A hores d'ara, un bon nombre de catalans ja deu haver abandonat les classes d'anglès a què es va apuntar fa dos mesos, després d'haver inclòs la llengua de William Shakespeare a la llista de prioritats de l'any 2011, juntament amb anar al gimnàs i aprimar-se. Aprendre anglès és, des de fa anys, una de les obsessions d'un país amb uns nivells molt per sota de la mitjana europea.
Segons un estudi d'Education First sobre el nivell d'anglès al món fet públic recentment, l'Estat espanyol és a la cua de la Unió Europea en aquest punt, mentre que l'enquesta d'usos lingüístics de la població feta per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) el 2008 xifrava en un 22,4 % el percentatge de catalans majors de catorze anys amb un coneixement correcte d'aquest idioma.
Herència franquista
Què ens passa, als catalans? Estem programats genèticament per estavellar-nos un cop i un altre contra la llengua franca internacional?
“El que ens passa és que, a diferència de països com Holanda, Dinamarca, Suècia i Noruega, que necessiten l'anglès perquè tenen unes llengües minoritàries, els catalans també parlem castellà, que és una llengua molt potent i estesa que ens permet comunicar-nos amb molta gent”, respon Miquel Berga, president de l'Associació de Professors d'Anglès de Catalunya (APAC). “Els anglesos i els nord-americans, en canvi, encara parlen menys llengües” perquè el seu idioma és la llengua franca internacional, afegeix. Berga recorda que a l'Estat espanyol hi ha una nul·la tradició de subtitular pel·lícules, heretada del franquisme, la qual cosa redueix l'exposició dels catalans a la llengua.
Per Berga, la clau de tot plegat està a aconseguir que la gent consideri l'anglès com l'idioma de comunicació internacional i no “com una llengua estrangera”. “L'anglès –recorda– té més gent que el parla com a llengua franca que no pas gent que el té com a llengua materna”. Per això, Berga creu que la Generalitat ha d'esmerçar tots els esforços necessaris per convertir la millora del nivell d'anglès en “un objectiu estratègic de país, assumit pel president de la Generalitat i pel conseller d'Economia”.
De fet, el govern català ja va incloure el pla d'impuls de l'aprenentatge de l'anglès, aprovat el maig del 2007, en l'acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana 2008-2011. El pla inclou mesures per millorar el nivell lingüístic del professorat i l'alumnat de Catalunya, així com l'impuls de la presència de la llengua anglesa als mitjans de comunicació del país.
“El govern ha posat molts mitjans i recursos en els últims deu anys; el professorat surt ben preparat i el nivell dels joves ha millorat, però la gent ha de posar més de la seva part”, alerta Neus Figueras, professora d'anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i membre de l'European Association for Language Testing and Assessment. Figueras alerta contra els mètodes que prometen aprendre un idioma en poc temps. “Aprendre llengües porta feina, calen hores de vol, fer deures i invertir-hi hores i, malauradament, a l'EOI encara hi ha un nivell d'absentisme massa gran”.
Per Neus Lorenzo, cap del servei de llengües de la Generalitat, cal “més sensibilització social sobre la importància de la llengua franca”. “Des del govern s'han fet molts esforços, per exemple per impulsar els programes Erasmus, però queden places vacants”, lamenta.
Per mirar de pal·liar el dèficit dels alumnes catalans en un tercer idioma, el departament d'Ensenyament ha impulsat els darrers anys el pla experimental de llengües estrangeres (PELE) que pretén millorar el nivell lingüístic dels estudiants catalans. De moment, ja hi ha 1.345 centres de primària i secundària i 468.595 alumnes que l'estan aplicant. Implantat el curs 2004-2005, el pla amplia el nombre d'hores de llengua estrangera i forma els docents per millorar la qualitat de l'ensenyament.
Entre les mesures més destacades hi ha l'avançament de l'aprenentatge de la llengua estrangera a l'educació infantil, la introducció de la segona llengua estrangera a 5è i 6è, l'aprenentatge d'assignatures no lingüístiques en un tercer idioma diferent del català i el castellà i la potenciació de l'expressió oral.
