Lluís Llach s'ha escapat unes hores del Senegal per presentar la seva fundació (www.lluisllach.cat) i demanar el suport ciutadà i econòmic. En aquesta entrevista explica que després de l'Àfrica la propera parada del seu viatge passa més per la política que
no pas per tornar a cantar.
Llach cantant ja va donar molt a molta gent amb les seves cançons. Amb la fundació descobrim un Lluís Llach amb unes ganes inesgotables de seguir donant coses als altres.
Hi ha una cosa que sempre se'm pregunta i em sorprèn que la gent no s'ho cregui: no hi ha hagut mai res previst, mai. Quan tenia 17 anys jo no volia cantar, no volia cantar i em van fer entrar als Setze Jutges sense voler ser jutge, perquè en Josep Porter, que era un pesat, venia cada dia a la meva pensió de Girona a insistir-me. I jo no volia ser vinater (sóc abstemi), però era a Porrera perquè m'havia de morir i hi feia cançons; de cop i volta hi van haver les inundacions, la gent es va desmoralitzar molt i vam dir: “Vinga, fem un celler!” I tampoc sóc armador de vaixells al Senegal. Tot això és només una manera de ser. No ho veig tant com donar, sinó com una manera de participar de les inquietuds de la gent. Vinc de família burgesa i de dretes i potser aquestes ganes de participar m'han fet ser d'esquerres i catalanista i independentista i no sé quantes altres coses. Tot això és coherent amb una manera de ser, però no és ni meritori ni res. És així, d'aquesta manera i ja està.
I coherent amb la seva manera de ser. Quan Lluís Llach decideix crear una fundació es dirigeix al registre de la conselleria de Justícia, però acaba inscrivint-la a Madrid. Per què?
Vaig enviar els estatuts a la meva amiga Montserrat Tura, que era aleshores la consellera de Justícia, perquè em dirigís a qui tocava i així ho va fer. I aleshores va venir la gran sorpresa quan vaig saber que inscriure aquí la fundació era molt car. Per a mi representaven molts diners, tenir cinc milions de pessetes bloquejats, deu milions més si et retiraves... I vam plantejar-nos què fer perquè ja havia pagat la primera barca al Senegal. I de cop i volta, l'advocadessa em diu que a Espanya constituir la fundació val la meitat. Al ministeri només immobilitzen un milió i escaig de pessetes. És a dir, de cop i volta jo tenia diners per continuar el projecte i, a més a més, la indignació.
I cap a Madrid.
Sí. Vaig pensar: “Com a militància, marxo a Madrid. Perquè no pot ser. Ha arribat el moment de dir que no pot ser que ens costi tant ser catalans, i encara més en causes d'aquest gènere”. Com pot ser que ser solidari i català costi el doble? Per això ens vam inscriure a Madrid.
No es va intentar negociar
amb la conselleria?
No. No he volgut molestar gens la Tura mentre ella era conse-llera i ens en vam anar a Madrid. Ara, que del meu cas se'n parli al Parlament em sembla molt bé, sempre i quan sigui
per arreglar la situació.
Va ser la nova consellera qui, al Parlament, va posar la Fundació Llach com a exemple de la fugida de fundacions cap a Madrid i com a mostra de la necessitat de reformar la llei. Lluís Llach també està a favor de
reformar aquesta llei?
Jo el que dic és que és una llàstima que per tenir una fundació hagis de ser o un banc o un lladre. I que no pot ser que si ets una persona normal, amb uns certs mitjans, et posin tantes dificultats i et tractin com si fossis un banc o un lladre. Només he posat en marxa una eina per fer feina. A banda de reclamar que a les fundacions petites se'ns ha de fer la vida possible i pràctica, crec que cal entendre que cada fundació és un món diferent. Cal racionalitzar tot això i no pot ser que a tots ens tractin com a Millets o com a bancs. I a més a més hi ha el tema del greuge comparatiu, que és el més greu. No pot ser que al català se li torni a posar davant la disjuntiva que si vol ser català ha de pagar el doble. I aquesta vegada no és a Madrid, és a casa meva. I és per un acte de solidaritat. N'estic fart i no em dóna la gana, per això vaig anar al registre del Ministeri de Cultura.
I el funcionari de torn va
quedar encantat?
Encantat i donant-nos facilitats. Que no em preocupés
de res, em van dir.
La fundació ja està en mar-
xa, ara voleu recollir fons. Tants com per fer què?
