Una adolescent reflexiona sobre els límits en la manera de vestir als centres escolars: “No veig gaire bé que algú porti una samarreta amb el lema Sóc antiespanyol”. Un altre alumne que participa en la sessió dirigida per Joan Canimas, coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social de la Fundació Campus Arnau d'Escala, li respon que el fet de “portar aquesta samarreta és llibertat d'expressió”. La noia li rebat: “Pensaries el mateix si portés el lema Sóc antihomosexual?”. Canimas, que és doctor en filosofia i llicenciat en pedagogia, posa aquesta discussió com a exemple per oposar-se a l'uniforme escolar: “Si el que volem als centres és la pau dels cementiris...”. “L'argument a favor de l'uniforme que diu que així s'evita el conflicte no em convenç perquè precisament el conflicte és aprenentatge”, sosté.
El debat sobre l'uniforme escolar es reobre cíclicament i, en aquesta ocasió, ha estat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, qui ha posat sobre la taula la conveniència de recórrer a la vestimenta igualitària per evitar les diferències entre l'alumnat. Concretament, les últimes declaracions de la consellera sobre aquesta qüestió les va realitzar ahir mateix a l'agència ACN.
Charo Mora, professora d'història de la moda a l'Escola Superior de Disseny (ESDI), recorda que els uniformes es van inventar per eliminar qualsevol tipus de diferència i la seva implantació va ser de molta utilitat durant la generalització de l'escolarització. Així s'explica que la vestimenta igualitària encara sigui la majoritària en els països subdesenvolupats, “on l'uniforme ajuda a dignificar als nens que viuen en barraques”. A Catalunya, “quan hi ha problemes d'aparença dins de les escoles, per exemple per raons de diferències culturals dins de l'aula, i el professorat no té recursos per gestionar-los, l'uniforme és una excel·lent solució”, afirma Mora. També explica que, com a contrapartida, la vestimenta igualitària “castra la via expressiva”.
Aquest és un desavantatge que també esmenta Magdalena Rivero, professora de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de Barcelona (UB). “La roba és un element més de l'expressió de la personalitat, tant de les famílies a l'hora d'educar com dels menors a l'hora d'expressar els seus gustos en els colors, en els personatges infantils, etc.”, comenta. No obstant això, Rivero destaca que “l'uniforme no és un element definitiu ni crucial en la construcció de la personalitat i, per tant, es pot abordar el debat sense dramatismes”.
Lourdes Nadal, directora de l'Institut Superior d'Estudis Psicològics (ISEP) Clínic de Granollers, considera que hi ha aspectes més importants en l'àmbit educatiu que la discussió sobre l'uniforme escolar. A l'hora de prendre una posició, però, Nadal ho té clar: “Hem d'educar en la diversitat perquè l'escola no és una bombolla diferent a la societat”. En aquest sentit, Nadal aposta per “potenciar la cohesió, treballant les diferències individuals de cadascú”.
Pel que fa als avantatges, la professora Rivero esmenta que l'uniforme fomenta la imatge de col·lectiu i fa sentir als alumnes part d'un grup. D'altra banda, l'estalvi per a les famílies, tant de diners com de maldecaps, és un altre dels factors a favor de la vestimenta igualitària. “Des del punt de vista econòmic, surt rendible i, a més, desapareix la preocupació de quina roba s'ha de portar a l'escola”, incideix Rivero.
Més enllà de les opinions a favor i en contra, el debat sobre els límits en la manera de vestir als centres està obert. Les sessions dirigides per Canimas, en què han participat alumnes de 14 a 17 anys, són l'última fase d'un treball sorgit arran del neguit d'un grup de professors d'institut, “no tant per la carn que s'ensenya com per alguns eslògans que s'exhibeixen”, segons aclareix. Per la seva banda, Mora hi afegeix que la indumentària als centres és un reflex de la societat: “La gent va a treballar vestida d'una manera molt més relaxada, i això no és ni bo ni dolent, sinó una realitat”.
Comentaris
Quina bona pensada, senyora consellera, ara sí que acabarem amb els elevats índexs de fracàs escolar!
Amb uns moments de crisis econòmica de la població, ara, la Consellera vol que les families es gastin el que val dos uniformes per fill. Que te interessos amb l'industria del tèxtil? Dediquis a organitzar una altre cosa, com per exemple, millorar l'ensenyament, i que no estiguem a la cua d'Europa
@Ramon
Vols dir que has fet bé els càlculs? Els uniformes ténen un cert cost, però substitueixen la roba de carrer que és molt més cara. Al final els uniformes comporten un gran estalvi.
Em sembla molt bé que es potencïi l'ús d'uniformes escolars, per les raons esmentades a l'article. No veig que constitueixi cap limitació de la llibertat d'expressió, donat que aquesta es pot manifestar de moltes maneres, no només per mitjà de la roba.
@David
I qui paga els uniformes? Ens tocarà pagar a tots els uniformes dels nens i nenes que a casa seva diguin que no poden pagar-los? Com ara ja està passant amb els llibres? Al poble algunes famílies a qui es paguen els llibres son de les que menys es poden queixar, però, uns per ser autònoms, altres per les seves martingales, poden declarar manca de recursos. Per cert, als pocs dies estrenen cases i cotxes. decididament, si ensenyament obliga, quea priori no ho trobo malament, que ho pagui del seu pressupost.