Però la millora del nivell d'anglès dels catalans arribarà, sobretot, com més evident es faci la necessitat de saber-ne. Internet està accelerant el procés, però cal tenir paciència. “Hi ha una pressió histèrica per aprendre anglès, que és una cosa lenta per definició”, avisa Berga.
Comentaris
A un país on és practica doblatge no pot mai aprendre anglès ... llengües que no es parla o sentit mai a nivell personal són impossibles per aprendre. Per això quan catalans canvi al castellà quan parlin dintre Catalunya ( o països catalans ) estan fent molt i molt mal al català.
Sense suport extern, és impossible que els professors d'anglès puguem millorar miraculosament el nivell de llengua dels nostres alumnes amb només 3 hores per setmana. Cal que les pel·lícules siguin subtitulades, que la televisió ofereixi més programació en anglès i, sobretot, que la societat en general es conscienciï que seria molt beneficiós tenir un bon nivell d'anglès per al món laboral, els viatges, l'accés a la informació, etc.
Coses tan simples com que als Telenotícies deixesin les declaracions originals amb subtitols en català afavoriria que poc a poc, la gent anés prenent costum de l'anglés
Totalment d'acord amb els comentaris anteriors. Pel que fa a la subtitulació, la forma més efectiva d'aprendre una llengua és mirar programes subtitulats en la llengua original, de forma que l'espectador vagi interioritzant la fonètica de la llengua. Per això cal evidentment un coneisement previ de la llengua de que es tracti. Però normalment, amb els coneixements que s'adquereixen a l'escola d'anglès o de francès, els estudiants no en tenen prou per entendre un film, s'instal·la la frustració i l'abandonament. Cal un canal de TV en anglès amb doble subtitulació en anglès i català.
Es lògic que com diu l’estudi de la EF, l’Estat espanyol estigui a la cua de la UE en nivell d’anglès. Si una enorme quantitat d’espanyols no saben/poden pronunciar el castellà bé, malgrat que aquest es un idioma fonèticament pobre i senzill, que se’n pot esperar d’ells quan tracten d’aprendre altres idiomes fonèticament mes complicats com poden ser l’anglès, el francès o el català ? Com diu en Miquel Berga, el castellà es l’enorme handicap o "duro fals" que tenen els catalans. Refiar-se d’un idioma de pes ploma internacionalme nt com el castellà redueix l’incentiu d’aprendre anglès, que hauria d’ésser l’idioma co-oficial a Catalunya en lloc del castellà. Llavors veuríeu com el nivell d’anglès a Catalunya augmentaria considerablemen t.
La subtitulació és, sens dubte, una molt bona eina. Tant al cinema com a la televisió seria una via d'accés constant a l'anglès, com a d'altres idiomes. També més ús de l'anglès en la via pública. Sorprèn encara que al tren que va a l'aeroport no s'utilitzi, ni al metro o fins i tot a museus, etc. D'altra banda, és veritat que la nostra lingua franca, malauradament, és l'espanyol. De fet, els països on més bé es parla l'anglès sovint són de la mateixa família: neerlandès, suec, danès, noruec. No tots, és clar, perquè fins i tot a Grècia o a Portugal es parla més anglès que aquí, i això demostraria l'efecte de la subtitulació.
Cuando Mcfee Struch habla de idiomas con peso pluma a nivel internacional,además de referirse al español,también se referira sin duda alguna al chino,al árabe,al ruso,al francés,al alemán,al italiano,al japonés,al hindi,,al coreano,etc...y sobretodo,también al catalán ¿no?...
Y sobre la cooficialidad del inglés en Cataluña,en lugar del español,seria para descojonarse de la risa libraros de la enemiga lengua española para tener que ser bilingue en un idioma,que a diferencia del español,no tiene origen románico,y por tanto os costase mucho más hablarlo,leerlo y escribirlo.De colonia española a colonia anglosajona.Para morir de risa.
Por cierto,Mcfee Struch,como desde el Ulster usted no tiene ni zorra idea de la realidad de Cataluña,le dire que el catalán es la primera lengua del 35% de la población y el español del 55%.Y es el español la lingua franca del 100% de ciudadanos de Cataluña.Asi que como para quitarle la cooficialidad.Algo que adem
Algo que además no puede decidir Cataluña.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.