Hi ha dues potes que ja funcionen, el projecte de les embarcacions i la pesca i el dels ordinadors i l'escola. Si arriben diners seran per escurçar terminis en el pagament de les embarcacions o per poder fer una aula informàtica més potent. Déu n'hi do el marge que tenim encara per acceptar recursos,
però estem intentant planifi-
car una altra pota que té a veu-re amb l'activitat agrícola i si això funcionés necessitaríem molts diners. Si la fundació acaba tenint més diners per començar nous camins, a mi se me n'acudeixen uns quants.
Aquest és un projecte vital
de quatre anys?
Sí. Durant uns mesos a l'any
seré allí. Però la meva vida passa per Catalunya; la meva ànima és a Catalunya.
I per què no una fundació que actuï a Catalunya en comp-
tes del Senegal?
Tens tota la raó. Perquè hi vaig anar a parar amb una maleta; la vida m'hi ha portat. Aquí sempre que he tingut necessitat de col·laborar en alguna cosa ho he fet i no és que no tingui ganes de tornar a fer-ho. El que passa és que els camps en els quals em puc sentir pragmàtic són molt reduïts i potser hauria de compatir-ho amb algú més útil que jo. En canvi allà la rendibilitat de l'esforç personal es màxima.
Però aquí hi ha un discurs creixent xenòfob i també es necessiten veus com la de Lluís
Llach per fer-hi front.
Penso que el que faig també té conseqüència en aquesta lectura antiracista. No és atractiu que la gent digui que una persona coneguda d'aquest país “és allà” treballant? Tenia una necessitat vital de tallar un procés públic i el cargol necessitava tancar-se. I també havia de fer-me preguntes com: he d'entrar a Esquerra Republicana o a Solidaritat? Potser sí, per què no? Estic motivat per fer-ho, però hi ha la rendibilitat i aleshores crec que encara no és el moment. Perquè cremaré moltes coses només per fer un pas.
I el moment de fer el pas a la política arribarà mai?
Quan hagi de fer el pas, que potser l'hauré de fer, haurà de ser en el moment que jo cregui que hi estic obligat. Seria un problema d'utilitat, de rendibilitat, de funcionalitat. Un dia m'ho pensaré, si la gent es torna boja i comença a donar diners per crear una plataforma per la independència camí d'Europa. Penso que és un gran error la manca de visió política sobiranista. El president de la Generalitat hauria d'estar cada dia en una cancelleria europea diferent, amb contactes continuats amb països com Flandes o Es-còcia. És a dir, què he de fer jo ara aquí. En canvi allà, sense moure quasi res, sense molestar quasi ningú, puc fer una
feina concreta i, a més, em sento molt ciutadà del món.
Diu que potser un dia entra a Esquerra o a un altre partit.
Si entra mai en política, serà
en l'independentisme?
M'ho han ofert diverses vegades i recentment també, i fins ara sempre ha sigut que no. Tret d'una vegada que, en una circumstància molt concreta, en uns moments molt crítics, em vaig presentar pels Nacionalistes d'Esquerra, la resposta sempre ha estat que no per una qüestió de funcionalitat. I evidentment si mai entro en polí-tica serà en aquest sector. Però sincerament crec que ara sóc més útil des de fora.
I si entra en política seria per jugar quin paper?
Sincerament, on sigui més útil.
Però vol dir que s'acosta més el moment d'entrar en política?
Sempre dic que aquest país és un país gràcies a ell mateix, un país que té cos i ànima i que crea els seus òrgans d'autodefensa, tot i que molta gent se n'ha volgut atribuir la salvació. Després dels últims sis o set anys, amb la discussió de l'Estatut, les punyalades a Maragall, Montilla, el PSC que no sabem què fa, Esquerra que fa disbarats... crec que estem en un estat de xoc. Si Catalunya és un país, si això és un país, crec que està malalt i ferit. Ara estem en un estat de postració i fem molt bé de reflexionar sobre els nous camins que s'han d'obrir. Que aquest vint o trenta per cent més d'independentisme vagi reflexionant i oferint noves etapes, perquè potser el vell independentisme ja no les ofereix. Ara els catalans estem al moment de la pallissa, vençuts en tots els fronts. El mapa s'ha aclarit, hi ha pedagogies que
no cal que fem, camins que no cal que seguim. Amb tot això,
de forma individual i col·lectiva, hem de reflexionar i plantejar-nos què fem ara. I tot i que a
mi m'ha emprenyat molt dir allò del viatge a Ítaca que sigui molt llarg –perquè ja n'estic
fins els collons que sigui tan llarg–, tanmateix reflexionem
i agafem un rumb. I en això sí que sóc optimista.
El camí s'ha aclarit però l'independentisme s'ha dividit. No cal buscar la unitat?
