Les societats evolucionen i per resumir com ha canviat la catalana en l'última dècada es pot dir que es reclamen més llibertats individuals dins d'un ordre social. El sociòleg Javier Elzo ho fa entenedor amb un exemple: “En la seva sexualitat o a l'hora de triar com formar una família, el català diu “deixeu-me en pau”, però alhora exigeix un comportament social cívic, perquè vol sortir al carrer sense por a ser víctima d'un lladre i vol que tothom pagui els impostos”. Tot i que la realitat és molt complexa, aquesta seria una de les grans conclusions de l'estudi Valors tous en temps durs. La societat catalana a l'Enquesta Europea de Valors del 2009, que ahir van presentar la Fundació Lluís Carulla i Esade.
L'estudi, que s'elabora cada deu anys, es va fer a partir de 1.200 entrevistes entre el maig i el juny del 2009. El resultat: hi ha hagut un retrocés de l'hegemonia d'institucions tradicionals com ara l'Església, la família i els sindicats, mentre que han crescut els valors individualistes. Elzo, codirector de l'estudi amb el director acadèmic de la Càtedra Lideratges i Governança d'Esade, Àngel Castiñeira, va destacar aquesta pujança de l'individualisme, que en el terreny d'organització política es concreta en “un procés d'autoafirmació identitària com a poble”.
Una actitud pragmàtica seria, va explicar Elzo, una de les característiques que més diferencia els catalans de la resta de l'Estat i dels europeus. Un exemple pràctic: es defensa el matrimoni, tot i que, en el moment que no funciona, es desfà i punt.
Una vida ‘tunejada'
“Hi ha una tendència cap a la vida tunejada”, va plantejar Castiñeira. És a dir, si els joves adapten el cotxe al seu gust, els catalans reclamen una vida construïda a partir de les preferències i necessitats, i amb un lema que seria viu i deixa viure. “El jo passa per davant de la família, el treball, la religió i la política”, hi va afegir, i va advertir que això posa en perill les formes tradicionals de poder fins al punt que “la mare, el pare, el professor, el cap a la feina i el capellà s'han de guanyar l'autoritat”.
L'estudi classifica la població en cinc categories: neoconservadors (28,4%), individualistes egocèntrics (10,8), pragmàtics (16,4), cívics (24,4) i neomoderns (20%).
Comentaris
He trobat que sóc neomodern :) Però és curiós que només un poc més que meitat creu que hi ha massa immigració quan no desitjo en cap país que ha passat a catalunya i els catalans, sóc molt pro immigració però no suporto gens anarquia que hi ha a Catalunya i he trobat que polítics no són gaire serioses i em sap greu per la gent gran ( grup espanyol ) que estan patint de maltractament de estat espanyol durant Franco i especialment d'esglecia que no ha educat drets humans i igualtat de tractament! Ha de ser horrible a tenir més que 50 anys i tenir odi per igualtat i mirar amb fanatisme el món on la gent tenen drets! No ho puc imaginar com és la vida d'aquell col·lectiu perquè dubto que a Europa es pot tornar mai més a edat mitjana encara si aquí això sembla quan món àrab esta fent fora dictadors que espanyols no han mai fet!
I l'enquesta es va fer abans de la retallada del constitucional.
Seguid ladrando, nazionalistas separatistas que sólo sabéis imponer vustras mentiras por la fuerza y bla bla bla la televisión prpagandística pancatalanista a los leales valencianos y bla bla bla inmersión lingüística y bla bla bla 23 F bla bla bla grñññññññ unga, unga, unga.
Ja està... era per estalviar feina als cavernícoles que no trigaran a aparèixer per aquí. No cal que vomitin res, ja ho he fet jo per ells. De res, macos.
Dellonses tu,aquests Espanyanofols als que si adjunten els botiflers Catalans ,que encara que pocs també ni a,cada dia fotén mes olor a putrefactes.
molt bona mateu,per uns moments m'havies espantat...
Avui no ets ni amo del que és teu, no pots disposar lliurement de les teves pertinences de la manera que voldries, doncs estàs lligat al que alguns consideren el bé comú i encara que no facis cap mal a ningú no et deixen obrar a la teva manera, la llibertat individual desapareix davant d’un seguit d’imposicions de tota mena.
Altres vegades he escrit en cartes similars de la manca de llibertat davant de consorcis que paguem entre tots, però que tan sols ells fan les seves normes.
També ho trobem en els ajuntaments amb les seves ordenances municipals o del POUM on et diuen on pots o no pots construir , si un sòl es de règim urbà o rústic, si és rústic no pots ni fer-hi un cobert per anar a passar el cap de setmana i si ja tens feta una edificació “una cabana” no hi pots fer-hi reformes encara que hagis de conviure amb les rates o ratolins que es troben en tots els camps i que t’entren dins si et descuidis de tancar la porta.
span style=
Pol pot !
Pol pot ! Tant si vol com si no vol , Pol pot !
Pol , em fa l’efecte que et costa llegir i entendre l’AVUI i l’ARA . Però això , Pol , amb estudi i constància i no entossudir-se a les tenebres de la ignorància es pot resoldre .
Es fotut anar d’adult a l’escola, anar a l’escola d’adults i arribar a ésser adult .
Tu pots si vols .
Vinga !
Ara i avui !
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.