La sardana mou 35.000 persones cada temporada a les comarques gironines, comptant-hi els sardanistes i el públic, segons dades de la Unió de Colles Sardanistes. Malgrat aquesta mobilització, el sector admet que cal una renovació per atreure més gent, sobretot el jovent. La majoria de les persones consultades també atribueixen la sensació de falta de públic al fet que hi hagi tantes activitats organitzades durant la temporada –fins a 590–. El món sardanista de les comarques gironines destaca que viu un dels millors moments de les cobles i que ha augmentat el nombre de colles, fins a les 47 actuals. Confia que la proposta de declarar la sardana oficialment dansa nacional comporti un impuls, sobretot, per repensar la festa sardanista i modernitzar-la.
El món sardanista de les comarques gironines, en la radiografia sobre la salut de la sardana, conclou que és un dels millors moments musicalment parlant i quant a nombre de cobles, tot i que apunta que cada vegada costa més atreure gent que participi en les colles i, sobretot, que hi hagi públic a les activitats que s'organitzen. En resum i en paraules d'Eduard Ayats, president de les colles sardanistes de les comarques gironines: «Ni estem en el millor moment ni tampoc en el pitjor com es diu.»
«Ens costa atreure mainada, i el nombre de participants ha disminuït sobretot perquè costa que els pares portin els nens a les trobades un diumenge. El que hem de fer és introduir jocs i activitats diferents als assajos, i de fet amb aquest sistema s'hi estan apuntant alguns nanos», apunta Núria Casamort, presidenta de les Trobades Sardanistes Infantils de les Comarques Gironines i membre d'una cobla. En el mateix sentit es pronuncia Xavier Tresserras, representant de la federació sardanista a la demarcació i president de l'Agrupació d'Aplecs, que assegura: «Costa atreure gent a les colles perquè és un sacrifici, i en el cas dels aplecs, per exemple, el que cal és fer activitats paral·leles i apostar per la fusió. El que estem fent és potenciar el concert davant de la ballada, perquè tenim un nivell cobla mai vist.» Tresserras apuntava també que la declaració de la sardana com a dansa nacional «no quedarà en el títol», sinó que d'aquí a deu o quinze anys «farà un canvi espectacular».
Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat, aposta perquè a banda de l'oficialitat que es donarà a la sardana es repensi la festa de la sardana i es doni un prestigi a la música de cobla. «La Federació demanava un reconeixement oficial a banda del tàcit», explicava Fontdevila, que hi afegia, pel que fa al públic de la sardana, que cal tenir en compte que la gent s'ha de repartir perquè hi ha molta oferta d'activitats. Des de les colles també s'aposta, tal com explica la responsable de les colles del GEiEG, Maria Àngels Salip, per introduir cada cop més punts lliures en el món de la competició, per fer més atractiva la sardana.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.