Sí, és claríssim. Cal renunciar a les petites tàctiques per buscar una estratègia genèrica. El ca-mí de la sobirania és claríssim i cal fer-ho tot, de forma funcional, per anar cap aquí.
I en els nous líders de l'independentisme, hi creu?
En aquests moments crec que el país no té un líder. L'important són els moviments que hi ha darrere i ara cal veure què farà Esquerra –que està en una posició estranyíssima–, què farà Convergència, què farà el PSC, després de tota l'esquizofrènia que estan vivint. La llàstima és que no hi hagi un punt de trobada estratègic de tot això, que és molt ampli i va des de Pujol a Castells, i que comenci a fer camí. Els dos problemes crec que són el paper d'Unió, que es defineixi, i el paper del PSC, que un dia haurà de decidir què fa amb les seves dues ànimes.
No ha nascut cap cançó en aquest temps al Senegal so-
bre el drama de les embarcacions d'emigrants?
No, sincerament no. I no crec que hi sigui. La cançó ja la vam fer amb Miquel Martí i Pol amb Un pont de mar blava, allí ja vam avançar tot això.
I el concert que tothom li demana a Lluís Llach que torni
a fer un dia?
No el descarto, però segurament no. Hauria de ser una
conjunció d'estrelles, que a vegades passa, però ho veig difícil. Si puc evitar-ho, no hi serà.
Comentaris
Es à dir: qu'en lluis Llach fa solidaritat graciés a Madrit, als dolents madrilenys, amb l'Espa al cap, mai no li han demandat rers. Simplement l'han dit : benvingut. Els bons catalans, els nostres de tota la vida,li han donat l'esquena y li van dir, primer als calés y desprès ja en parlarem. Apa noi, cap al Senegal passant per la caixa de la Generalitat.
Això si, a Madrit son els de sempre , espanyols casposos y lladres.
Lluis Llach: "El camino español está vallado"... menos para su fundación
Pide la independencia, pero inscribe su fundación en Madrid para ahorrar dinero por las restrictivas normas en Cataluña. Y no ve ninguna contradicción.
Críticas de Pilar Rahola
Poco después y en el mismo programa Pilar Rahola criticaba agriamente la actitud de Llach, tal y como contaba el periódico e-notícies: "No entiendo nada porque antes Llach había hablado de que España no sirve para nada, de que es una vía muerta y de que viva la independencia, cosa con la que coincido (siendo como es una estrella mediatica de Tele5), pero si no me gusta la ley me voy a Madrid. ¡Qué bonito!"
A partir de ahí, y pese a los denodados esfuerzos del presentador del programa, Rahola se mantuvo en su crítica a la incoherencia de Llach: "Es que eso es la autonomía, esa es la soberanía de un pueblo, incluso hacer cosas que no te gustan".
Lluis, si un esmorzar de café amb llet amb crosant és una mariconada, el teu criteri ara mateix és com aquest esmorzar...
Estar vençut és més aviat un estat d'ànim que no pas una condició perpètua. Pobles "vençuts" han cregut en la seva dignitat i han esdevingut lliures.
Bé, trobo que és ben normal registrar-se on et resulti més barat fer-ho. Tothom busca sempre la millor oferta, i en aquest cas, on la intenció és dedicar recursos a persones que els necessiten és de calaix que des de Catalunya n'hi podrà dedicar menys.
Per tant, ser independentista i registrar la teva fundació a Madrid no és contradictori, perquè en cap cas l'objectiu és el mateix. Només es busca una forma de rendibilitzar els diners en un projecte solidari.
Sr. Lluis LLach, segueixi vosté cantán i crean cançóns que es el que sap fer i deixis d'entrar a política, que en surtirá ben escaldat... i si s'avorrex, dediquis a la seva Fundació madrilenya, i a crear riqueça al Senegal, fent pateras i cayucos, perque puguin anar a Canarias... No cal que es compliqui la vida amb la política, que es cosa d'homens...
Lluís, tu sempre mirant per la teva butxaca! Així ens ho vas dir quan per un concert, a última hora ens vas cobrar 3000 € més. Quan et vam dir el que ens havia fet el teu representant, ens vas dir que havia de procurar per la teva butxaca. Després et vam convidar a venir a inaugurar un carrer que portaria el nom de l Miquel Martí i Pol i el teu representant ens va dir que ja sabíem quin era el teu preu. És veritat que fa anys vas representar Espanya no sé on? Jo crec que ets coherent amb tu mateix quan te'n vas a Madrid.