Posats a dir disbarats, i perquè no uniforme no només a l'escola sinó a tota la societat, com a la Xina de Mao, així també estalviarem molts diners, no es notaran tant les diferències socials i no haurem de suportar a gent que vesteix de manera ofensiva per a les ments benpensants.
La vestimenta dels alumnes és el menor, amb difèrència, problema que té el sistema educatiu del nostre país. I si tant els preocupen les diferències socials, que facin alguna cosa per que desapareguin. Ah, no! Que són de dretes! Prefereixen que continuin però, això sí, que els nostres pobrets nens i nenes que no les notin, que considerats. Ja hi toparan de morros quan surtin de l'escola. D'això se n'acostuma a dir hipocresia.
Una cortina de fum, això és el que és.
D'altra banda, jo ho trobaria bé, perquè són més barats un parell d'uniformes que totes les punyetes de marca que els crios exigeixen durant tot el curs per poder fardar. A més a més, es podria evitar un cert tipus de discriminació a les aules: la del poder adquisitiu dels pares que, sovint, es manifesta amb senyals externs d'aquesta mena.
En cas de fer-se efectiu, jo ho treuria concurs i que totes les empreses interessades presentessin un diseny cada any, poc abans de l'inici del curs, i que fossin els propis alumnes, per internet, els que triessin l'uniforme més votat de la temporada. Així seguirien vestint d'acord amb les tendències i no haurien d'aguantar aquells odiosos uniformes que tots recordem.
Realment, perden massa temps pensant en tonteries d'aquesta mena i fent gastar diners als pares.
Un uniforme comode practic i resistent pot anar bé, que no descrimini els nens de les nenes, com ho fan els vestits de la foto faldilles plisades que no son gens comodes per les nenes i quan són molt petits no poden anar amb aquests colors tan seriosos.
Sobre el preu no veig la diferència entre comprar dos uniformes o dos conjunts o tres per anar al cole, hi han molts uniformes força més cars que la roba que es poden comprar en moltes de les botigues que tenen bons preus. La correcció en el vestit per anar al col.legi depen del que els ensenyem els pares i del que permeti el col.legi.
Al final resultará que tots els paisos civilitzats del mon (que son els que porten uniforme a la escola) están equivocats i que nosaltres, que som sempre els millor del mon, estém encertats... per aixó som a la cúa en educació i en moralitat, i en decencia, i en actuar de forma civilitzada... Hi ha masa gent "progre" que no vol entendre que tot te el seu lloc a la vida i que els invent s'han de fer amb gasosa per no pendre mal. Ens hem carregat entre tots la cultura dels nostres fills i els nostres nets... gracies a tan imbécil reformador. Si no teniu idea de res, el millor que podeu fer, es com a mínim mirar el que pasa al mon, i copiar alló que allá funciona.
En alguns col.legis el que es fa és dir del color que han d'anar, podria ser blanc i blaumarí i les nenes poden també portar pantalons, es pot comprar a un vulguis i no us preocupeu que ja es preocupen almenys elles de que siguin molt uniformats. I és ben veritat que als matins és pràctic per tothom.
Els uniformes en que les nenes han de portar faldilles i els nens pantalons no els veig bé, sobretot per comoditat quan son petits i perquè els fa molt diferents, i solen ser models que es portaven ja fa 100 anys o més. També a mida que les nenes van creixent volen les faldilles més petites i curtes i en això també s'uniformitzen elles soles.
La cultura i la civilitat s'han destruït perquè els nens i nenes no porten uniforme... Curiós, com a mínim. Hi ha gent que no sé què faria si no pogués donar la culpa als "progres".
Abans, amb uniforme, tots eren més civilitzats, sí. Per exemple, els ciutadans que van iniciar una guerra civil que va provocar un munt de morts, segur que no portaven uniforme de petits a l'escola. O si? Qui portava uniformes, en les escoles on els nens anaven descalços? Sempre s'ha dut uniforme?
Als països comunistes, els que van de "progres", també tenen especial afecció als uniformes.
Amb uniforme, ho tindran ben difícil els que se sentin del sexe oposat... (transexuals, vull dir).
Els polítics i dirigents del país fan exactament igual que els metges occidentals: fixar-s'hi només en el símptoma i posar-hi remei. Mai investiguen l'autèntica arrel del problema. I, per cert, els petits quan neixen, ho copien tot: és la manera d'aprendre que tenim, per tant, ja ho diu bé el refrany: predica amb l'exemple. Si els nens prenguessin com a models uns adults ideals, la seva educació aniria molt millor. No convenç gaire un home gras aconsellant menjar fruita per aprimar (per més trist que resulti).
Jo vaig tenir "la sort" de no dur mai uniforme. La bata a classe (durant primària cicle inferior i mitjà) ja va ser suficient per a sentir-nos "tots iguals". En canvi, els que he conegut que duien uniforme, desitjaven que arribés 8è per cremar-lo i no tornar-lo a veure'l mai més. Al cap i a la fi, uniforme=obligació.
Jo de petit vaig portar uniforme, una mica més gran, bata, i al batxillerat superior, anàvem de carrer, però amb corbata. La veritat, no em sento especialment traumatitzat. Ma mare estava a favor de la bata, que portàvem a casa el dissabte. Així només hi havia una peça de roba amb taques de tinta per rentar, estrips per sargir, i botons per cosir. Mirant-m'ho retrospectivame nt, no em sembla gens malament.
Em sembla perfecte