Cent vint-i-vuit manaies envairan els carrers banyolins en la tradicional processó, que s'enriqueix amb un altre pas, el de la Caiguda de Crist. A més, el Manípul de Manaies estrenarà seu, l'església de la Sagrada Família i els locals annexos. Acabada la processó, es donaran els premis als millors dibuixos i es guardonarà els manaies que els han obtingut.

Més de 50 persones participaran en la centenària processó de la Mare de Déu dels Dolors del municipi, coneguda també com la processó del silenci, amb acompanyament de la Coral i l'Orquestra de Peralada. Després, piscolabis de bunyols i garnatxa a la plaça Gran.

Centenars de persones ompliran avui, divendres, el centre històric de Besalú per seguir la processó dels Dolors, que per les seves singularitats, com la presència dels estaferms, guàrdia personal de la Mare de Déu, s'ha convertit en una de les més visitades.

La Processó, que seguirà l'itinerari acostumat, és controlada pels arrengladors (amb vesta), que vetllen pel silenci, l'ordre dels passos i de les fileres laterals i el pas fluid dels participants, i és oberta pels manaies, que marquen el ritme i la marxa de la desfilada mentre el cor dels apòstols canta el Miserere i l'Stabat Mater, cantats antigament a la processó de Dijous Sant. A la plaça de la Llibertat, el cor d'apòstols cantarà, com cada any, la Salve, amb acompanyament de l'orquestra Costa Brava i seguit de l'Acatu pel cos d'estaferms. La processó continuarà per fer l'entrada a l'església de Sant Pere.

La processó del divendres de Dolors a Móra es coneix com la processó de les Torxes, perquè és costum deixar espelmes a l'ermita. Els fidels acompanyen el pas de la Mare de Déu dels Dolors del Calvari. Des de l'any 2009, s'interpreta el toc de gralla Processó de les Torxes, de Ferran Roca.

Amb la participació de totes les confraries, germandats i armats de Mataró, surt divendres la primera processó general de Setmana Santa a Mataró. La conformen un centenar de persones. Per diumenge de Rams queda la matinal de saetas, l'arrest de Jesús, el Via Crucis de la Llàntia i el pregó. I Divendres Sant, processó general.

La processó de la Mare de Déu dels Dolors data de l'any 1753 i surt, curiosament, el diumenge de Rams. L'espectacular desfilada religiosa, encapçalada per l'esquadra dels Armats, està formada per diferents passos que representen els set dolors de Maria, les vestes de les confraries, els penitents, els portadors de Sant Llorenç i el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors.

Després de celebrar l'any passat els 300 anys d'existència, la història de la Congregació dels Dolors d'Amer continua amb la tradicional processó, que compta amb la participació de seixanta manaies. Un dels moments més destacats és quan la comitiva entra a la plaça Major del poble i s'encén un quadre de llum fet amb ciris i espelmes i el cor parroquial canta un Stabat Mater. Tampoc es pot perdre el concert del Cor Maragall de Girona, demà a les deu de la nit.

La processó de la Passió és una de les primeres que se celebren a Catalunya i una de les més multitudinàries, tant pel nombre de participants, amb 1.500 natzarens, com pels visitants que atrau. Hi participen totes les confraries de la ciutat. Els passos estaran exposats des de les 12 del migdia a la plaça de la Cinta i mitja hora més tard se celebrarà una tamborada.

Durant tres hores, Ciutat Vella rememora l'entrada de Jesús a Jerusalem amb la processó de la Burreta. El nucli central està format pel pas de l'Entrada de Jesús a Jerusalem, una imatge de Jesús assegut damunt d'un burro, amb una palma en una mà i repartint benediccions amb l'altra. Ho organitza la Germandat de Jesús del Gran Poder i l'Esperança Macarena.

Cada any, la ciutat d'Elx remet al Vaticà els rams que han de presidir les celebracions del primer dia de la Setmana Santa catòlica. Es tracta d'una obra artesanal feta per mans que conreen l'art del trenat i que procuren palmes a bona part de la geografia peninsular. També es remeten rams de Pasqua al cap de l'Estat. Enguany amiden tres metres i han estat elaborades per la família Serrano Valero.

Però les palmes d'Elx arriben a bona part de llars d'arreu la geografia catalana, atesa la gràcia i textura amb que s'hi elaboren. Passegen així, bona part de processons de diumenge de Rams, declarada a Elx Festa d'Interès Turístic Internacional des del 1997.