Ês altament contradictori el que diu en LLach a l'entrevista. Quan les peces no encaixen sempre resten les velles consignes que els incondicionals aplaudeixen. Es reiteratiu, però arribes a la conclusió que l'independentis me ho basa tot amb els calers, la pela , fent la quadratura del cercle amb robatoris, espolis, rendibilitats i un seguit de vocabulari economicista/populista . Fins els cantautors cauen amb aquesta reducció simplista de la vida, evidència d'una alartmant sequetat d'idees. baròmetre de la inconsistència d'un independentisme sense arguments i que fa de la queixa permanent el modus operandi. Salutacions,
Estic una mica avorrit d'aquets independentiste s baratos,que s'atraveixen a criticar algu, que va aregistrar una fundació a Madrid,perque es mes economic. Jo en el cas d'en LLuis LLach hagues fet el mateix.Si la senyora Rahola es tan patriota per que participa en porgramas de Telecinco?, empresa que va firmar el manifest contra la llengua. Penso que en LLuis en els ultims 40 any ja ha demostrat el que es i representa, i sempre tindrá gent dispossada a criticarlo.Pero jo personalment considero molt lloable la seva decisió de ajuda a les persones de Senegal, que ell ha volgut ajudar. Tot lo altre pamplines. Anims LLuis, segueix amb la teva tasca que considero extraordinaria.
Joan Homs, no t'equivoquis, en Llach no és independentista.
Si fos independentista, no marxaria al Senegal a ajudar a un altre país, sinó que ajudaria al seu propi país.
T'imagines que els George Washington, Jefferson, Franklin, etc., a finals del segle XVIII, se n'haguéssin anat a l'Àfrica a collir cebes? Ara mateix els EUA serien colònia britànica.
Un dels exponents més evidents del que comento és quan el periodista li pregunta pels líders i pels partits d'aquí, en referència i de cara a la independència, i en Llach contesta parlant del "PSC", per exemple, i en cap moment no parla de "Reagrupament", per exemple. El seu univers real és el federalisme espanyol i les esquerres.
És molt fàcil dir que s'és independentista de boquilla. Altra cosa és demostrar que se n'és de debò, amb fets.
Ara bé, de divagar verbalment, tot el que vulguis.
lluís, jo t'entenc perfectament: ser català sempre és estar doblement putejat: putejat pel govern d'aquí, i putejat pel govern d'allà. el que passa a catalunya, és que nosaltres mateixos som els nostres pitjors enemics i ens llencem pedres a les nostres teulades. el cas de les fundacions és el mateix cas de les empreses: els impostos de catalunya i els peatges de les autopistes són tan elevats, que molts empresaris catalans decideixen implantar-se a altres comunitats espanyoles perquè els hi surt millor: econòmica i burocràticament.
els polítics es deuen pensar que burocràcia i progrés van de la mà... ja n'hi ha prou de gastar tants recursos i hores en inventar maneres per putejar a la gent amb impostos i papers i tràmits i déu i sa mare, i que dediquin aquests esforços en aconseguir una societat justa i equitativa, a on s'ajudi a la gent en comptes de complicar-li la vida (que viure ja és prou complicat). deixeu d'adorar el déu dels diners, i fem una soci
Dejando a un lado cuestiones politicas y patrioticas,lo que Llach quiere decir es que Barcelona-Catal uña ya no le llega ni a la suela de los zapatos a Madrid.Los victimistas diran que es porque el Gobierno Central les ha privilegiado (aunque fuese vedad,no os quejabais cuando las unicas autopistas en España estaban aqui).Lo que ocurre es que el Estado invierte donde mas dinero e intereses creados hay y se tiene que responder a unas necesidades.Porque las grandes empresas,bancos,corporaciones y multinacionales estan en Madrid y no es por que haya precisamente una ley que obliguea ello...Las empresas van donde hay facilidades para instalarse y hacer negocio...Voy mucho a Madrid,y como barcelonés me averguenzo cuando llego aqui y veo una ciudad con gente en pelotas por la calle,llena de delincuencia,de prostitución,de borrachos,de meadas y vomitos,de turistas copulando por la calle...después de venir de una ciudad donde se respira toda la riqueza que hay alli metida.
Manel Ayats, no sé com t'oblides que això tan lloable i encertat que proposes només és possible aconseguir-ho amb independència nacional..........................., i que, mentre estiguem condicionats i lligats de peus i mans per Esoanya i pels polítics unionistes (siguin d'alà o d'aquí), tot això que denuncies continuarà així...
Si no vols la independència, tu també ets corresponsable i causant del que tu mateix et queixes, i poca voluntat tens de resoldre-ho.
