tribunals
El Suprem ignora un recurs a una sentència de Barcelona perquè està fet en català
Fa marxa enrere en relació amb una resolució del 2009 que va respectar els drets lingüístics
La legislació faculta els ciutadans a elegir la llengua al jutjat
A l'administració de justícia l'ús del català i el respecte per la llengua fan una passa endavant i deu enrere. Això és el que acaba de fer el Tribunal Suprem dictant una resolució on desestima la interposició d'un recurs perquè aquest estava escrit en català i no en castellà. La resolució en contradiu una altra del mateix tribunal que el 2009, en una decisió que aleshores va ser molt aplaudida, va acceptar un recurs en català presentat per un advocat de CCOO.
Entre una i altra resolució es va fer pública la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya que va respectar l'article 33.5 i que faculta els ciutadans per la lliure elecció de la llengua amb la que volen dirigir-se als tribunals de justícia. El TC va donar-lo per bo sempre i quan s'interpreti en el marc de l'article 3.1 de la Constitució que proclama el castellà com la llengua oficial de l'Estat, així com l'obligació de tots els espanyols de conèixer-la i el dret a utilitzar-la.
L'última resolució del Suprem, amb data del 22 de febrer passat, declara “desert” el recurs presentat per un ciutadà de Catalunya que demanava revisar la sentència condemnatòria que la secció 5a de l'Audiència li va imposar el juliol passat per un delicte electoral. El recurs es va formalitzar al novembre i es va entrar al registre del Suprem “tot en català”. L'alt tribunal va respondre al desembre amb una diligència on donava cinc dies al recurrent per presentar l'escrit i els altres documents “en castellà”. El ciutadà va reaccionar defensant el seu dret lingüístic i va demanar al Suprem que acceptés el recurs. La resposta de la sala va ser un decret urgint el ciutadà a traduir el recurs amb l'advertència que en cas d'incompliment el declararia “desert”, com així ha estat.
Dues sales diferents
La resolució l'ha dictada la sala segona, dedicada a temes penals. La del 2009 que va acceptar l'escrit en català la va dictar la sala que tracta els afers socials. En aquell cas, el lletrat de CCOO va al·legar l 'empara de l'Estatut i el seu article 33.5, però també d'altres normes com ara la carta europea de llengües regionals i minoritàries, ratificada per Espanya i amb rang de llei en l'ordenament jurídic. En aquest últim cas també s'ha al·legat, però ara sense sort, l'article 33.5.
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 02-03-2011, Pàgina 34
- El Punt. Barcelona 02-03-2011, Pàgina 34
- El Punt. Camp de Tarragona 02-03-2011, Pàgina 34
- El Punt. Comarques Gironines 02-03-2011, Pàgina 35
- El Punt. Penedès 02-03-2011, Pàgina 34
- El Punt. Maresme 02-03-2011, Pàgina 34
- El Punt. Vallès Occidental 02-03-2011, Pàgina 34
- Avui 02-03-2011, Pàgina 25