té a veure amb les competències sobre els mitjans materials i de personal, que encara no tenim i des del meu punt de vista és essencial i prioritari, i aquest és un traspàs que necessitem. Ho considero una prioritat i hi posarem tota la voluntat política. L'altre vessant és el del Consell Català de la Justícia...
La sentència del TC se'l va carregar...
No ben bé. La sentència diu que el Consell no s'ha de regular amb una norma estatutària sinó a través de la reforma de la llei orgànica del poder judicial, i diu que es pot crear un òrgan descentralitzat sense trencar la unitat del poder judicial. Al ministre Caamaño ja li he sentit dir dues vegades que està preparant un text per oferir una proposta sobre aquests consells autonòmics que estan previstos en diversos estatuts d'autonomia, no només en el nostre.
El poder polític potser sí que té una voluntat de descentralitzar la justícia, però el poder judicial no en vol ni sentir a parlar.
Ara el poder judicial té més sensibilitat autonòmica per la composició dels seus membres, i a més la reforma de la llei orgànica la decideix el Congrés.
Cada cop hi ha menys sentències fetes en català.
En aquest tema crec que és molt important la sensibilització del ciutadà i dels advocats que posen en marxa els procediments. L'administració ha de posar eines per facilitar l'ús del català, però el ciutadà ha d'insistir a defensar el seu dret.
El problema apareix quan un jutge o secretari diu que no entén la llengua.
L'advocat i el ciutadà han de ser valents i si volen el procediment en català l'han de demanar perquè la llei els reconeix aquest dret de manera indiscutible. El que no rebi la justícia en la llengua que vol s'ha de queixar.
Anem a les pedres. Ha decidit si mantindrà el projecte de fer la nova Audiència de Barcelona on hi havia els jutjats penals, al passeig Lluís Companys?
El projecte de trasllat de les seccions de l'Audiència és l'última fase de la reforma del Palau de Justícia. La rehabilitació del Palau sí que l'acabarem perquè està molt avançada, i a més els antics jutjats de Lluís Companys han d'anar a terra. Però l'última fase, la del trasllat de l'Audiència, s'ha de revisar. El que puc dir és que estem en un moment econòmic complicat. Hem de parar, sobreviure amb els equipaments que tenim i on els tenim i esperar. Jo no parlo d'aturar res, sinó de flexibilitzar, és un terme que m'agrada més.
Anem a la presó. Comencem per la de Figueres, que ja està feta i a punt per estrenar...
Vol dir que està feta?
El que va dir l'anterior govern és que ja s'havia acabat l'obra.
Està molt avançada però no acabada del tot i esperarem un pressupost per concretar coses. S'han posat a licitació i construït presons sense tenir en compte tots els equipaments que després s'han d'afegir; cuines, bugaderies i altres serveis no estan acabats ni començats.
És a dir, que la presó de Figueres no era cap regal i quan han obert el paquet han vist que hi faltaven coses...
Una mica sí. Però ho intentarem arreglar i com més aviat millor. Ara no puc donar una data d'inauguració.
I a la presó Model li podem posar data de tancament. L'anterior govern va parlar del 2013.
M'agradaria acabar la nova presó de la Zona Franca aquesta legislatura. L'obra està adjudicada i en cas d'aturar el projecte potser hi hauria una conseqüència negativa en forma de penalització. Ho estem estudiant però en principi és un dels projectes que no s'aturaria.
Hi ha també en marxa la presó del Catllar i la de Tàrrega.
Tàrrega té un calendari d'execució que en principi es respectarà. En canvi el projecte del Catllar té altres problemes que encara hem d'estudiar.
I Wad-Ras té llarga vida?
En principi això sembla. El que hem de fer, però, és anar pel camí de reduir la població reclusa, i no pas construir noves presons. Hem de treballar molt en les mesures penals alternatives.
Parlem de lleis. Es revisarà la nova llei de la família?
Hi ha moltes mesures que són una mica invasives, com la que obliga els pares d'un nen adoptat a explicar-li el seu origen quan arriba als 12 anys. No es pot ser tan quadriculat amb el dret privat i la meva formació en aquest àmbit és de deixar fer. Ara hem de regular el llibre sisè d'obligacions i contractes i s'ha de legislar, però les parts han de poder tenir marge. L'administració ja controla moltes coses, cal regular deixant aire.
I les fundacions, han d'estar més vigilades?
Cal regular el tema de les fundacions d'una manera més concreta. L'anterior govern va fer un projecte de llei sobre el protectorat molt exigent i amb un règim disciplinari molt dur. La transparència és bona però la desconfiança perjudica aquelles fundacions que funcionen sense problemes. Tot això comporta un risc, que és que les fundacions no vulguin estar sota el protectorat de la conselleria de Justícia de Catalunya.
És un risc real?
I tant, amb una simple modificació en l'objecte de les fundacions es pot acabar inscrivint la fundació al protectorat de l'administració de l'Estat.
Podria haver-hi una fuga de fundacions?
De les consultes que hem tingut es desprèn aquesta preocupació. Estic parlant de fundacions emblemàtiques de Catalunya que ens han fet arribar la seva preocupació. Toca prendre decisions en aquest tema i fer canvis per flexibilitzar aquesta situació que els angoixa.
És una angoixa per la llei que havia de venir i que va quedar aturada al Parlament...
És angoixa per la llei vigent, que és del 2009 i és un marc legal que genera preocupació. Hem de tranquil·litzar la situació de les fundacions sense perjudici que hi hagi un control seriós. Hem de vigilar les fundacions però sense generar-los angoixa.