Ja va essent hora que els catalans deixem de tenir tantes contradiccions in terminis....... O caixa, o faixa.., o misèria (econòmica i moral), o independència nacional.
he quedat bocabadat de lleigir las parauls de LLuis Llach...jo pensava que aquest hom hera un indepndentiste de pro ! i el que es es un socialiste internacinalist e dels que fan el jog als enemigs de la seva patria en nom d'una solidaritat que sempre te una sola direccio cap als que oprimeixen als pobels en nom d'un benestar comú que fins al dia de la fecha s'ha demostrat niu de corruptes i antidemocrates dictadors en nom del proletariat i la solidaritat que majoritariament s'acabe amb el repartiment de las cireras entre els liders i gestions tan dolentas del pais que els porten a la ruina mes absoluta ja que la falta de recompensa a la gent que treballa i el primar als dropos i pocavergonyes amb llogs de funcionariat i prebendas varies acaba enfonsan tot el que toca al nivell que ara tenim mescla de feixisme socialisme i pseudodemocraci a amb una justicia que ocupa el llog 60 del mon amb respecte de la independecia del poder judicial, democracia ha hon ets?
hola kishjoou mansanaré,como tá? bié.... laztima hoé , parese que a mala ierba nuca muere! gueno..que no paza ná. aqui tié una informasió de lo ké le afanamo a lo catalané zin que tengan cohóne a parar la sangria ,semo lo mehore ,o no?
9,76% de dèficit fiscal és el més elevat de les regions europees, especialment si el compares amb altres regionsAquitània (+2’31%), Migdia-Pir. (+5’51%), Provença (+1’34%), Abruços (+13’65), Úmbria (+1’08%), Suècia Oc. (-1’22%), Suècia sud (+0’73%), Yorkshire (+0’44%), Midlands E. (-0’46%), South West (+0’29%), Escòcia (+5’49%), Renània-Pal. (-2’92%), Niedersachsen (-1’13%), Lisboa-Tejo (-1’95%).
lo vé? fihaté ...fihaté..andaaaashjaaaa Conclou Castells: “Ens trobem, doncs, que com a regions europees reben un tracte diferent. Regions europees del mateix nivell de renda tenen uns saldos fiscals diferents amb el sector públic central, depenent que estiguin situades en països rics o en països pobres. Com més ric sigui el país, més favorable serà el tracte, perquè més pobra serà aquesta regió en termes de país, zi ja ze que tu no t'enterá por ke eré mú pabiláo i etá coza de lo numéro.... tú zolo entiende der 69 , toí orguyozo de ti colega!
bó dia simmemá como ta? bieng"oleeeiiiing"! aki te mando recuerdó pá Mari Cong, zi er amigo tujsho eze....
5.229'6 milions d'€ més hauria d'haver retingut Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut
Dels impostos pagats pels catalans, Catalunya podria haver recuperat un 2'4% del PIB, reduint l'espoli fiscal a només el 8% del PIB si s'hagués acomplert l'Estatut en matèria d'inversions públiques de l'Estat. Espanya, però, robarà amb una mà el que deixa de robar amb l'altra: l'any 1992, Catalunya va recuperar 728 m. en impostos i perdre 626 m. en 'fons de suficiència'; l'any 1997 el guany en impostos fou de 931 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' 931 m.; l'any 2001 el guany en impostos fou de 3.908 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' de 3.684 m. El 'fons de suficiència' 2008 per a Catalunya és 2.889 m., veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l'Estatut, espoliar Catalunya ig
veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l'Estatut, espoliar Catalunya igual...o més mansanarééééé. comole ktamo la pazta alo catalané, semo gueno o no? i ensima se kehan lo esaborio ezo i quiere líndependensiaaaa , i una miieeee.....pa eshjoooo! de ezo na de na! vivapanyaaaaaaa. i eshjo a paga i cashja que tóo tá atáo i bié atáo!
Ahi que rezppeta la democrassia panyola ! vivapanyaaaaa i zi no pagan... lo yevamo ar TC i ar TS i al Arfonzo! pa que pabilen! a vé que paza aqui, ziempre dando er palo con zu gana de ze una nasío! epanya e la nasío i lo dema zon copia baratishja ! a que tengo toa la rasó? lo vé ...ere un clarividente de la democrasssia panyola! te felissito! a cashja i a currá que shjo toi mu canzao! i nezesito eer PER ....no pa perro....noooo er PER pa tirarme un anio d vakasioné paga currando dó semanishja ar anio! que m'adisho un panyó que er shja yeva toa la vida apuntao i que le va mu bié! que no pienza camvia pó na de ná der empleishjo!
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.