Anar més enllà

Lloret de Mar va ser un dels municipis que va tardar més a recuperar el subministrament elèctric i el seu alcalde, Xavier Crespo, insisteix que caldria anar més enllà de la normativa, perquè la xarxa fos més resistent: “A la Selva marítima hi ha el fenomen meteorològic, que és el fibló”. Admet que ara s'està més preparat, ja que d'aquella catàstrofe se'n va aprendre. Però insisteix que en una situació com la que es va produir, el govern hauria de poder intervenir en les companyies de serveis.

“Els ajuntaments ho tenim tot més controlat. Però el govern no va aplicar mesures correctores i Endesa no ha reforçat les línies”. Així de clar ho té l'alcaldessa de Vilobí, Olga Guillem, que creu que si es repetís passaria “exactament” el mateix. Una opinió que comparteix l'alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roura, que es mostra escèptica sobre si s'ha treballat per evitar talls de llum i assegura que durant els mesos posteriors el govern es va quedar “allà mateix”.

Joan Colom és l'alcalde de Caldes de Malavella, un altre dels municipis que va patir més temps els talls de llum, fet que va provocar les protestes dels veïns. Tot i admetre que les torres noves “tenen un altre aspecte”, no s'atreveix a dir si són més resistents. Recorda que un dels principals problemes va ser la falta d'informació i no té constància que els protocols d'actuació s'hagin revisat. No obstant això confia que, si es repetís una situació semblant, hi hagués més intercanvi d'informació.

Els efectes al Maresme

Acostumats que la neu sigui tan sols una anècdota, la capacitat de resposta als municipis del Maresme es va veure desbordada davant les múltiples conseqüències, sobretot en els municipis de muntanya de Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera. La zona de les urbanitzacions va ser el focus principal dels problemes, en uns terrenys d'accés complicat que van quedar incomunicats durant hores i on la caiguda dels pals elèctrics va agreujar encara més una situació anòmala. L'alcaldessa de Sant Iscle, Núria Sans (CiU), admet que va ser la prova de foc tot just estrenar-se en el càrrec. “Els principals problemes els vam tenir a Font Montnegre, perquè la neu i els arbres caiguts van deixar impracticables els camins i els veïns estaven incomunicats”, explica i recorda que l'electricitat no va tornar fins al cap d'una setmana. Els serveis d'emergències, sobretot les ADF, haurien de treballar durant dies per deixar en condicions els accessos. Jaume Borrell (CiU), alcalde de Sant Cebrià de Vallalta valora especialment els plans ocupacionals d'urgència aprovats pel Departament de Medi Ambient que van permetre contractar personal que netegés les zones boscoses. Castellà d'Índies i Sant Domènech van ser els nuclis més afectats. La Generalitat va atorgar 156.000 euros al Maresme per pal·liar els efectes de la nevada i es van contractar 200 persones de juny a agost. A més, prop de 500 maresmencs van rebre compensacions pels talls d'electricitat.

“El 80% de les parcel·les municipals i de les zones verdes públiques ja estan arranjades, com les franges de protecció de les urbanitzacions”, diu Borrell, que afegeix que “va costar molt arreglar els desperfectes ocasionats en la xarxa elèctrica, però al final s'ha acabat fent”. Sant Cebrià és un dels municipis que s'ha acollit a més plans ocupacionals per continuar la tasca de manteniment dels boscos. Tordera, amb la carretera N-II tallada per la nevada i els cotxes abandonats al marge, guarda un mal record d'aquells dies. L'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), va criticar amb duresa la manca de coordinació dels cossos policials en una nit on policies locals, tècnics i polítics de l'Ajuntament van acabar rescatant la gent que s'havia quedat dins dels vehicles durant hores. “Vam posar-nos al dia amb el pla d'emergències i ens va servir per millorar aspectes que no havíem tingut en compte, com ara saber quantes màquines per treure la neu hi ha disponibles al poble”, apunta. Garcia també afegeix que l'episodi ha facilitat que les obres posteriors a les urbanitzacions contemplessin el soterrament de les línies elèctriques i de telèfon “en previsió”. L'alcalde creu que si la neu tornés a fer acte de presència “la rebríem més ben preparats”.

I per estar més preparats, a Badalona van decidir modificar el pla d'emergències municipals. La principal modificació, segons informa Jordi Gonzalo, és que ara no s'espera que sigui activat pel centre d'emergències, sinó que des del municipi mateix es pot activar. S'ha ampliat també el nombre de persones del consell assessor del comitè d'urgències municipals, representant-hi les institucions sanitàries. S'ha creat un sistema diari de seguiment de les prediccions meteorològiques i el Departament de Protecció Civil ha creat un sistema d'avisos per correu electrònic. A més, l'Ajuntament de Badalona també ha adquirit una màquina de neteja de carrers que es pot convertir, si cal, en màquina llevaneus.