La va sorprendre que els diputats independentistes demanessin la seva dimissió fins i tot abans de ser nomenada?
No. Em sembla que amb això he batut un rècord.
Artur Mas va dir que si vostè no estava a gust al govern podia deixar-lo. S'hi troba còmoda?
Molt. Algú va dir que potser no m'entendria amb el conseller Puig i està passant tot el contrari. Hem congeniat bé i ja ens hem reunit per coordinar-nos.
El govern ha decidit cedir urnes per al referèndum independentista del 10 d'abril a Barcelona. Arenys de Munt va cedir un local i vostè s'hi va oposar com a lletrada de l'Estat?
Aquest és un tema del qual jo no m'ocupo perquè és competència del Departament de Governació. És un acord del govern i té el seu aval i la justificació jurídica.

































Comentaris
Es una actitud molt patètic de debò. Perquè ningú hauria de queixar a Catalunya que no rebi justícia en la seva llengua. Si polítics catalans no poden garantir que SEMPRE a Catalunya es pot rebre informació i servei en llengua propi del país vol dir que el català i Catalunya no existeix i això de queixar es només patètic. Qui hauria de queixar a Catalunya són els altres i no pas els catalans ...
Si senyora es una bona forma de treballar: "jo no farè res que em pugui perjudicar la poltrona. Qui vulgui canvis justos que es queixi". Que es tal com dir que el que legisla no te sentit de justicia.
¿Tan difícil es preguntar en qué idioma oficial, catalán o castellano, quieres las cosas?
Sólo hace falta cambiar el talante exclusivista y aniquilador del contrario por la tolerancia.
Jutges, nominats a Espanya, amb oposicións fetes a Toledo, o a León... Advocats, fets i criats a Catalunya, que no vólen escriure amb catalá... Notaris que tot ho fan amb castellá perque els dona la gana i a poc que et descuidis de dir-lis aváns de fer res, quan hi vas, ja ho tens fet amb castellá, tot i haver donat las instruccións i haver estat parlant amb ell amb catalá... Sra. Bozal... fem-ho al inrevés... Tota la documentació oficial, jurídica, notarial, etc.. amb CATALA i pasar al CASTELLA només en cas que que las parts ho demánin... Es una proposta llógica i honesta, ja que estém parlant de Catalunya... i no de La Rioja... oi?
Tinc un dubte:
Podem demanar que les denuncies de la DGT també ens arribin en català?
Son igualment relacions amb la justícia.
L'única llengua pròpia de Catalunya és el català. Fa pena haver de remarcar-ho. L'espanyol és la llengua pròpia dels immigrants espanyols que durant el segle XX van anar instal·lant-s'hi, sovint com a part d'una política que ho promovia amb ànim de diluir la cultura autòctona. Els catalans mai em parlat espanyol. Els immigrants espanyols a Catalunya o llurs fills o llurs nets tenen l'obligació d'integrar-s'hi i si no ho fan des de Catalunya hauriem de tenir tot el dret de prendre les mesures adequades. Ja és trist de veure com sovint la 1ª generació de nouvinguts sub-saharians, magribins o sud-americans parlen català mentre els nets dels espanyols que hi vingueren fa dècades encara no ho fan. Facilitats a aquesta gent, ninguna. Integració o que toquin el dos.
O potser el quid de la qüestió lingüística sigui si desprès de tornar a rebaixar-se una altra vegada el nivell mínim d’interlocució del CATALÂ ( l’única llengua pròpia nostra ) per a els compatriotes frankistes ,aquests demanaran també una certa RECIPROCITAT a totes les instàncies de l’estat espanyol . Veurem . I sentirem .
A Catalunya s'ha de prohibir lo castellà. (Sentència del Tribunal Constitucional de Catalunya.)
A mi m'agrada dir-li-ho "lo espanyol" perquè no només es parla a Castella i perquè així, no parlant jo espanyol, no sóc espanyol. Em sembla que queda més clar. A escola ens ensenyaven que a dins d'espajnya se li diu castellà i que des de fora d'espajnya se li diu espanyol. Així doncs, des de fora d'espajnya, Catalunya, espanyol.
Senyora Consellera, on ens hem de queixar? A qui? Vos creieu que el camí és "queixar-se"? Espanya és un estat diuen "de dret". Amb moltes lleis i molt poca justícia. Aquesta matèria, no està ja legislada? Algú es preocupa de que es faci complir? La queixa s'ha de fer al mateix jutjat? Qualsevol secretari que al·legui que no enten el català, s'ha acabat la broma? Aquell judici hi ha alguna probabilitat de guanyar-lo?
Aquests palassos de CiU ja tornen a fer el de sempre: anar discutint de temes nacionalistes de manera victimista de manera contínua per fer veure que son mólt catalanistes, mentre llepen el cul al Zapatero o qui sigui que mani. I després passar la resposabilitat dels problemes a la gent del carrer.
Si hi ha una cosa que em treu de pollaguera son els polítics que no compleixen amb les seves obligacions i li passen la responsabilitat a la gent, que els ha votat precisament per que governin: que HEM d'estalviar energia, que HEM de reduir la contaminació, que HEM de defensar la llengua (com es pot demanar a un senyor que exigeixi el jutge que ha de dictar sentència que li parli en català quant sap perfectament que no en vol saber res i que això li molesta!).
Després, ells es renten les mans i es dediquen a cobrar i a escalfar la cadira, sense prendre mesures de veritat (posar en marxa energies netes, reduir els vehicles diesel, i impulsar una justícia pròpia
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.